VIDEO

TALLER AMB VICENÇ VILAPLANA

Aquest taller ha estat dividit en tres seccions de dues hores aproximadament cadascuna.

L a primera sessió la vam fer, el meu grup, el dimarts 16 de gener i va consistir en una sessió teòrica de tècnica de vídeo. En Vicenç ens va explicar per començar qui era ell, a què es dedicava, què feia, en quins projectes havia treballat, què va estudiar... Ens va ensenyar alguns controls de càmera, els diferents objectius que existeixen, el joc de colors que es pot fer amb les llums, com enquadrar una fotografia segons el lloc dels objectes o les figures que vulguis remarcar. També ens va ensenyar els diferents tipus de plànols, càmeres, enquadraments i aparells per gravar i enregistrar el so que existeixen i quin era millor per segons què es vulgui transmetre. Per últim ens va ensenyar tècniques de videoart com el cinegraf i va posar-nos alguns exemples de vídeos d’algunes obres d’aquest estil i també ens va explicar i nombrar alguns autors importants d’aquest àmbit com Bill Viola. Per últim ens va deixar la seva càmera i els seus objectius perquè cadascú pogués provar-los i mirar una mica com funcionaven i què es podia fer.

El segon dia, que va ser el 23 de gener ens va presentar el projecte i ens vam dividir en  dos grups de 10 persones cadascú. Cadascú havia portat una foto antiga de la seva família que prèviament havíem fet a classe un treball en el que ens havíem d’inventar, a partir d’aquesta imatge, una història. Així que tots els membres del grup van ensenyar la seva fotografia i ens van explicar la història que hi havia darrere per tal d’escollir entre les 10 imatges la que ens agradés més per iniciar el projecte. El meu grup vam escollir la imatge de la Úrsula, on hi havia els seus dos avis el dia del seu casament. La Úrsula ens va explicar que els va costar molt casar-se perquè les famílies dels dos nuvis tenien idees polítiques oposades, fins que un dia la seva àvia va dir al seu pare que o deixa que es casés amb aquell noi o no es casaria amb cap altre i com que a aquella època estava molt mal vist tenir una filla soltera va deixar que els dos joves es casessin.

Vam distribuir-nos la feina per càrrecs: dos actors, una directora de càstig, una de imatge, un muntador i productor, un tècnic de so i d’il·luminació, encarregats del vestuari i la localització, maquilladors, encarregats de fer el making off i un director. Jo vaig assolir el càrrec de directora.

Entre tots va decidir realitzar un cinegraf i vam idea com seria.

Per últim la tercera sessió, dia 24 de gener vam portar tots el que ens pertocava de material, vam preparar tant els actors, com la il·luminació, música, càmera, atretzo... i vam gravar al plató. Desprès de gravar només quedava editar, que amb l’ajuda d’en Vicenç i el Premier (programa d’edició) vam acabar el projecte.

El taller m’ha agradat molt i m’ho he passat molt bé treballant amb en Vicenç, ja que ens ha ajudat en tot moment i ens ha ensenyat tot el que sabia de forma molt agradable.

Respecte a l’aprenentatge he après molt, tant en la sessió teòrica com a la part més pràctica del taller, ja que ara sé una mica més com moure’m per un plató, com jugar-hi i fer que les coses surtin (més o menys) i respecte al Premier he entès una mica com funciona tot i que jo sola segurament no sabria fer quasi res ara mateix, però sí que sabria retocar un vídeo de color, saturació, opacitat... Per últim, respecte al meu rol dins el projecte m’ha agradat molt i m’hi he sentit molt còmode (direcció) i he agafat ganes d’aprendre’n més i fer més projectes des d’aquesta posició.

Conclusió: MOLT GUAI J

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

EBNQUADRAMENT: requadre que gravem o retratem de la realitat, la qual veiem a través del visor d'una càmera. És el que posteriorment veurà l'espectador.

PLA: líits tant oritzontals com verticals que té una càmera i per tant s'escull quina part de la realitat es mostra. També s'ha d'escollir des de qui  ANGLE  es mostra l'enquadrament.

( el director és qui decieix en una pel·lícula  el que els espectadors veuran, encavi en la realitat cadascú tria què i on mirar)

FORA DE CAMP:

El fora de camp és tot allò que no veiem en l'enquadrament però que d'alguna manera o una altra forma part de l'escena, ja sigui perquè l'enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Pot ser un bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants...

ANGLE D'ENQUADRAMENT:

És el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l'objecte filmat. Segons l'alçada des de la qual enquadrem l'objecte o el personatge distingim diversos angles d'enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

• FRONTAL: És quan la càmera se situa a l'alçada dels ulls del personatge. 

• PICAT: És aquell en què la càmera se situa per sobre de l'objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. També pot servir per mostar una perspectiva diferent i més àmplia d'un decorat que no podríem veure amb un angle normal.

•  CONTRAPICAT: És aquell en què la càmera se situa per sota de l'objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d'efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.

•  ZENITAL: És aquell en què la,càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

• ANGLE NADIR: Contrpicant absolut.

PROFUNDITAT DE CAMP:

Es defineix com la distància que hi ha entre l'objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla. Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per l'espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.

TIPUS DE PLANS:

Si l'enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de pla, sobretot en referència a la figura humana. La tria d'un tipus de pla no només una qüestió estètica: depèn molt de la càrrega de significat que volem afegir a la imatge.

• GRAN PLA GENERAL O PLA PENORÀMIC: 

• PLA GENERAL: És aquell en què veiem la figura humana sencera i també l'escenari on es desenvolupa l'acció. Depenent de com sigui l'escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.

• PLA AMERICÀ: Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

• PLA MIG: Apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

• PRIMER PLA: Només apareix el rostre humà.

• PLA DETALL: Es fa servir per captar un tall de l'escena , d'un personatge, o bé de l'escenari. Es veu molt aprop.

MOVIMENTS DE CÀMERA:
La càmera fixa retsa immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En el primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

Quan la càmera no està fixa en distingim tres tipus de moviment: la panoràmica, el travelling i el moviment lliure.

• PANORÀMICA: És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzonal, vertical o oblicu.

• TRAVELLING: És un moviment que desplaça la càmera d'un lloc a un altre, normalment sobre uns rails, el qual es mou molt a poc a poc. Distingim entre travelling lateral o frontal.

• TRAVELLING LATERAL: La càmera es va movent lateralment, normalment seguint des del costat el moviment d'un personatge.
• TTRAVELLING FRONTAL: La càmera es mou cap endavant o enrere.

MOVIMENT LLIURE:

El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.

PUNTS DE VISTA:

• CÀMERA OBJECTIVA: Adopta un punt de vista neutre, com un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.
• CÀMERA SUBJECTIVA: Adopta un punt de vista intern, imitant la miradad'un personatge en el lloc d'aquest personatge. Acostuma a tenir una càrrega emocional més forta. 

IL·LUMINACIÓ:
La llum és l'element imprescindible per al cinema i qualsevol expressió audiovisual. Sense llum no pot haver-hi cinema. La il·luminació cea ombres, envelleix o rejoveneix i crea efectes psicològics en els personatges.




DIRECCIÓ DE LA LLUM:

• LLUM CREUADA: Entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no és produeixen ombres. 

• LLUM PICADA: S'consegueix  col·locant el focusde llum sobe de l'objecte i així podem donar a la persona l'aspecte de cansada.

• LLUM CONTRAPICADA: Des de baix, ressaltarà les ombres exageradament.

• LLUM FRONTAL: Situada darrera la càmera, d'esquena al personatge, tendeix a aixafar o deixar plans l'objecte o persona filmats.

• LLUM LATERAL: Remaqrca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l'objecte a l'ombra.

• CONTRALLUM: El focus instal·lat de cara a la càmera, d'esquena al personatge, aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

MUNTATGE (El montatge és la combinació de plans)

El muntatge també pot donar significat a les imatges:

• MUNTATGE DIALÈCTIC: És aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. Muntatge expressiu.

• MUNTATGE ALTERN: Consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.

• MUNTATGE PARAL·LEL: Dues o més escenes, que passen en moments diferents, se'ns van mostrant als espectadors per crear un estat d'ànim o una associació d'idees.
• PLA SEQÜÈNCIA: Pla que es manté durant tota una seqüència.

CONTINUITAT EN EL MUNTATGE:

S’entén per continuïtat la relació entre un pla i el següent en el muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments i per tant cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements (la llum, el vestuari, els detalls del decorat, la posició dels personatges…) per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador.