RESSENYES

PRIMER DE BATXILLERAT



TERCER TRIMESTRE

UTOPIES PERSISTENTS
Utopies presistents és una col·lecció d'art contemporàni del Museu de Granollers situada a la sala número 2 i algunes obres a la sala número 1 del museu.

Aquesta exposició vé arrel del 1989 quan l'Ajuntament de Granollers va decidir impulsar l'inici d'una política d'adquisicions específica d'art contemporani. Les obres de l'exposició van ser sel·leccionades per el crític d'art i curador d'instel·lacions Manel Clot; el qual va acturar com a artísta resident al Celestí Bellera. Totes les obres que va sel·leccionar Manel Clot eren d'artistes emergents i, obviament, d'estil contemporani.
Manel Clot va estar treballant al Museu de Granollers entre els anys 1981 i 1984 on va realitxar diferents exposicions amb un total de 42 obres de diferents disciplines artístiques que condensen l'art dels segles XX i XXI.

E passat 2001 va morir Manel Clot i l'Ajuntament de Granollers en homenatge i agraïment a Clot va realitzar aqusta exposició.

Com ja he explicat, la exposició és un seguit d'obres de diferents artistes, en concret  24: Antoni Abad, Francesc Abad, Ignasi Aballí, Pep Agut, Martí Anson, Joan Pablo Ballester, David Bestué-Marc Vives, Jordi Canudas, Jordi Colomer, Carles Congost, Pep Duran, Ramon Guillem-Balmes, Gabriel, Susy Gómez, Joan Morey, Mabel Palacín, Ester Partegàs, Caro Pazos, Javier Peñafiel, Perejaume, Marcel Pey, Joan Rom, Francesc Ruiz i Vicenç Vilaplana.

Personalment l'obra que més em va cridar l'atenció va ser l'obra d'Ignasi Aballí, la qual s'anomena Bufades. Feta a l'any 1998, consta de tres dibuixos de pols de 130 x 105 cm c7u. A la obra hi veiem com un mateix espaorepresentat tres vegades va evolcionant, es tracte de tres papers plens de pols, però amb taques, les quals van evolucionant i dividint-se a poc a poc a través dels tres quadres.
Aquesta obra em va ser sentir com les emocions i pensaments de cada persona van evolucionant, com en un principi t'agraden una serie de coses i potser tens temps a fer-les totes, però que a mida que et vas fent gran et deixen dd'agradar coses i canvies els teus gustos i, fins i tot, com a persona. Has de triar què t'agrada més per tal de dedica-ho més temps i esforç. Per mi reprenta el sacrifiqui i la maduració; el fer-te adult.

Bufades, de Ignasi Aballí 1998

OPINIÓ PERSONAL DE L'EXPOCIÓ
Personalment l'exposició em va agradar ja que la idea em sembla bona i les obres em feien pensar i crec que eren interessants, però, per aquesta mateixa raó m'hauria agradat poder estar,m-hi més temps vaient les obres i no tant escoltant la història de l'exposció, és a dir que cadascú mirés el que més li interessva i posteriorment parla d'alguna obra en concret al final tots junts, però de forma molt breu. Em va sobrar tanta estona d'explicació de la guia sobre Manel Clot i el Museu de Granollers. 

SEGON TRIMESTRE

MACBA: POESIA BROSSA

TÍTOL DE L'EXPO: Poesia Brossa

NOM DE L'AUTOR (INDIVIDUAL) O AUTORS (COL·LECTIVA): Joan Brossa

DATA O PERIODE: Contemporania, en època de post guerra és quan comença a escriure i a fer projectes artísctics a través de la poesia experimental.

ESTIL: Visual i performativa, sempre però, obres poetiques.

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, DENOTACIO (TECNICA, MATERIAL, MIDES, DURADA...):
La planta estva distribuida en 3 grans sales dividides en 7 subsales i els passadissos també hi havia obres.  La primera sala estava dedeicada a les seves primeres obres, les anteriors als seus grans projectes, és a dir els seus inicis com a artista. A la segona gran sala hi havia obres de quan va començat a treballar en aquest món tant seves com d'artistes anteriors a ell o cohetanis/ inspiradors i fins i tot obres posteriors relacionades amb el que feia brossa (també m'hi havien a la tercera sala). Finalment a la tercera sala hi havia exposades les grans obres i d'altres artistes cohetanis a ell que feien poesia visual o poesia experimental.

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA, CONNOTACIÓ ( SIGNIFICATS, IDEES):
La primera exposició Joan Brossa exposa el que pensa i sent respecte a la post guerra i al franquisme i fins i tot també de la guerra en general, parla de la seva visió del tot i de l'ordre. Basicament és la sala on hi ha exposades les seves idees respecte al món on vivia. 
La segona sala exposava els treballs també poetics que va realitzar abans de troobar el seu pròpi estil i fer les seves grans obres.
Per últim la tercera sala és on hi ha exposades les seves grans obres de poesia visual.

DIBUIX ESQUEMÀTIC O ESBÒS: 

OPINIÓ PERSONAL: Tot i que a molta gent diu que no li va agradar la expoisió, a mi, personalment sí que em va agradar. Sobretot la primera sala i la tercera, les que corresponen al número 1 i al número 4. La exposició que hi havia a la primera sala era on trobavem els seus inicis abans de convertir-se en artisita conegut, on hi havia exposada la seva poesia experimental. La quarta sala, era on hi havia una enorme catifa vermella per on s'havia de passar (només es podia anar per sobre l'alfombra) i als dos laterals de l'alfombra hi havia objectes de poesia visual. Em van agradar perquè de fet em vaig sentir identificada mab joan brossa, ja que a mi també m'agrada molt la poesia, però no m'aficiona el fet d'escriure-la o llegir-la perquè moltes vegades no l'entenc, en canvi la poesia visual, no sabia que existia i em va encantar. 

sala número 4

sala núero 1

SITUA LA PEÇA I L'ARTISTA EN UN CONTEXT HISTÒRIC ARTÍSTIC: 
A l'edat contemporània, després de la guerra civil. Art crític

PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTA I  AMPIA LA SEVA BIOGRAFIA:

El discus que genera l'artista de cara al públic és crítc i per tal de fer-ho utilitza, sobretot, tres qualitats: la oralitat, lo performatiu i l'antipoesia.

Joan Brossa és un escriptor, poeta, músic, dramaturg, guionista i dissenyador gràfic  català. Va néixer el 19 de gener de 1919 a Barcelona i va morir el 30 de desembre de 1998 els 79 anys, tmbé a Barceclona . Va començar a endinsar-se al món de l'art profecionalment als 40 anys. Feia un tipus de poesia crítica que feia pensar a l'epectador. Es burlava tant de la política com de la societat i fins i de l'art del moment (de tot basicament, o de quasi tot). Conciderava tot el que feia poesia. 

Els seus rastres en l'art contemporani: 
Molta gent després de brossa va continuar fent poesia visual, com per exemple Oliverio Girondo i anteriors com Guillaume Apollinaire (1880).

PRIMER TRIMESTRE

PANORÀMIC: Roca Umbert, Festival de cinema, fotografia i new  media.

Panoràmic és un festival audiovisual, el perimer festival en barrejar el cinema amb la fotografia. Busca, a part de barrejar aquestres dues disciplines, obrir nous camins a experiments i innovacions de caràcter  tant tecnològic com audiovisual. S'exposa a la Roca Umbert a Granollers en diferents sales d'estil contemporani.
El film still (imatge fixa) és el focus del festival.
El fesrival es ideat per Albert Gusi i Fidel Bañaguer de Grisart i és un projecte de diversos autors on cadescú aporta les seves creacions aprtistiques relacionades amb el mon audiovisual. En cncret nosaltres vam visitar quatre sales. Laprimera sala on vam anar era la tèrmica, on hi hava exposats diferents treballs d'aritstes d'arreu d'Espanya. Es tractava d'una exposició dinàmica que utilitzava l'espai de tota la tèmica en forma de circuit. La segona exposició que vam anar era una sala d'exposició estàndar on cada detall estava molt cuidat, estava distribuida en quatre parets on en cada paret hi havia representades les quatre pel·lícules d'Albert Serra. Era una exposició de fotografia tot i que hi havia lligats poemes i frases literaries que col·laboraven amb la exposició en cada paret.
La tercera exposisió que vam veure era cinematogràfica i es tractava de dos curts molt diferents entre ells. Per últim la quarta exposició que vam visitar era un  worckshoop (taller) practicat amb nens petits, els quals van fer dibuixos on explicaven històries i un gran moral de fotografies de temes diversos relacionades entre elles.