GLOSSARI

SEGON DE BATXILLERAT



Segon de Batxillerat

TERCER TRIMESTRE

audiovisuals

CURRICULUM: Llistat de dades personals, estudis, formació acadèmica i llistat de formació professional d'una persona per presentar en una empresa per aconseguir-hi feina.

PORTFOLI: Un portfoli és un recurs de presentació professional, en paper o en arxiu digital on hi mostren una acumulació de totes les exeriencies professionals, corriulum... complementant-ho d'imatges i vídeos per tal que les empreses ho  vegin i puguin contractar-te.

SEGON TRIMESTRE


audiovisuals

CÒMIC: Història explicada mitjançant una successió de vinyetes il·lustrades i text a l'hora.

ORGANITZACIÓ SEQÜENCIAL: Organització del còmic, el qual està composat per vinyetes, les quals estan fetes d’imatges, les quals estan ordenades, normalment cronològicament, per tal d’explicar una història/acció.

UTILITZACIÓ DE CODIS PICTOCINÈTICS: es fa ús de imatges i/o senyals que representin moviment, com ara les línies cinètiques en una pilota, per exemple, per marcar que aquesta s’està movent.

UTILITZACIÓ DELS CÒDICS AUDIOPICTÒRICS: els sons es representen de manera gràfica. Ex: Boom! …

ESPAI I TEMPS: s’explica/es transmet l’espai i el temps a partir de les vinyetes, és a dir amb les imatges.

GUIÓ I DIBUIX: el guió és escrit per un escriptor i és qui s'encarrega de la part narrativa del còmic, mentre que del dibuix se’n encarrega el dibuixant i ell, per tant, és qui s’encarrega de l’aspecte plàstic.

TEXTOS PLÀSTICS: no tots els textos es “posen” amb la mateixa forma, n’hi ha que es col·loquen en bafarades (pensaments o converses), per exemple, dins de les vinyetes, mentre que n’hi ha altres que es posen sota l vinyeta en una espècie de calaix com a text narratiu. D’altres apareixen, també en les vinyetes, molts grossos per explicar que es tracta d’un crit.

CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols en els còmics serveixes per transmetre idees més complexes i la seva gran utilització ha fet que, amb el temps, s'associin directament al món del còmic. En són exemples: una bombeta ensesa significa una idea i un tronc amb una serra pot representar una persona dormint molt profundament.)

LLENGUATGE COL·LOQUIAL: El llenguatge verbal que s'utilitza en el còmic acostuman a ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions… amb la intenció de fer-lo el més quotidià possible.

Persones implicades en la creació d’un còmic (El dibuixant, qui realitza els esbossos a llapis i a vegades també l’entinta. L’entintador, qui entinta el còmic convertint l’esbós en dibuixos clars i amb “una sola línia” per tal de facilitar la visió del còmic. El retolador o retolista, que s’encarrega de fer una primera “pintada en blanc i negre”, és a dir repassa les línies i lletres donant-lis més gruix a les més importants o a les que representa que estan més a prop del lector. Per últim el colorista, qui pintar en color el còmic.

VINYETES: són la unitat mínima de narració que trobem els còmics i les historietes. Representen una escena o un moment breu dins la seqüència narrativa general i normalment tenen forma de quadrat o rectangle, tot i també pot ocupar una o més pàgines senceres o que dins la mateixa vinyeta hi passi més d’una escena de la narració. La idea principal de les vinyetes és l’equivalent al que serien els fotogrames cinematogràfics.

NÚVOLS SENSE VORES: Pot significar que l’espai que representa és i·limitat o bé que es tracta d’un moment amb molta serenitat.

NÚVOLS FORMES VARIADES: El seu significat varia segons la narració, però sol simbolitzar tensió o desencadenament de l’acció.

NÚVOLS VORES ONDULADES: Indiquen que el que hi ha representat és un somni o desig d’algun personatge.

PLA CONTRAPICAT: des de baix de l’escena (com si el dibuixant estigués “sota terra”, és a dir per sota del que està dibuixant. Indica poder o autoritat del personatge representat per sobre del lector.

PLA ZENITAL: pla que es mira verticalment des de sobre l'escena, com si sigués una imatge feta en dron o com el que podria veure un ocell que vola pel cel.

PLA DIÈDRIC: Aquest pla és el contrari del pla zenital, és a dir l’escena és vista verticalment des de sota (com si estiguessin sota l’aigua i veiessin una barca o en el terra i veiessin com una bamba ens està a punt de trepitjar).

ANGULACIÓ: Referent als diferents angles dels quals es veu l'escena, és a dir, el que fa referència a les prespectives de l'escena resecte el lector (picat, contrapicat, zenital, frontal...)

ENQUADRAMENTS: Els diferents plans de com es pot veure una vinyeta referent als plans.

PLA GENERAL: representa la figura (humana) sencera.

PLA TRES QUARTS: la figura (humana) apareix tallada fins els genolls.

PLA MITJÀ: apareix la meitat de la figura (humana) del cap a la cintura.

PRIMER PLA: representa una part concreta del que es vulgui representar, normalment una cara (d’una figura humana) o una fulla (d’un arbre)... per tal de donar-li un èmfasi o protagonisme especial.

PLA DETALL: representa un detall en concret, per exemple un ull que li cau una llàgrima, una ungla trencada d’un dit...

SÍMBOLS: símbols que representen conceptes o idees. Per exemple una bombeta sobre el cap d’un dels personatges representa que ha tingut o que té una idea o una serra o un tronc sobre el cap d’algú que està dormint simbolitza que està dormint profundament.

RACORD: que consisteix en la creació d’una continuïtat fluïda entre les vinyetes consecutives, fent així que el moviment o l’acció que s’hi representa continui en la següent vinyeta en el punt exacte en la que en l’anterior havia acabat.

SPLIT-PANELL (vinyeta partida): consisteix en subdividir una vinyeta en dues parts desiguals asimètriques per tal de representar dues accions relacionades entre si com per exemple una conversa telefònica o dues accions que succeeixen a la vegada.

VINYETES DETALL: s’utilitzen per mostrar un detall en primer pla per tal que no passi desapercebut pel lector. Aquesta vinyeta es col·loca dins la mateixa vinyeta on apareix el detall representat de forma ampliada.

ELIPSIS: les elipsis són quan el dibuixant/narrador no explica/dibuixa alguna part de la història deixant que le lector suposi el que ha passat. També es poden explicar com salts en el temps que no s'explica el que ha passant entre mig d'aquest sal, el qual pot ser endavant o enrere.

farts

* Els conceptes subratllats en lila són corrents artistcs, els quals estan més explicats i
complets en l'apartat de FARTS (expos segon trimestre) d'aquest mateix blog.
Allà hi ha més imformació del corrent, algunes obres i autors represenatius explicats i imatges.

conceptual art: Moviment artístic comprès entre els anys 1970 i 1980 que es centra en la idea per sobre de tot i no els interessa la part material ni física. Moltes vegades les obres no s’acabaven realitzant, ja que per ells l’obra era la idea. Moltes obres conceptuals són simples fulls amb les idees explicades o un croquis del que volien fer i és l’espectador qui ha d’imaginar-se com seria l’obra; per tan: fan que l’espectador sigui actiu.

land art: Significa art natura i fa referència a aquelle obres artístiques integrades en la natura, generalment de grans dimensions i feta a partir d’elements naturals a través d’elements propis de la societat de consum.

abstracció postpictorica: Moviment artístic nascut entre els anys 60 i 70 que sorgeix a partir de l’expressionisme abstracte que es basa en la búsqueda de l’obertura i claredat de l’obra. Volien ressaltat la pintura com a pintura i no pas donar-li ap subtext ni significat a les obres. S’utilitzen molts contrastos de colors i formes. Clement Greenberg va ser el crític qui va posa-li el nom al moviment/sub-moviment i d’aquest (el moviment) en van generar posteriorment l’abstracció lírica i el minimalisme.

minimal art: Art que es basa en la senzillesa. Hi predominen les formes geomètriques simples hi sempre de la manera més esquematitzada possible. Tabé conegut com a minimalisme.

nou realisme frances: Moviment que sorgeix als anys 60 impulsat per Yves Klein (pintor artista) i Pierre Restany (crític d’art), els quals proposen retornar a la realitat tot fugint de l’abstracció de l’època. Volen representar l'experiència de forma objectiva.

pop art: Moviment artístic sorgit a Regne Unit l’any 1950, però que es va desenvolupar i créixer a NY. Es basava en utilitzar imatges, temes i objectes del nou model econòmic i de vida consumista generat pel capitalisme de mercat. L’estètica que itlizaven doncs imitava a la publicitat i arts visuals del moment, per tant, el món iconogràfic de la societat de consum era molt important.

happening: Esdeveniment artístic en el que es preodueix una obra d’art focalitzada en la participació dels espectadors i no pas en els objectes en sí. El seu objectiu és que els espectadors deixin de ser passius i arribin a un alliberament a través de l’expressió emotiva i col·lectiva.

performance: Una performance ve a ser una actuació, però que generalment es fa al carrer i crítica algun aspecte en concret.

ready made: Obra artística feta amb la combinació o disposició d'objectes d'ús quotidià allunyats del seu context habitual, amb la qual l'artista pretén sorprendre.

efímer: Una cosa efímera és una cosa que té una durada determinada; normalment curta. Un moment de creació i un de destrucció o mort.

desmaterialització: Desmaterialitzar alguna cosa és separar-li la part material, d’aquesta manera és immaterial. L’ànima de les persones per exemple és immaterial ja que pròpiament no té forma física.

body art: Corrent artístic que utilitza el cos humà com a llenç per les seves obres. El cos és el  medi d’expressió dels artistes i normalement les obres són o bé performances o mitjans audiovisuals (videos o fotografies).

Obra de Body Art presentada en un Festival d'Australia

escultura social: Sub- Corrent artístic dins l’Art Conceptual creat a Alenanya entre els anys 60 i 50 per Joseph Beuys basat en la idea de fer art per transformar la societat. Considerava que l’escultura com un mitjà perl procés evolutiu de la societat.

Joseph Beuys, Seminaris a Babilonia

híbrid: Corrent artístic que treballa de la mà de la ciència i la tecnologia. Les obres artístiques d’aquest corrent sovint incorporen aspectes de la biologia, robòtica, intel·ligència artificial o química per exemple.

pintura monocroma: Significa simplement pintar amb un únic color.

hard edge: Gènere artístic (pictòric) on hi destaquen les dures transissions entre àrees de colors (normalment són d’un sol color i color primari). Hi predominen les línies rectes i geomètriques. És un estil que està molt relacionat amb l’Op Art, l’Art Abstracte i el Color Field Painting. Ellsworth Kelly és un artista representatiu del moviment.

Frank Stella Hyena Stomp, 1962 

shaped canvas: Característica que tenen algunes obres d’allunyar-se de la forma rectangulat tradicional del llenç i, per tant, n’alternen la forma.

abstracció lírica

Tendencia dins la pintura abstracta desenvolupada a partir del 1910. Zikaria de Munich i Der Blaue Reiter formen part d’aquest moviment artístic. Es treballa des de l’emoció individual i immediata de l’artista i es rebutja representar la realitat de forma objectiva. La tècnica més recorrent és l’aquarel·la, tot i que també se’n coneixen esboçoss o grans teles d’oli per exemple, però en totes les obres hi predomina el color per sobre la forma.

Composició IV, Vasili Kandinsky, 1911

fotomuntatge: Un fotomuntatge, com el seu nom indica, és un mutatge de fotos, per tant es tracta de fusionar diferents fotos en una de sola. Actualment la majoria de fotomuntatges es fan amb photoshop o programes semblants.

comic: Un comic és una història explicada a partir de vinyetes il·lustrades i text que les complementen.

compressions: Una compressió és sinònim d’aixefar o posar una cosa o un conjunt de coses dintre d’algun lloc en concret, d’això se’n diu comprimir. També es pot entendre com fer petit o reduir. Un pernil al buit per exemple està comprimit, ja que li han tret tot l’aire i l’han fet petit i el mínim voluminós possible.

acumulacions: Una acomulasio és una grupació.

antropometria: Tècnica pictòrica basada en cobrir de pigment a models que evolucionen sobre el llenç (persones per exemple), les quals s’enomenen pinzells vius (pinceaus vivants) i aquests deixen emprementes corporals a l’obra. Klein amb les “seves” dones pinzell n’és un dels màxims representants.

Wrapped:Significa encolicar en anglès. Es refereix a la tècnica que utilitzava l’artista conegut com a Christo.

Modernitat: Concepte que abasta una serie de moviments culturals que es van desenvolupar a les societats occidentals a finsla sel s.XIX i el s.XX que incoluen l’escultura, la música, la literatura i el catolicisme.

Post-modernitat: Conjunt de moviments artístics, culturals i filosòfics apareguts a partir del segle XX com a resposta als paradigmes de la modernitat que inclou el racionalisme, l'existència d'una veritat única, absoluta i universal, el cientifisme, el patriarcalisme, l'androcentrisme i en general el punt de vista centrat en l'home blanc ric del món occidental actual, a més del capitalisme i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització. En oposició, el postmodernisme pretén no tenir cap metanarrativa central ni un cànon estètic únic.

Art sonor: Tipus d’art fet a partir del so en el qual aquest n’és el protagonista, tot i això normalment també i apareixen elements físics i es troba exposat com a obra d’exposició o com a instal·lació.

Decollage: En comptes d'enganxar papers/materials uns obres els altres, els arrenquen. Un exemple en serien els catells publicitataris que s'aomulen uns sobre dels altres i que algu n'arrenques trossos.

Serigrafia: Procediment d'estampació planogràfic i sense relleu. Es realitza mitjançant un estergit, a través d'un teixit porós, pel qual un corró o rasqueta fa passar la tinta o pintura. Es pot imprimir-se sobre gran varietat de materials. L'artista més conegut per utilitzar aquesta tècnica és  Andy Warhol.

Litografia: tècnica/mètode d'impressió sobre superfície plana, normalment pedra, que s’utilitzava entre els anys 1870 i 188. Es basa en la repulsió (no solubilitat) entre l'oli i l'aigua. La va inventar en 1798 el dramaturg bavarès Alois Senefelder i actualment s'utilitza sobretot per a fer impressions d'alta qualitat de cartells de pel·lícules clàssiques.

Pintura acrílica: Pintura normalment cremosa o líquida fet a base de pigments que estan continguts en una emulsió d'un polímer acrílic (aglomerant). Els resultats solen quedar brillants.

Trama: En el context del pop art (el demanat) era la tècnica que s’utilitzava per pintar les parts de carn humana (mans, rostres, cames, peus…) dels personatges que utilitzaven; mateix estil que el còmic de llavors, el qual es basava en una espècie de puntillisme on tots els punts són de la mateixa mida i tots tenen la mateixa separació i distribució entre ells (com si fossin pixels d’una imatge).

Documenta 7: Va ser la setena edició de documenta, una exposició mundial i enorme d'art contemporani. Es va celebrar entre el 19 de juny i el 28 d'octubre de 1982 a Kassel, Alemanya. El director artístic va ser Rudi Fuchs i va durar 3 mesos.

PRIMER TRIMESTRE

ART INFORMEL: = Informalisme

ART AUTRE:= Informalisme, tot i que és una variant més ràpida i que expressa de forma més efectiva.

ASSEMBLAGE: Tècnica artística on s’utilitza objectes tridimensionals no artístics. Aquests objectes no són dissenyats per ser estètics, sinó que les artistes els han redescoberts i els incorporen en les seves obres per tal d’expressar el missatges o una emoció.

ART BRUT: També s’anomena outsider art o art marginal. Va ser nomenat pel crític d’art Roger Cardinal l’any 1972. El va iniciar el francès Jean Dubuffet i el que intenta és fer art fora dels límits de la cultura oficial dirigit especialment cap a les manifestacions artístiques fetes per pacients d’hospital, nens, malalts mentals…, és a dir persones marginades de la societat.

TACHISME: Ve del francès i deriva de la paraula tache (taca). És un estil de pintura abstraca que es va desenvolupar entre el 1940 i el 1950 i se’l considera dins de l’expressionisme abstracte o l’informalisme.

OBJECTIVITAT: Capacitat de transmetre les coses/representar el món tal com és, sense tenir en compte la opinió de l’autor ni el seu punt de vista.

SUBJECTIVITAT: Capacitat de transmetre o representar el món des de la visió de l’autor, per tant l’artista dona a conèixer el seu punt de vista.

GESTUAL: En l’obra s’hi pot distingir el gest (pinzellada) de l’autor.

SIGNIC: Es pot veure en l’obra els signes i la manera de moure’s de l’artista.

ESPACIALISME: Ve de la paraula spaziale (especial) en italià. Moviment artístic format per Lucio Fontana l‘any 1946 poc després de la Segona Guerra Mundial, per tant reflexerà aquestes idees. Un dels aspectes més rellevants és la creació d’espais fent servir la matèria, la massa i el buit. També s'utilitzen molts els contrastos de colors i de llum utilitzant empaperats i teles. És simultani a l’Expressionisme abstracte.

PERCEPCIÓ VISUAL: Interpretació d’una obra a partir dels estímuls externs visuals relacionats amb el coneixement previ de l'individu i el seu estat d'ànim emocional.

TRAMPANTOJO (trompe l'oeil): Tècnica perspectivica que es basa en fer que sembli que un element de la obra surti de del quadre.

CONSTRUCTIVISME RUS: És un corrent artístic que de fet no pretenia ser-ho, sinó que buscava una convicció política del marxisme. Defensava l’art al servei de la revolució i del poble i pel contrari reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts (escultura, pintura, arquitectura…) i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura passen a ser una mateixa construcció i no pas una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.

ART CINÈTIC: Moviment artístic que es basa en què les obres tinguin moviments o bé ho sembli. Hi destaca el camp de l’escultura i es basa en l’estètica del moviment.

Lyman Whitaker

OPTICAL ART: que genera/juga amb afectives visuals que sovint fan que sembla que a obra vibri, es mogui una mica, s’acosti…Es basa en l’estètica del moviment.

PUNTILLISME: Tècnica que es basa en pintar a partir de molts puntets. Els volums es fan segons la distancia (densitat) entre aquests.

IMPRESSIONISME: Moviment pictòric nascut a França entre l’any 1874 i 1886 que va marca la ruptura entre l’art modern i l’art academicisme. Tendència a recollir les impressions fugisseres, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses

ORFISME: Religió de l’Antiga Grècia que consistia a no donar plaers al cos per purificar l'ànima.

NEOPLASTICISME: Conegut també amb el nom de Stijl. Moviment artístic avantguarda que va néixer als Països Baixos l’any 1917. Propugnava una estètica renovadora basada en la depuració formal. Va integrar moltes arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques). Aquest corrent es basava en la següent frase: “Despullem a la naturalesa de totes les seves formes i només quedarà l'estil." Es basa en el cubisme i juguen molt amb la reducció de la forma tot reduint-la a a línies rectes horitzontals i verticals, i els colors al negre, el blanc, el gris i els tres primaris.

Interior dissenyat per Van Doesburg i Rietveld (1919)

STABILES: Stabile-mobile és una escultura d'Alexander Calder de 1965 que representa la Terra acompanyada del seu inseparable satèl·lit, la Lluna, en el moviment de translació al voltant del Sol.

MOBILES: Estructures mòblis d’on hi pejen normalment objectes. Un exemple en serien els Stabile-mobiles d’Alexander Calder.

ART ABSTACTE: Estil artistic que no copia la realitat tal i com és, sinó que la deforma o que la representa tal i com la veu l’artista i no figurativament.  Sorgir a l'inici del segle XX

PERSPECTIVA RETINIANA: La persistència visual o retinal és una propietat del sistema visual humà (SVH). La persistència explica que les imatges que es visualitzen es mantinguin unes fraccions de segon després que hagi desaparegut l'estímul.

La resposta va lligada a la brillantor de l'emissor i la freqüència (en cas d'elements que mostrin imatges per unitat de temps). Quan l'excitació és lenta el SVH és capaç de discernir les diferents excitacions i assimilar que la llum del projector s'apaga i s'encén alternativament. Si s'incrementa la freqüència d'excitació arribarà un punt en què percep una sensació d'il·luminació uniforme. De fet això és el que passa amb el cinema.

PSICOLOGIA GESTALTICA:  Procés psicològic que suposa la inhibició de l'acció dirigint-la cap a un mateix on el subjecte es converteix en objecte i diana de la seva pròpia acció.Suposa fer-se a si mateix allò que voldria fer-li a l'altre, o fer-se a si mateix allò que voldria que l'altre li fes.

INSTAL·LASIÓ ARTISTICA: Gènere fins l'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia. La instal·lació supera els límits convencionals propis de les disciplines clàssiques, (pintura i escultura) i pot incorporar tot tipus d'elements, tècniques i mitjans tecnològics, pot incorporar la llum, mitjans informàtics, el so, video o internet. Normalment el terme es refereix a obres artístiques creades per espais interiors, públics o privats.

INTERVENCIÓ ARTÍSTICA: Una intervenció artistica és realitzar alguna “cosa” (actuació…) artistica en un tema o espectacle, entrega de premis, conferència... determinat.

SITE-SPECIFIC: És el nom que rep amb anglès una instal·lació artística.

VIDEOART: Activitat artística audiovisual caracteritzada per l’ús d’imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisióconvencional.

READYMADE: També anomenat art trobat. Vé de l’expressió francesa object trouvé, la qual descriu l’art creat a partir de l'ús no disfressat, tot i que que sovint les modifica. Utilitza objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitàri i els converteix en art. El màxim representant n’és Marcel Duchamp a principis xel segle XX.

Fountaine, de von Freytag-Loringhoven

ABSTRACCIÓ LÍRICA: Dins l’art abstracte l’abstracció lírica aprofita les experiències fauvistes i expressionistes i n’exalten la força del color, recordant una mica al cubisme, per tant hi podem trobar diferents abstraccions geomètriques i constructives.

ISO: La sensivilitat de la Iso és el que deixa entrar la cantitat de llum que es necessiti, quan més alta estigui la ISO més llumentrerà.

Diafragma: El diagrama és un element de la càmera que s'estreny de forma variable a parrtir d'un sistema de làmines fines que es troben entre les lents de l'objectiu. 

Permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera de manera que restringeix el pas de la llum, generalment de forma ajustable.

Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre F, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.

Velocitat d'obturació: Segons que es triga a fer-se la foto. És a dir; el temps has passat capturant la imatge.

Balanç de blancs (BW/ABW): El balanç de blancs canvia la tonalitat de la imatge per tal que el blanc sempre siugui blanc i, per tant els colors siguin els més semblants a la realitat.
Hi ha diferents opcions:

- Interior--> bombetes (TUNGSTENO/INCANDESCENTE)

- Fluorecents +làmpares... (FLUORECENTE)

- Sol (LUZ DE DIA)

- Flaix (FLAIX)

- Llum de dia, cel nubulat... (NUBOSO)

- Llum de dia + hombra (SOMBRA)

Ràfaga fotogràfica: Una ràfaga és una opició que trobem en la càmera que ens permet fet molts dispàrs en molt poc temps. D'aquesta manera podem capturar accions en moviment sense que quedin mogudes ni borroses. Per tant la velocitat d'obturació és alta (ràpida).

Raw: Temperatura del color de la imatge, que es pot ajustar després de fer la foto.

Profunditat de camp: Si hi ha molta profunditat de camp la fotografia es veu tota enfocada. Quan més baixa és l'obertura e diagragma es veuen més coses nítides; i com més tancat menys, de tal manera que queden enfocades només els objectes més propers.

Equil·libri: La funsió de l'equilibri en els controls de càmera és que el medidor de la llum senyali el punt mig, o el punt que es vulgui; però que sigui controlat.

Esteles: Les esteles són fotografies que es poden fer de dia i de nit que capturen una imatge en moviment. La velocitat d'obturació ha de ser baixa (lenta) i s'ha de vigilar que la imatge no quedi cremada (sobretot de dia).

Controls de càmera: Tots aquells elements de la càmera que ens permeten jugar amb la càmera i aconseguir els efectes o fotografies que volem fer. Ens permeten controlar la llum, la profunditat de camp, la nítidesa, els colors, els focus de la imatge ...

Teatre expressionista: Teatre que es va oposar a representar de forma fidel la realitat., i per tant va renunciar a la imitació del món exterior. La seva intenció era reflectir l'essència de les coses a través d'una visió subjectiva i estilitzada de l'ésser humà. Els personatges no eren rodons, sinó que simplement representaven rols de la societat d'aquell  moment (pare, mare...).

Dogma 95: Moviment cinematogràfic dins dels moviments avantguardistes i per tan, com a tal, va servir per mostrar nous valors i una visió del món d’una forma diferents als que hi havia en aquell moment. Dogma 95 va trencar amb el que era el cinema fins a aquell moment (cinema de Hollywood).

Dogma 95 el que va fer va ser intentar trencar amb això i proposar uns nous canons i bases per desenvolupar una forma d’una nova manera de fer cinema. Els dos països principals on es va desenvolupar aquest sentiment són França (Truffaut o Jean-Luc Godard) i Dinamarca (Lar von Trier).

Pintura a l’oli: És una tècnica que es compon a partir de pigments barrejats amb un aglutinant a base d’oli. Al oxidar-se l’oli en contacte amb l’aire fa que les partícules del pigment s’enganxin de forma uniforme en el seu suport; la tela.

Shasei: És un concepte japonés i per tant el trobem molt en el seu art; sobreteot en el realisme i l'hiperrealisme. Consisteix en la capacitat de transmetre l’estat d’ànim de la persona i l'ambient d’un espai al dibuixar.

Natura morta/bodegó:

Hiperrealisme: L'Hiperrealisme, com el Realisme intenta plasmar la realitat en la ora de la forma més exacte possible, però els hiperrealistes ho porten al límit, de manera qeu eliminen el rastre del mateix artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista. 

Realisme: Corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible i que per tant prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall i la màxima proximitat. Tot i això es pot veure la pintzellada de l'artista i les seves característiques pròpies a l'hora de pintar.

Expressionisme abstracte: Nom que se li ha posat al corrent artístic basant en la tendència que tenen determinats artistes a distorsionar o deformar la realitat a partir de les emocions.

Dipping: Pintura dinàmica i gestual allunyada del llenguatge figuratiu; realitzada a partir de l’automatisme surrealista i l’abstracció. Es va a partir d'un pot de pintura amb un forat, i al moure's (la persona amb el pot) crea el dibuix/la obra.

Cubisme: Moviment artístic que considera el volum com l'atribut important dels objectes i tracta d'expressar-lo plàsticament per mitjà tan sols de figures i sòlids geomètrics.

Action Painting/Pintura d’Acció/Pintura Gestual: Acció esquitxar pintura sobre un llenç de forma espontània i energètica sense esquemes ni plantejaments anteriors. De tal manera que es converteix en un espai d’acció; d’aquí el seu nom. També rep el nom de dipping.

Colour Field Painting: Es basa en la imatge d'mplis camps de colors llisos i sòlids, normalment rectangles, estesos o tenyits en un llenç tot creant areas de superficies uniformes. Va inspirar en el Modernisme Europeu.

Exposició  Internacional de Barcelona del 1930: Exposició que es va celebrar a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, que va ocupar 118 hectàrees. Com indica la paraula internacional del nom del projecte hi van participar una vintena de nacions europees, entre elles països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. El projecte es basava en que cada país que hi participava construia un edifici o obra aqueitectònica, normalment un pavelló on s'exposava i es mostrava a la resta de països.

La finalitat del projecte era donar a conèixer els nous avenços tecnològics i la indústria catalana a l’exterior. L’exposició va suposar una remodelació d’una part de la ciutat (la que es va utilitzar per fer-la) en  concret Montjuïc i els voltants de la Plaça Espanya. També va generar un gran desenvolupament urbanístic i un banc de proves per tots aquells nous estils arquitectònics d’inici del segle XX, entre d’altres va representar la consolidació del noucentisme i va introduir a Espanya els nous corrents d’avantguardia internacionals com ara el racionalisme (Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe). El Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic són edificis que es van construir en l’Exposició  Internacional de Barcelona.

Esquitxada: és un procés en la pintura surrealista on olis o aquarel·les es fixen i després s'aboca aiguarràs sobre la pintura.

Decalcomania: consisteix a aplicar guaix negre sobre un paper, el qual es col·loca damunt d'una altra fulla sobre la qual s'exerceix una lleugera pressió, després es desenganxen abans que s'assequin.

Coulage: és un tipus d'automatisme o escultura involuntària fet purament de material líquid o fos (com metall, cera o xocolata). A mesura que el material es refreda l'obra pren una forma aleatòria subjecta a les característiques del material emprat, el que en ocasions sol acabar en discos o esferes.

Cubemania: mètode per crear collages utilitzant una imatge tallada en petits quadrats i ordenats a l'atzar.

Caligrama: és un poema, frase o paraula en la qual la tipografía, cal·ligrafia o el text manuscrit s'arregla o configura de tal manera que creï una espècie d'imatge. La imatge creada per les paraules expressa visualment el que la o les paraules diuen. És una combinació de pintura i literatura.

Caiguda de líquid d’una superficie vertical: va ser inventada per els surrealistes romanesos i tracta, tal i com indica el seu nom, de fer caure algun líquid, com pintura o tinta, de la part de adalt d’una superficie vertical, fent que quedi “chorretones” de líquid per tot el suport gruixut.

Bulletisme: consisteix en disparar bales plenes de tinta sobre un pergamí col·locant sobre pedra, deixant així les formes imperfectes d’aquestes.

Automatisme: parteix del fet que es pot crear de i a partir de tot, la creativitat pura només pertany a la naturalesa i per tant aprenem a copiar a través de l'observació atenta, la intuïció i l'atenció suspicaç al nostre inconscient, per tant, tots els mitjans d'expressió són vàlids. És característic per la seva irracionalitat, la predominació de l'inconscient on la decisió a l’hora de pintar ha de ser inmediata, sense propòsits, no hi han errors.

Fumat:Tècnica que es caes caracteritza per les taques i límits indefinits les impressions de les
taques de color són fetes per fum, una espelma, un llum de querosè o fins i tot un cigar.
És un tècnica que mostra molta dificultat. Es pot dur a terme sobre paper, sobre tela i fins i tot sobre
el mateix sostre, l'important és que el suport estigui col·locat per sobre del foc, perquè el fum
impregni aquesta superfície.

Salvador Dalí posteriorment li va posar el nom d'sfumato.

Aerografia: Tècnicaque on es fa servir una pistola a pressió anomenada aerògraf, aquesta consisteix en la polvorització de la pintura mitjançant un raig d'aire. Els dibuixos realitzats amb aquest material es fan a través de plantilles, normlament realitzades a mà per l’artista.

Dadaisme: Moviment artístic i literari que renega tots els valors racionals i tradicionals i que propugna la supressió completa dels lligams lògics entre el pensament i l’expressió.

Surrealisme: Moviment artístic sorgit del dadaísme que s’inicia l’any 1924 a París (França) amb la publicació del “Manifest surrealisme” d’Andrè Breton. Es va desenvolupar tant en l’àmbit de les arts plàstiques, com en el teatre, la dansa o l’escriptura.

Andrè Breton, en el seu manifest, afirma que el surrealisme va esdevenir-se degut a la dura situació de postguerra; la qual exigia el naixement d’un nou art que indagués en el més profund de l’ésser humà per tal de comprendre les persones i la humanitat en la seva totalitat. De fet, el propi nom del corrent artístic, ja indica que els seus pintors aniran més enllà de les coses i conceptes reals; ja que surrealisme prové de la paraula francesa surréalisme, que literalment significa per sobre del realisme (sur=sobre/per damunt i réalisme=realisme).

Les obres surrealistes són irracionals, ja que sovint, els artistes creen obres sense cap mena de planificació prèvia, i posteriorment intentaven “llegir” aquestes imatges i trobar un significat en elles. Sovint barrejaven diversos elements fora de context sense cap relació aparent, però que junts poden significar una cosa totalment diferent. O també representen imatges o paisatges sortits dels somnis.

Collage: Tècnica que es basa en realitzar una pintura o un dibuix a través de superposar (o no) objectes, els quals s’enganxen sobre un suport. És una tècnica que deixa molta llibertat de creació a l’artista, ja que es pot compondre per complet o només a partir de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d’ús quotidià… Quan el resultat del collage no és pla, sinó que es separa del seu suport/paret s’anomena assemblage.

Frottage: Tècnica inventada per Max Ernst l'any 1925. Consisteix en fregar un llapis o algun element similar i pintar el full (o superfície fina que es vulgui utilitzar) recolzant-lo a sobre d'alguna superfície en relleu de tal manera que quedi gravada la forma en el full.

Grattage: Grattage és una paraula francesa que significa rascar; de fet en això consisteix la tècnica. Es troba dins el grup de pintures surrealistes. Es basa en crear una base amb diferents materials i una vegada seca (la base) es rasca i s'extreu part de la pintura mitjançant esquinçades i creant efectes de relleu, els quals es produeixen per la variació de gruix de la pintura, alhora que els efectes de color, llum i ombres.

Pintura Matèrica: La pintura matèrica és una tècnica que sorgeix en l’Informalisme, la qual es desenvolupa a Europa a entre el 1940 i el 1950; per tant posterior a la Segona Guerra Mundial.

La seva característica principal és que és una pintura abstracta, realitzada amb materials diferents dels tradicionals; s’utilitza sorra, espart, fusta, vidre, guix… és a dir qualsevol cosa que doni matèria a l’obra. Amb aquests materials el que fan els artistes és “destruir” l’obra fent-li talls, perforacions, arrencant-ne parts… En les obres d’aquest estil també hi trobem la recerca de noves solucions entre l’espai i la matèria (és a dir, com i  a on posem/utilitzem la matèria en l’espai que tenim (tela, llenç…)); per tant el llenç es converteix en l’espai d’estudi i experimentació on l’artista “juga” amb els diferents materials. Per últim, també en són característiques l'absència total del concepte/idea, el predomini de l’automatisme i la recerca de textures en l’obra.

PRIMER DE BATXILLERAT

TERCER TRIMESTRE

BASTONETS I "CONS(?)": Amb els bastons de la retina són més prims que els cons i ens permeten veure-hi quan la lluminositat és baixa, per tant en la foscor. Els cons de la retnina pel contrari els cons són els responsables de que podem ver-hi a plena llum.

COLORS LLUM: Colors llum és com s'anomena als colors provenents de la barreja aditiva.
La barreja aditiva és la barreja dels colors de la llum per crear altres colors. Els tres colors llum principals són el RGB (Red, Green i Blue) (vermell, verd i blau).
Aquest sistema de colors s'utlilitza on el color llum va directament al nostre ull, és a dir quan la llum no rebota en cap objecte abans d'arribar a la nostre retina. Ex: Projeccions de cinema i fucus de colors dels teatres.

COLORS PIGMENT: Els colors pigment són els colors que surgeixen al utilitzar la barreja subtractiva. Amb aquesta tècina es poden crear a paritr dels colors pigment primaris CYM (Cyan, Yellow i Magenta) (cyan, groc i magenta) altres colors pigment nous.
Aquest sistema és el que s'ultilitxa/ surgeix quan la llum reflecteix sobre un objecte i aquest fa arribar fa arribar un color als nostrers ulls que els nosttres bastons descodfican o analitzen. Ex: L'utilitzem quan pintem i mesclem colors en una paleta, per exemple i creem colors nous.

 x

GAMMA CROMÀTICA: La gamma de colors és una sèrie de colors graduats que s'utilitza per simbolitzar l'ordre de les classes d'un mapa de coropletes. (lo de les montanyes dels mapes topogràfics per saber el relleu...)

 

ACROMATÒPSIA: Malaltia que designa la impossibilitat o dificultat de veure o distingir els colors i que és causada per una lesió en els cons de retina.  Pot ser o parcial o total.

ERROR DE RACORD: Error de quarència en la continuitat de l'acció o la història que s'explica.
Exemple: - Racord de vestuari: do plans següits en el que el protagonista porta un relotge i a la seguent escena el porta a l'altra mà.
                - Racord d'il·luminació: una escena o pla és de dia, a la següent de nit i després torna a ser de dia.

BANDA SONORA: Tota la cinta de so de la pel·lícula.

ELIPCIS: Part que s'elimina de l'escena i que l'espectador sobreentén o relaciona les dues escenes sense necessitat d'explicar-li tota la història part per part detallada.

CÀMERA SUBJECTIVA: Càmera expliacda des dels ulls d'algú.

MÚSICA DIEGÈTICA: La música diegètica és la que pertany al mon fictici de l'escena i per tant conviu amb en el mateix pla que els personatges i permet que aquests interectuin amb ella. Pot ser tant una cançó que surt d'una ràdio, com d'un mòbil o tocada per músics que actuen en directe a l'escena i fins i tot un simple xiulet d'un actor.

MÚSICA INCIDENTAL: La música incidental és la que està fora del mon fictici i que per tant és afegida posteriorment de manera artificial al desenvolupament narratiu. És la denominada "música de fons" i que crea una atmosfera en l'acció. També s'anomena extradiegètica.

RECURSOS HUMANS: Fa referència al personal tant tècnic com artístic, com ara actors, productors, càmeres, tècnics de so...

Recursos tècnics

GUIÓ LITERARI: Guió que descriu, principalment, allò que es veurà en producció i que inclou els possibles diàlegs. S'expliquen també les accions dels personatges, allò que succeeix i s'hi inclueixen petites descripcions de l'entorn per tal d'ubicar el lloc de l'acció.
Pel que respecte a la seva estructura mostra les escenes de la producció i cal transmetre la informació suficient perquè qui llegeixi el guió visualitzi l'escena, tot i que no s'entri en detalls.

GUIÓ TÈCNIC: Guió molt detallat que sorgeix com a conseqüència d'un estudi minuciós del guió literari i que s'estructura tal i com es realitza el muntatge inicialment, és a dir, per escenes, seqüències, plans i transicions. També s'hi detallen els moviments de càmera.
Ha d'incloure l'encapçalament d'escena i  la descripció.

ENCAPÇALAMENT D'ESCENA: Com serà el lloc on es desenvoluparà l'escena. Ex: si es desenvoluparà durant el dia a l'interior d'una casa es posarà això: INT-CASA-Dia.

DESCRIPCIÓ: Explicació breu del que es veurà des de la càmera i el que es sentirà, és a dir imatge i audio. Es tracta d'una descripció freda i objectiva, per tant no s'hi explicaran ni intencions ni sentiments.

GÈNERE CINEMATOGRÀFIC: Gènere al qual pertany: Drama, terror, fantàstic, comèdia...

SUBGÈNERES: Comèdia romàntica...

CORRENT CINEMATOGRÀFIC: Corrents sinematogràfic al que pertany: Cinema subiètic, realisme italià... (treballaven d'una determinada manera segon la època, dècada que es vivís en aquell moment)...

CINEMA D'AUTOR: El director fa tot, té un segell tant important i tant gran que no se'l pot atribuïr a cap estil en concret. Ex: Tarantino, Woddy Allen...

FORMAT: (mida) forma de la pantalla, de l'imatge..., panoràmic...

MOVIMENTS DE CÀMERA: Moviments que fa la càmera com ara travellings, càmera en mà, grua...

POSADA EN ESCENA: 

RCURS ESTILÍSTIC/ ARTÍSTICS: Vestuari, decorats, mobiliari, atrezzo...
Ex: Anys 90 samarreta dels jocs olímpics, joguines dels nens, televisió, cotxes, camises, roba (calcetes nenes i prou, és estiu). Ens ensenyen dos móns: Avis conservadors, religiosos, ciutat; Pares: camp, ... laics, deien molta llibertat...

RECURSOS TÈCNICS: Càmeres de gravació, trípodes, objectius, micròfons, il·luminació, cintes de gravació o targes de memòria, bateries,...

SEGON TRIMESTRE

ECONNOMIA MANTAL/CONDUCTAL: Camps que investiguen de forma científica les tendències cognitives i emocionls humanes i socials, per tal d'aconseguir una millor investigació científica sobra la presa de desicions econòmiques, l'analisi de com afectes els preus de mercat, els beneficis, l'asignacio de recursos... Normalment s'utilitza la racionalitat per fer aquests estudis.


PERSONES OBJECTE: Les persones objecte són aquelles que porten a sobre el nom de moltes marques (roba, accessoris...) i per tant estan actuant com una espècia d'anunci.

PUBICITAT AGRESIVA: Aquest tipus de publicitat es dur a terme a partir d'una imatge que causa fàstic, repulsió o algun tipus d'imatge violenta per tal de causar impacte entre la resta d'imatges i per tant sigui més fàcil recordar-la i associar-ho a una marca determinada.

ESLÒGAN: Frase generalment breu adoptada com a símbol o divisa d'una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics.

LOGOTIP: Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa... normalment és format pel seu nom o per les seves inicials (del nom de la marca).

ADVERGAMING: Pràctica d'usar videojocs per publicitar una marca, producte, organització o idea.

EMPLAÇAMENT DEL PRODUCTE: Aparició de productes i serveis comercials en obres cinematogràfiques o televisives.

VEU EN OFF: Recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.

JINGLE: Cançó curta, de caràcter alegre i enganxós, utlilitzada per promocionar un producte. (música original)

MUSICA GENÈRICA: Tema exclusivament instumental compost normalment per la identificació d'una determinada marca. (música original)

BANDA SONORA: Composició vocal o instrumental escrita per un anunci a la manera de la música incidental. (música original)

MÚSICA PRESTADA: Utilització d'una música preexistent, agafada en l'àmbit de la música clàssica o de la popular, es pot presentar de diferents formes: cover (enregistrament gairebé idèntic a l'original) o adaptació (Variació modificada ja sigui per la lletra o la música d'un tema conegut).

FALCA: Format més típic del mitjà radiofòfic que consisteix en un missatge publicitari contundent i breu que s'introdueix dins el programa de forma natural i sense presentació prèvia. Sol fer servir enunciats imperatius i repeticions de paraules.

ESPAIS PATROCINARIS: Missatges publicitaris que s'ementen al començament i final d'un programa per fer referència a la marca que patrocina l'espai.

DIRECTOR CREATIU: La seva tasca en la fase inicial de la creació del producte audiovisual: dirigeix el treball dels artistes que defineixen la part creativa del producte (característiques, continguts i aspectes tècnics i formals).

També redacta el guió tècnic (on es defineixen tots aquests aspectes), crea seqüències i plànols digitals, realitza layouts (composició fotograma a fotograma en què les claus es defineixen com a fons, personatges, muntatge de les escenes, etc.) i animàtics (animació que actua com a prova per a comprovar el ritme i la durada del producte). A més, dirigeix el treball dels artistes encarregats de materialitzar les idees que s'ha proposat.

La seva feina és de caire artístic (no tècnic); de fet, no té cap relació amb les fases de rodatge i postproducció de la pel·lícula o de l'audiovisual. Un cop ha realitzat la seva feina i la del seu equip, la integren al producte final l'enginyer artístic en realització digital, el director tècnic en processos digitals, el supervisor d'efectes visuals o, fins i tot, el director de fotografia.

PLAPPLANNER: El planner és un llenguatge de programació, el llenguatge C.

MÀRQUETING: Procés social i administratiu pel qual els individus i els grups satisfan les seves necessitats al crear i bescanviar béns i serveis.


ESPOT: Concentrat audiovisual comunicador de masses, que en poc temps, ha de comunicar un missatge, ja sigui de tipus alimentari, del color d’un Club Esportiu a través de la seva icona o es refereixi a les campanyes institucionals i els problemes que nosaltres mateixos generem quan no som responsables d’una nova vida en la família. Una de les seves funcions principals és la persuasió.


DEPERTAMENT CREATIU: Equip de persones que creen campanyes de publicitat utilitazant la seva creativitat i sense perdre de vista els objectius plantejats per el client. En moltes agències utilitzen un director creatiu o estratègic que marca les pautes de la campanya i supervisa tot el procés.


BRIEFING: Document o sessió informativa que proporciona l'agència de publicitat per tal de que generi una comunicació, anunci o campanya publicitària.


IMATGE DE MARCA: Representació mental d’un conjunt d’idees, creences i impressions, reals o psicològiques, que el consumidor atribueix a una marca determinada per satisfer els seus desitjos o necessitats.Una bona imatge de marca assegura a l’empresa l’existència d’una clientela estable al llarg del temps.

MAPPING: tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat.
Es solen projectar sobre superfícies irregulars, com (façanes, mobiliari urbà, interiors d'edificis...)

El propòsit és interactuat amb un espai i encaixar determinades imatges damunt la seva superfície.

CINEMAGRAF: La tècnica del cinegraf és utilitzada en video. Un fotograma de video es congela, i pertant semble una imatge estàtica, mentre que un troç del video seguieix en movient.

INFORMALISME 

L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica, la pintura matèrica, la Nova Escola de París, el taquisme, l'espacialisme o l'art brut.La base de tot informalisme és la resposta amb ira a la circumstància social en la qual viuen.

POESIA OBJECTE: La poesia objecte es basa en a partir d'0bjectes colocats o reformats d'una manera en especial creen un missatge que es capta de manera visual. Aquest missaatge és filosòfic, és a dir tal i com diu el nom és traca d'explicar un missatge poètic a partir d'objectes.
Joan Brossa és un dels principals representants. 

CLICKERING:  Tècnica audiovisual que concisteix per mitjà d'un programa electrònic que capta el so i el transforme en imatge.


FILMSTILL: Tipus de fotografia que forma part dels fotogrames posteriors cinematogràfics.

Filmstill, autoretrat de Sindy Sherman

SERIGRAFIA:  Impressió a partir d'una plantilla que es duu a tèrme a travès de l transferèncie de color.