P.A.
PRÀCTICA ARTÍSTICA
(P.A)
Treball teòric:
Expressionisme abstracte
JORDINA ESTRADA MAR MOLINS
INTRODUCCIÓ
L'expressionisme abstracte és el nom que se li ha posat al corrent artístic basant en la tendència que
tenen determinats artistes a distorsionar o deformar la realitat a partir de les emocions.
El moviment va començar gràcies a Clement Greenberg com a teòric impulsor. Ell és un important
crític d’art que va promoure el corrent ja que estava avorrit de l’art anterior i ell pensava que l’art
estatunidenc era molt millor que l’europeu. Va defensar Jackson Pollock com el major exponent de
la seva generació ja que eren amics molt propers i aquest últim ja havia fet els seus primers
dipping’s.
L’expressionisme abstracte és molt ampli i no gaire exacte. Hi podem distingir diferents
subtendències com ara el corrent gestual, el corrent sígnic/cal·ligràfic i el corrent especialista.
També hem de tenir en compte que moltes de les obres que es consideren d’aquest estil no són
del tot abstractes; com per exemple els grotescos personatges femenins pintats per Willem de
Kooning.
Finalment, el nom al moviment el va posar Robert Coates, un escriptor estatunidenc i important
crític d’art del New Yorker. Va agafar el terme expressionisme abstracte en el 1946 per referir-se,
d’alguna manera, les obres que s'estaven originan a l’època i no sabia anomenar-les, i va trobar
que era la millor forma de fer-ho.
CONTEXT HISTÒRIC
Va sorgir a EEUU a principis dels anys quaranta (1947) i va arribar el seu màxim desenvolupament
al començament dels anys cinquanta. La formació d'aquest moviment es va veure influenciada pel
moviment surrealista.
Al començament de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels artistes surrealistes es va exiliar a
Nova York, entre els artistes exiliats trobem a: Max Ernts, Roberto Matta, Salvador Dalí i André
Masson. Aquests pintors van tenir com a seu de les seves activitats artístiques la galeria neoyorkina
"Art of This Century", la qual va ser oberta l’any 1942 per la col·leccionista Peggy Guggenheim per
tal que els artistes exiliats tinguessin un centre on mostrar les seves obres.
Aquesta presència d’artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors
Aquesta presència d’artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors
nord-americans, especialment entre els joves artistes novaiorquesos, molts dels quals posteriorment
van exposar a la galería de Peggy Guggenheim. Pollock va arribar a ser l’artista més important
d'aquesta galeria.
El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu d’aquell moment: Picasso, Miró, Matisse i Léger,
El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu d’aquell moment: Picasso, Miró, Matisse i Léger,
estan considerats com els factors bàsics sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme abstracte.
La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes
La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes
artístics d’Amèrica del Nord, i els va fer descobrir l'estimulant llibertat de la creació espontània.
Emergeix així la vigorosa escola de Nova York, caracteritzada per una pintura subjectiva de gran
llibertat expressiva, la qual va evolucionar. Al principi contenia elements figuratius (fase mítica),
però va acabar per prescindir totalment d'ells (fase gestual).
L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte a EEUU va provocar a Europa el desenvolupament
L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte a EEUU va provocar a Europa el desenvolupament
d'un moviment paral·lel: l’Informalisme.
L’Expressionisme Abstracte va dominar a Occident tot el període des del 1947, des que va sorgir
fins l’any 1960. Aquest moviment es va desenvolupar després d’un gran debat generat per les
primeres obres avantguardes del s.XX, on els cercles d’artistes que treballaven l’abstracció van
començar a imposar-se com la via més autèntica d’entendre la creació artística. També hi van
ajudar les condemnes i repressions que va patir l’art abstracte realitzades pels governs totalitaris
que va haver a Europa; com n’és el cas de les persecucions dels nazis de “l’art degenerat” o la
imposició del realisme socialista a l’URSS durant el període d’entreguerres, van facilitat que; un
cop acabada la Segona Guerra Mundial, les democràcies parlamentàries donessin suport als artistes
vanguardistes.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
- Consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar.
- Es basa en els plantejaments de Kandinsky, la pintura automàtica del surrealisme abstracte
- d’André Masson, el surrealisme simbòlic de Max Ernst i la filosofia existencialista de Jean-Paul
- Sartre (ser és fer com a base que justificava la seva actitud creativa).
- Normalment en les obres hi ha inclosos elements que procedeixen del surrealisme; com ara la
- importància de l’atzar, l’irracionalisme i el subjectivisme.
- Ausencia d’objectivitat.
- Rebuig a tot allò considerat convencional i/o estètic.
- Expressió lliure i subjectiva del subconscient.
- Acció sense premeditació, totalment espontània.
- S'utilitza l’atzar i allò que sigui fruit de lo accidental.
- El més important és el procés/acte de pintar; més que el fruit final de l’obra.
- Predomina la pincelada gestual.
- S’utilitzen molt les taques i les línies amb ritme.
Branques dins de l'expressic’conisme abstracte:
L’expressionisme abstracte americà està dividit en dues branques: l’Action Painting i el Colour Field
Painting.
- L’Action Painting, Pintura d’Acció o Pintura Gestual (conegut amb tots tres noms) o
- conegut col·loquialment com dripping o chorreo, es basa en la lluita de l’individu contra el món,
- ja que la tècnica va estar molt influida per la visió de Picasso. Alguns dels artistes més
- rellevants que utilitzaven aquesta tècnica són Philip Guston, Robert Motherwell, Willem de
- Kooning, Jackson Pollock, Franz Kline, Mark Tobey i Sam Francis.
Tècnicament es defineix com en l’acció esquitxar pintura sobre un llenç de forma espontània
i energètica sense esquemes ni plantejaments anteriors. De tal manera que es converteix en
un espai d’acció; d’aquí el seu nom.
Característiques de la tècnica:
- És més important l’acció de pintat que el resultat final; es tracta d’expressar tot allò que
- un senti.
- En els quadres, a part de veure la forma de pinta i el gest de l’artista; també s’hi veu el
- caràcter, personalitat i sentiments de l’artista en el moment en que pintava l’obra.
- Trenca totalment amb qualsevol referent real.
- Rebutja l’estètica.
- Predomia l’espontanietat.
- Utilització i exploració de l’atzar i de lo accidental.
- Predomina la pinzellada gestual en expressions de gran dinamisme.
- Ús de pinzells, teles, bombetes, gerros… en general tot allò amb el que es pogués
- crear art abstracte.
*Una de les sub-tècniques més utilitzades de l’Action Painting és el Dripping, que consisteix en
abocar pintura en una tela (al terra) i moure’s de manera semiautomàtica jugant amb l’atzar.
- El Colour Field Painting és un estil que es va inspirar en el Modernisme Europeu. Els seus
- principals representants en són: Mark Rokhto, Robert Motherwell., Barnett Newman. Tot i que
- artistes com Josef Albers, Frederick Spratt, Edward Avedisian, Walter Darby Bannard també
- van utilitzar aquesta tècnica.
Característiques de la tècnica:
- Amplis camps de colors llisos i sòlids, normalment rectangles, estesos o tenyits en un
- llenç tot creant areas de superficies uniformes.
- No se li dona gaire importància a la pinzellada; ja que és més important la forma de
- l’obra, tant en conjunt com en el seu procés.
- Ús de colors vibrants.
- El color no recau sobre cap context objectiu; sinó que es converteix en el subjecte per
- si mateix.
- (A partir del 1969) Ús de formats amb franges, blancs, patrons geomètrics simples i
- referències a l’imaginari de paisatges i de la naturalesa.
ARTISTES I OBRES
La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre 1942 i 1947.
Jackson Pollock (EEUU, 1912 - 1956)
Pintor estadounidense considerat el màxim representant de l’expressionisme abstracte i qui li va
donar el nom al moviment. Va estudiar a la Arts Students League de Nova York i va estar molt
influenciat per l’art de Masson, Miró, Picasso i Orozco.
Entre el 1943 i el 1947 va rebre moltes influències de l’art abstracte; això va fer que l’any 1947
adoptés un estil més lliure i abstracte i evolucionés cap a l’expressionisme abstracte i va
desenvolupar la tècnica de l’Action Painting i el Dripping. A causa d’aquesta forma de pintar
l'anomenaven Jack the Dipper; un joc de paraules amb Jack the Ripper (Jack l’Esbudellador) i
Dipper (degotador). El 1950, però, va a tornar a evolucionar el seu estil cap a una figuració en
blanc i negre amb gran virtuosisme.
Des del 1938 fins al 1942 va treballar per el Federalt Art Project (Projecte d’Art Federal) i durant
els anys 50 i 60 va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF)
(Congrés per la Llibertat Cultural).
El seu mecenes va ser Peggy Guggenheim i l’any 1945 es va casar amb Lee Kranser, però poc
després, l’any 1956, l’artista va morir a causa d’un accident de cotxe i la seva carrera es va veure
acabada de forma sobtada.
Per últim, com a curiositat es diu que Pollock tenia problemes d'alcoholisme i que per tant, les seves
obres destacables són només aquelles que va fer quan va aconseguir controlar-los.
 |
Jackson Pollock al seu taller
|
Nom de l’obra: U (Borina d’espígol, 1950)
Autor: Paul Jackson Pollock (Cody, Wyoming, 1912-Springs, Long Island, 1956
(Action Painting)
Willem de Kooning (Holanda, 1904 - 1997)
Va ser un pintor molt reconegut en l’estil de l’expressionisme abstracte i l’action painting. Va estar
actiu a l’època posterior de la Segona Guerra mundial. Es va formar a l’Escola de Nova York, al
costat de Jackson Pollock i Franz Kline. Al 1939 va ser un dels 38 artistes escollits per dissenyar i
pintar els 105 murals de la Fira de Nova York.
 |
| Willem de Kooning |
 |
Tracing the Figure, William de Knooning (1938)
|
Barnett Newman (1905-1970)
Pintor estatunidenc nascut a Nova York i fill d'immigrants jueus. Va estudiar filosofia i treballar en el
negoci textil. Des dels anys 30 que es va dedicar a pintar i l’hi cridava l’atenció l’estil impressionista.
Amb el temps va destruir algunes de les seves obres. Més tard, Newman va treballar com escriptor
i crític d’art.
En les seves obres de la dècada dels 40 va intentar seguir les influències contemporànies i les
seves obres es basaven en disposicions de línies verticals i horitzontals i formes geomètriques,
majoritàriament circulars, que representaven superficies buides.
També va explotar el tamany dels quadres rebasant el cap de visió del públic fent que fossin
enormes i fa que t’hagis d’allunyar molt per veure’l sencer.
Les seves pintures es caracteritzaven pel nom, ja que els temes específics als que es referia
sovint eren temes jueus.
 |
| Adam, Barnett Newman (1951 - 52) |
 |
Moment, Barnet Newman (1946)
|
Arshile Gorky (1904-1948)
Va ser un pinto nascut a Armenia el qual primer va pintar paisatges i retrats d’estil cubista i
surrealisme, però més tard va descobrir el expressionisme i abstracte.
Quan va morir la seva mare va anar a viure a Nova Anglaterra i estudià en la New School of
Design, a Boston. El 1952 es traslladà a Nova York, i continuà els seus estudis en la Grand
Central School of Art. Al traslladar-se a la ciutat dels gratacels entrà en contacte amb el treball
d'artistes europeus moderns, com Paul Cézanne, Pau Picasso, Georges Braque i Joan Miró.
Les seves primeres obres oscil·len entre l'estil cubista i el surrealista, el que donà lloc a crítiques
per absència d'originalitat. Malgrat que conegut pel seu gust per la solitud, començà a relacionar-se
amb l'avantguarda novaiorquesa; en particular amb pintors com Stuart Davis, John Graham i
De Kooning, amb el qual compartí estudi a finals de la dècada de 1930.
 |
Ashile Gorky, 1936
|
 |
The Leaf of the Artichoke Is an Own, Ashile Gorky (1944)
|
Franz Kline (1910-1962)
Va ser un pintor estatunidenc que geogràficament es va centrar a Nova York entre els anys 1940 i
els anys 1950. Treballava fent servir traços forts i figures abstractes. La major part del treball de
Kline, no obstant això, va ser "practicada espontàniament". Va preparar molts esbossos sobre dibuix,
tot i que mai els va publicar, abans del seu treball plàstic.
Els millors i més coneguts treballs expressionistes de Kline van ser fets amb els colors blanc i
negre purs, tot i que de vegades va introduir diverses tonalitats d'ambdós colors. Només va tornar
a utilitzar color en les seves pintures a partir de 1955, tot i que les seves pintures més importants
en color van ser fetes a partir de 1959. Les pintures de Kline són molt complexes i subjectives. Els
seus treballs més reconeguts van ser originats a partir d'un consell del seu amic Willem de Kooning.
 |
Chief, Franz Kline (1959) Actualment al MoMA de Nova York.
|
Mark Tobey (1890-1976)
Va ser un pintor estatunidenc. Tobey destaca per l'anomenada «escriptura blanca», una superposició
de símbols cal·ligràfics blancs o de colors clars sobre un camp abstracte que al seu torn acostuma
a estar compost per milers de pinzellades entrellaçades.
El treball de Tobey també s'ha definit com la creació d'un espai vibrant amb diversos graus de
mobilitat, obtinguts mitjançant el moviment brownià d'un pinzell lleuger sobre un fons de diverses
tonalitats i densitats Entre les seves creacions destaca especialment la sèrie «Broadway», que
precedeix una nova dimensió de la visió pictòrica, la de la contemplació en l'acció.
 |
Tobey, 1964
|
 |
The Awakening, Mark Tobey (1961). Situada a la galeria Woodside.
|
Mark Rothko (1903-1970)
Va néixer a Dvinsk durant l'època de la Rússia Tsarista. L'artista, en la seva infantesa, va estudiar
a l'escola talmúdica però als deu anys va marxar amb la seva família cap als Estats Units, on va
continuar la seva formació a la Universitat Yale i, posteriorment, a l'Art Students League de Nova
York (1925). Tot i aquest estudis realitzats, la seva formació artística és considerada totalment
autodidacta. Situen la seva primera exposició el 1933, en el Portland Art Museum. Més tard, durant
els anys de la Guerra Civil Espanyola (1936-39), Rothko exposa quadres per a ajudar els nens
espanyols. En aquests anys, llegeix a Èsquil i a Nietzsche, i durant la Segona Guerra Mundial,
Rothko rep la influència artística de Pablo Picasso, Max Ernst, Joan Miró i André Masson.
En quatre dècades de treball va pintar uns 820 olis, dels quals aproximadament d'entre 350 i 400
són abstractes. L’artista va patir diverses etapes artístiques. La primera als finals dels anys 30 es
caracteritzada per printar quadres de paisatges urbans, preferentment al metro, amb figures aïllades
plenes de patetisme. Rothko sembla voler treure les entranyes de Nova York per a qualsevol que
pugui observar-lo des de fora, però des d'una visió atemporal i abstreta; el simbolisme i centralitat
d'allò humà ja determina els seus quadres.
Els anys que van del 1941 al 1946 signifiquen l'exploració de temes mítics, religiosos, i de les
al·lusions a l'origen i a la mort. Despullat de la figuració, Rothko pinta dictat per l'inconscient,
produint imatges oníriques que si bé es dirigeixen cap a l'abstracció és per a fer èmfasi en els
seus temes: el sentit tràgic de la vida.
La segona es tracta de pintures multiformes, de finals dels anys quaranta, dóna inici al seu
enfocament basat en els colors purs en l'espai. Obres que eludeixen la utilització de signes i
creen aquest àmbit de transcendència que culminarà en el clàssic d'àrees expansives de color
que treballarà fins al final de la seva trajectòria artística i vital.
La forma sensible d'aquest drama seran els plànols infinits de color en expansió fins a alliberar a
La forma sensible d'aquest drama seran els plànols infinits de color en expansió fins a alliberar a
l'espectador en un estat contemplatiu. Les seves pintures passaran d'una fase on predominen
colors lluminosos molt intensos a una altra caracteritzada per tonalitats fosques.
Per últim la seva tercera etapa de maduresa artística, Rothko explora el potencial expressiu de
camps rectangulars de colors lluminosos que semblen surar sobre la superfície del llenç. En
aquesta tercera etapa arriba a la no–forma, a la simplificació de les imatges. Quadres d'una
bellesa basada en una abstracció allunyada de la representació o mímesi, i l'absència de
referències, que ens evoca emocions soterrades en allò més profund, un procés que manté
l'espectador actiu mentre dura la contemplació.
En certa manera, en la recerca personal de l'artista només es pot arribar a una conclusió pessimista.
En les seves darreres obres evoluciona cap a un dualisme més radical, cap a la lluita dels dos
extrems. Sense experiments i sense matisos, per això utilitza el blanc i el negre com a colors
únics que preveuen un mal final a l'existència humana.
 |
Sense nom, Mark Rothko (1969)
|
Robert Motherwell (1915-1992)
Pintor estadounidenc que va ser un dels membres més joves de l'anomenada New York School
on es va formar per més tard pintar obres d’estil espresionisme abstracte.
Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Stanford el 1937, i un any abans de finalitzar els seus
estudis de doctorat a la Universitat Harvard va canviar d'orientació i va començar a estudiar art i
història a la Universitat de Colúmbia, sota les ordres de Meyer Schapiro.
El major objectiu de Motherwell era mostrar a l'espectador el compromís mental i físic de l'artista
amb el llenç. Preferia utilitzar la duresa de la pintura negra com a element bàsic, una de les seves
més conegudes tècniques consistia a diluir la pintura amb aiguarràs per crear un efecte d'ombra.
 |
110, Robert Motherwell (1971)
|
---------
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:
(262 pàgina - 281 d’un dels llibres que ens va deixar l’Anna
Dossier imprès de l’assignatura (que ens va donar l’Anna)
INTRODUCCIÓ
L'expressionisme abstracte és el nom que se li ha posat al corrent artístic basant en la tendència
que tenen determinats artistes a distorsionar o deformar la realitat a partir de les emocions.
El moviment va començar gràcies a Jackson Pollock quan va fer el seu primer dipping (una pintura
dinàmica i gestual allunyada del llenguatge figuratiu; realitzada a partir de l’automatisme surrealista
i l’abstracció). Tot i això l’expressionisme abstracte és molt ampli i no gaire exacte. Hi podem
distingir diferents subtendències com ara el corrent gestual, el corrent sígnic/cal·ligràfic i el
corrent especialista. També hem de tenir en compte que moltes de les obres que es consideren
d’aquest estil no són del tot abstractes; com per exemple els grotescos personatges femenins
pintats per Willem de Kooning.
CONTEXT HISTÒRIC
Va sorgir a EEUU a principis dels anys quaranta (1947) i va arribar el seu màxim desenvolupament
al començament dels anys cinquanta. La formació d'aquest moviment es va veure influenciada pel
moviment surrealista.
Al començament de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels artistes surrealistes es va exiliar a
Nova York, entre els artistes exiliats trobem a: Max Ernts, Roberto Matta, Salvador Dalí i André
Masson. Aquests pintors van tenir com a seu de les seves activitats artístiques la galeria neoyorkina
"Art of This Century", la qual va ser oberta l’any 1942 per la col·leccionista Peggy Guggenheim per
tal que els artistes exiliats tinguessin un centre on mostrar les seves obres.
Aquesta presència d’artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors
Aquesta presència d’artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors
nord-americans, especialment entre els joves artistes novaiorquesos, molts dels quals posteriorment
van exposar a la galería de Peggy Guggenheim. Pollock va arribar a ser l’artista més important
d'aquesta galeria.
El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu d’aquell moment: Picasso, Miró, Matisse i Léger,
El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu d’aquell moment: Picasso, Miró, Matisse i Léger,
estan considerats com els factors basícs sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme
abstracte.
La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes
La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes
artístics d’Amèrica del Nord, i els va fer descobrir l'estimulant llibertat de la creació espontània.
Emergeix així la vigorosa escola de Nova York, caracteritzada per una pintura subjectiva de gran
llibertat expressiva, la qual va evolucionar. Al principi contenia elements figuratius (fase mítica),
però va acabar per prescindir totalment d'ells (fase gestual).
L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte a EEUU va provocar a Europa el desenvolupament
L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte a EEUU va provocar a Europa el desenvolupament
d'un moviment paral·lel: l’Informalisme.
L’Expressionisme Abstracte va dominar a Occident tot el període des del 1947, des que va sorgir
fins l’any 1960. Aquest moviment es va desenvolupar després d’un gran debat generat per les
primeres obres avantguardes del s.XX, on els cercles d’artistes que treballaven l’abstracció van
començar a imposar-se com la via més autèntica d’entendre la creació artística. També hi van
ajudar les condemnes i repressions que va patir l’art abstracte realitzades pels governs totalitaris
que va haver a Europa; com n’és el cas de les persequcions dels nazis de “l’art degenarat” o la
imposició del realisme socialista a l’URSS durant el període d’entreguerres, van facilitat que; un
cop acabada la Segona Guerra Mundial, les democràcies parlamentaries donguessin suport als
artistes avnguardistes.
Característiques generals de l’estil:
- Consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar.
- Es basa en els plantejaments de Kandinsky, la pintura automàtica del surrealisme abstracte
- d’André Masson, el surrealisme simbòlic de Max Ernst i la filosofia existencialista de Jean-Paul
- Sartre (ser és fer com a base que justificava la seva actitud creativa).
- Normalment en les obres hi ha inclosos elements que procedeixen del surrealisme; com ara la
- importància de l’atzar, l’irracionalisme i el subjectivisme.
- Ausencia d’objectivitat.
- Rebuig a tot allò considerat convencional i/o estètic.
- Expressió lliure i subjectiva del subconscient.
- Acció sense premeditació, totalment espontània.
- S'utilitza l’atzar i allò que sigui fruit de lo accidental.
- El més important és el procés/acte de pintar; més que el fruit final de l’obra.
- Predomina la pinzellada gestual.
- S’utilitzen molt les taques i les línies amb ritme.
Branques dins de l'expressionisme abstracte:
L’expressionisme abstracte americà està dividit en dues branques: l’Action Painting i el Colour Field
Painting.
- L’Action Painting, Pintura d’Acció o Pintura Gestual (conegut amb tots tres noms) es
- basa en la lluita de l’individu contra el món, ja que la tècnica va estar molt influida per la visió
- de Picasso. Alguns dels artistes més rellevants que utilitzaven aquesta tècnica són Philip
- Guston, Robert Motherwell, Willem de Kooning, Jackson Pollock, Franz Kline, Mark Tobey i
- Sam Francis.
Tècnicament es defineix com en l’acció esquitxar pintura sobre un llenç de forma espontània
i energètica sense esquemes ni plantejaments anteriors. De tal manera que es converteix en
un espai d’acció; d’aquí el seu nom.
Característiques de la tècnica:
- És més important l’acció de pintat que el resultat final; es tracta d’expressar tot allò
- que un senti.
- En els quadres, a part de veure la forma de pinta i el gest de l’artista; també s’hi veu
- el caràcter, personalitat i sentiments de l’artista en el moment en que pintava l’obra.
- Trenca totalment amb qualsevol referent real.
- Rebutja l’estètica.
- Predomia l’espontanietat.
- Utilització i exploració de l’atzar i de lo accidental.
- Predomina la pinzellada gestual en expressions de gran dinamisme.
- Ús de pinzells, teles, bombetes, gerros… en general tot allò amb el que es pogués
- crear art abstracte.
* Una de les sub-tècniques més utilitzades de l’Action Painting és el Dripping, que consisteix en
abocar pintura en una tela (al terra) i moure’s de manera semiautomàtica jugant amb l’atzar.
Dripping de Jacsonk Pollock
- El Colour Field Painting és un estil que es va inspirar en el Modernisme Europeu. Els seus
- principals representants en són: Mark Rokhto, Robert Motherwell., Barnett Newman. Tot i
- que artistes com Josef Albers, Frederick Spratt, Edward Avedisian, Walter Darby Bannard
- també van utilitzar aquesta tècnica.
Característiques de la tècnica:
- Amplis camps de colors llisos i sòlids, normalment rectangles, estesos o tenyits en un
- llenç tot creant areas de superficies uniformes.
- No se li dona gaire importància a la pinzellada; ja que és més important la forma de
- l’obra, tant en conjunt com en el seu procés.
- Ús de colors vibrants.
- El color no recau sobre cap context objectiu; sinó que es converteix en el subjecte per
- si mateix.
- (A partir del 1969) Ús de formats amb franges, blancs, patrons geomètrics simples i
- referències a l’imaginari de paisatges i de la naturalesa.
Rothko color field painting
ARTISTES
La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment
La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment
artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre
1942 i 1947.
JACKSON POLLOCK (EEUU, 1912-1956)
Pintor estadounidense considerat el màxim representant de l’expressionisme abstracte i qui li va
donar el nom al moviment. Va estudiar a la Arts Students League de Nova York i va estar molt
influenciat per l’art de Masson, Miró, Picasso i Orozco (muralista mexicà).
Entre el 1943 i el 1947 va rebre moltes influències de l’art abstracte; això va fer que l’any 1947
adoptés un estil més lliure i abstracte i evolucionés cap a l’expressionisme abstracte i va
desenvolupar la tècnica de l’Aaction Painting i el Dripping. A causa d’aquesta forma de pintar
l’enomenaven Jack the Dipper; un joc de paraules amb Jack the Ripper (Jack l’Esbudellador) i
Dipper (degotador).
El 1950, però va a tornar a evolucionar el seu estil cap a una figuració en blanc i negre amb gran
virtuosisme.
Des del 1938 fins el 1942 va treballar per el Federalt Art Project (Projecte d’Art Federal) i durant els
anys 50 i 60 va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF) (Congrès
per la Llibertat Cultural).
El seu mecenes va ser Peggy Guggenheim i l’any 1945 es va casar amb Lee Kranser, però poc
després, l’any 1956, l’artista va morir a causa d’un accident de cotxe i la seva carrera es va veure
acabada de forma sobtada.
Per últim, com a curiositat es diu que Pollock tenia problemes d'alcoholisme i que per tant, les
seves obres destacables són només aquelles que va fer quan va aconseguir controlar-los.
Jackson Pollock al seu taller
Altres artísties:
Willem de Kooning (Holanda, 1904-1997)
Barnett Newman (1905-1970)
Arshile Gorky (Armenia, 1904-1948)
Franz Kline (1910-1962)
Mark Tobey (1890-1976)
Mark Rothko (1903-1970)
Robert Motherwell (1915-1992)
Hans Hofmann (1880-1966)
Helen Frankenthaler (1928)
Joan Mitchell
OBRES
Nom de l’obra: U (Borina d’espígol, 1950)
Autor: Paul Jackson Pollock (Cody, Wyoming, 1912-Springs, Long Island, 1956
(Action Painting)
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:
(262 pàgina - 281 d’un dels llibres que ens va deixar l’Anna
Dossier imprès de l’assignatura (que ens va donar l’Anna)
Creacció de la pràctica artística
El primer que vam fer a l'hora de dissenyar la pràctica artística en referència a l'Expressionisme
Abstracte per tal que quedés representat l'especte principal del moviment, però sense copiar el que
feien els artístes que hi formven part va ser el següent:
INICI DE LA IDEA:
La nostra idea és fer un petit video (entre 2-3 min.) on des de diferents disciplines artístiques
s’expliqués l'essència de l’Expressionisme Abstracte. Per fer-ho hem pensat utilitzar la pintura,
la dansa/moviment, els sons/música i l’escultura. Volem fer un petit vídeo amb cadascuna
d'aquestes arts, però totes elles tractant-les des del punt de vista més expressionista abstracte
que puguem. Tot el que fem serà per l’art i el sentiment del moment de fer-ho i no pas pel resultat
final.
Abstracte per tal que quedés representat l'especte principal del moviment, però sense copiar el que
feien els artístes que hi formven part va ser el següent:
INICI DE LA IDEA:
La nostra idea és fer un petit video (entre 2-3 min.) on des de diferents disciplines artístiques
s’expliqués l'essència de l’Expressionisme Abstracte. Per fer-ho hem pensat utilitzar la pintura,
la dansa/moviment, els sons/música i l’escultura. Volem fer un petit vídeo amb cadascuna
d'aquestes arts, però totes elles tractant-les des del punt de vista més expressionista abstracte
que puguem. Tot el que fem serà per l’art i el sentiment del moment de fer-ho i no pas pel resultat
final.
Després de gravar cada vídeo tenim pensat fer-ne un muntatge de tots quatre i afegir-hi trossos en
el vídeo que es vagi explicant en què consisteix l'Expressionisme Abstracte i quines bases té per tal
de que els espectadors (la classe en aquest cas) entengui l'essència d’aquest moviment artístic.
el vídeo que es vagi explicant en què consisteix l'Expressionisme Abstracte i quines bases té per tal
de que els espectadors (la classe en aquest cas) entengui l'essència d’aquest moviment artístic.
La següent estructura és el què tenim pensat que sigui el vídeo final muntat (les imatges dels
diferents videos s’aniràn intercalant, alhora que s’intercalaran també amb el text escrit):
diferents videos s’aniràn intercalant, alhora que s’intercalaran també amb el text escrit):
*La música del vídeo seria el mateix so que produïssim nosaltres quan treballem el so.
CONCEPTE DEL CORRENT (GUIÓ AMB TEXT QUE SORTIRÀ EN EL VIDEO):
Ela següents conceptes/frases aniran sortint en el vídeo:
- EXPRESSIONISME ABSTRACTE
- L’important és el procediment i el que l'artista sent quan pinta/fa la cada obra.
- ACTION PAINTING
- COLOR FIELD PAINTING
- JACKSON POLLOCK
- MARK ROTHKO
Idea de cançó, en el cas que no quedi bé el so fet per nosaltres:
Posteriorment la idea es va anar desenvolupant, vam veure que la nostra idea principal no era viable si l'haviem de fer en públic i que haviem de buscar una solució per tal de poder-ho realitzar tot alhora i així que el públic ho pogués veure. Aixó doncs vam intentar unificar en una sola idea totes les idees que en un principi teniem (dansa, arts plàstiques, arts sonores...) per separat i l'esquema que vam realitzar va ser el següent:
IDEAM FINAL MADURADA:
Procés d'elavoració
Primer que res vam realitzar una petita prova del que voliem fer
el dia de la pràctica amb públic, per tal de realitzar un anunci
del que fariem i així també provar el mateial, el vestuari i tot el que puguéssim haver oblidat.
El resultat va ser el següent:
ANUNCI PRÀCTICA ARTÍSTICA
Anotacions:
Fer aquest anunci no només ens ha servit per tenir l'eunci en si
de la pràctica real que representarem en persona més endavant.
Sinó que també ens ha anat molt bé per preveure els errors com ara
que si utilitzem paper com a suport, al ser fi i "rígid" al ballar-hi
a sobre, mullar-ho i estirar-lo es trenca molt ràpidament.
Alhora també ens ha servit com assaig del dia de la practica real.
Dia de la pràctica amb públic
Uns dies abans del 24 d'abril (dia de la pràctica amb públic) vam anar a comprar i preparar tot e material necessari:
- corda
- teles blanques per fer de suport
- vols on barrejar la pintura
- pintura
- esponjes
- pinzells
- cinta edesiva
- el vestuari acordat (roba negre (neutralitat + contrast), una del grup amb pantaló curt i samarreta de màniga llarga i l'altra amb pantaló llarg i samarreta de màniga curta, per tal d'anar iguals, però diferents a la vegada)
- 2 trípodes
- 3 càmeres (per enregistrar la performace)
El dia de la perfromance vam arribar a les 8 del matí i vam anar començar a preparar el lloc de l'exposissió. Vam col·loocar les teles allà on tocava, vam preparar les càmeres, ens vam vestir i vam començar a preparar la pintura. El principal problema que vam tenir va ser que nosaltres pensavem encanxar amb cinta edesiva, però com que el terra de fora el pati no estava net no s'enganxava i vam haver de buscar una alternativa. Vam sortir a fora de l'escola per mirar si trobavem alguns rocs o pedres grosses que poguéssin agunatar les teles perquè no voleïéssin i , per sort vam veure que hi havia trossos del mur de la RENFE trencats a terra, els vam agafar i els vam col·locar sobre les teles per tal de solucionar el problema.
Un cop ho vam tenir tot preparat van començar a arribar els diferents grups de nois i nois i nosaltres vam iniciar la performance. Mentre nosaltres llençavem pintura (barrejada amb aigua) amb les esmornges, l'escampavem amb el nostre pròpi cos, l'abocavem dels recipients directamen, pintavem esquitxavem amb pinzells i cordes... els alumnes que ens observaven respectuosament apuntaven en les seves llibretes què els seblava el que feiem, el nom de l'obra i tot allò que els seus professors els havien demenat que fessin i mentre tant les càmeres ho anaven gravant tot des de diferents prespectives.
Vam estar fins les 12:30 pintant i expressant-nos damunt el nostre llenç fins que vam veure que l'obra que estava acabada i que pintant-hi més l'estavem sobrecarregant massa. Aleshores vam anar mirar la resta de pràctiques artistiques dels nostres companys, vam participar en algunes que erem més interectives i ens vam fer fotos amb la nostra obra per poder-les utilitzar posteriorment.
A l'anar a mira les altre obres, quan vam tornar vam veure que un grup de noies havien entrat dins la nostra pràctica i amb els pinzells també hi estaven pintant. Nosaltres en un principi preteniem que només hiparticipecim nosaltres mateixes, ja que l'altre grup que també treballava l'expressionisme abstracte ja feia que els alumnes fossin qui pintessin, però tot i això, a mi, personalment, em va semblar molt interressant que també hi participessin.
Per últim, a part d'incorporar els trossos de formigó en la nostre obra per tal d'aguntar les teles, també vam haver de precindir de la música que haviem preparat per posar en un altaveu, ja que a pocs mentres de nosaltres hi havia músics tocant en directe i ens va saber greu fer que no se'ls sentís. Tot i això l'experiència d'aquell dia va ser súper positiva.
Finalment vam recollir-ho tot i ens vam anar a rentar, ja que haviem quedat fetes una obra d'art nosaltres mateixes.
Al mateix cap de setmana a partir dels vídeos que teniem gravats vam un "resum del que havia passat" per tal que quedés constància del que haviem fet i com havia anat. Aquest vídeo el vam fer senser audio perquè l'objectiu era passar-lo per les televisinons del centre el dia de les portes obertes, i les teles i la roba les vam penjar a l'institut juntament amb la cartel·la i una fotografia del dia de la pràctica on hi surtiem nosaltres per tal que la gent que vingués a veure l'institut ho poguéssin veure.
El video resum de la practica artística és el següent:
Uns dies abans del 24 d'abril (dia de la pràctica amb públic) vam anar a comprar i preparar tot e material necessari:
- corda
- teles blanques per fer de suport
- vols on barrejar la pintura
- pintura
- esponjes
- pinzells
- cinta edesiva
- el vestuari acordat (roba negre (neutralitat + contrast), una del grup amb pantaló curt i samarreta de màniga llarga i l'altra amb pantaló llarg i samarreta de màniga curta, per tal d'anar iguals, però diferents a la vegada)
- 2 trípodes
- 3 càmeres (per enregistrar la performace)
El dia de la perfromance vam arribar a les 8 del matí i vam anar començar a preparar el lloc de l'exposissió. Vam col·loocar les teles allà on tocava, vam preparar les càmeres, ens vam vestir i vam començar a preparar la pintura. El principal problema que vam tenir va ser que nosaltres pensavem encanxar amb cinta edesiva, però com que el terra de fora el pati no estava net no s'enganxava i vam haver de buscar una alternativa. Vam sortir a fora de l'escola per mirar si trobavem alguns rocs o pedres grosses que poguéssin agunatar les teles perquè no voleïéssin i , per sort vam veure que hi havia trossos del mur de la RENFE trencats a terra, els vam agafar i els vam col·locar sobre les teles per tal de solucionar el problema.
Un cop ho vam tenir tot preparat van començar a arribar els diferents grups de nois i nois i nosaltres vam iniciar la performance. Mentre nosaltres llençavem pintura (barrejada amb aigua) amb les esmornges, l'escampavem amb el nostre pròpi cos, l'abocavem dels recipients directamen, pintavem esquitxavem amb pinzells i cordes... els alumnes que ens observaven respectuosament apuntaven en les seves llibretes què els seblava el que feiem, el nom de l'obra i tot allò que els seus professors els havien demenat que fessin i mentre tant les càmeres ho anaven gravant tot des de diferents prespectives.
Vam estar fins les 12:30 pintant i expressant-nos damunt el nostre llenç fins que vam veure que l'obra que estava acabada i que pintant-hi més l'estavem sobrecarregant massa. Aleshores vam anar mirar la resta de pràctiques artistiques dels nostres companys, vam participar en algunes que erem més interectives i ens vam fer fotos amb la nostra obra per poder-les utilitzar posteriorment.
A l'anar a mira les altre obres, quan vam tornar vam veure que un grup de noies havien entrat dins la nostra pràctica i amb els pinzells també hi estaven pintant. Nosaltres en un principi preteniem que només hiparticipecim nosaltres mateixes, ja que l'altre grup que també treballava l'expressionisme abstracte ja feia que els alumnes fossin qui pintessin, però tot i això, a mi, personalment, em va semblar molt interressant que també hi participessin.
Per últim, a part d'incorporar els trossos de formigó en la nostre obra per tal d'aguntar les teles, també vam haver de precindir de la música que haviem preparat per posar en un altaveu, ja que a pocs mentres de nosaltres hi havia músics tocant en directe i ens va saber greu fer que no se'ls sentís. Tot i això l'experiència d'aquell dia va ser súper positiva.
Finalment vam recollir-ho tot i ens vam anar a rentar, ja que haviem quedat fetes una obra d'art nosaltres mateixes.
 |
| Practica Artísitca preparada per les portes obertes de l'institut. |
El video resum de la practica artística és el següent:
Conclusió i opinió personal
En conclusió, el matinal d'arts (dia de la pràctica artística) em va agradar moltíssim, el vag disfruar molt tant fent la meva pràctica, com veient la resta de pràctiques artístiques. Es notava que hi havia molt treball i il·lusió al derrere de la majoria de projectes i el resulatat va ser molt xulo. El contacte amb els alumnes em va agradar molt, ja que tots van ser molt amables, respectuosos i alguns fins i tot ens preguntaven coses sobre el que estavem fent.
També penso que aconseguir que tot un insitut senser participi en un porjecte artístic és molt interessant i alhora complicat, però que és un punt a favor molt positiu per l'art i la seva divulgació.
Per últim, em va sorprendre que hi hagués gent de premsa, diraris i tele gravant-nos, fent-nos fotos i entrevistant-nos. La veritat és que em va encantar poder participar en el Matinal d'Arts i transmetre tot el que portem treballant durnat tot el curs a la resta d'alumnes.
En conclusió, el matinal d'arts (dia de la pràctica artística) em va agradar moltíssim, el vag disfruar molt tant fent la meva pràctica, com veient la resta de pràctiques artístiques. Es notava que hi havia molt treball i il·lusió al derrere de la majoria de projectes i el resulatat va ser molt xulo. El contacte amb els alumnes em va agradar molt, ja que tots van ser molt amables, respectuosos i alguns fins i tot ens preguntaven coses sobre el que estavem fent.
També penso que aconseguir que tot un insitut senser participi en un porjecte artístic és molt interessant i alhora complicat, però que és un punt a favor molt positiu per l'art i la seva divulgació.
Per últim, em va sorprendre que hi hagués gent de premsa, diraris i tele gravant-nos, fent-nos fotos i entrevistant-nos. La veritat és que em va encantar poder participar en el Matinal d'Arts i transmetre tot el que portem treballant durnat tot el curs a la resta d'alumnes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada