ARTISTES

ARTISTES

2n trimestre de segon

ART POBRE

Michelangelo Pistoletto  (Artista de l’art pobre)

OBRA: Venus dels draps

Pila de roba gastada amb una venus de marbre (o d’or) blanc. La pila de roba està en moviment, ja que no està enganxada i la roba pot anar queien… i cada cop que tonen a montar l’obra és diferent la pila de roba.

OBRA: Archittectura de lo specchio

Obra que hi ha el MACBA d’un mirall gegant amb marc partit en quatre parts.

Amb aquesta obra Pistoletto el que vol és remarcar la importància que té l’art amb l'espectador i per això fa que en l’obra només t’hi puguis veure a tu (l’espectador).

Venus dels draps  / Archittectura de lo specchio

Hans Hacke (Artista de l’art pobre)

OBRA: CLub de condensació (1965)

Cub d’agua condensada que va caient gotes que varia des del punt de vista que el miris.

CLub de condensació

Giovanni Anselmo (Artista de l’art pobre)

OBRA: Sense Títol

Un bloc de marbre amb un enciam amb una corda que subjecta l’enciam i un altre tros de marbre. Quan l’enciam es fa malbé cauen l’enciam i el bloc petit de marbre sobre una petita pila de serradures de fusta que hi ha a terra.

Janis Kounelli (Artista de l’art pobre)

OBRA: Doce caballos vivos

Dotze cavalls vius en una sala amb menjar i lligats per una cadena. Volia representar el cavall amb el propi cavall real i no com s’havia fet durant tota la història amb imatges, dibuixos, fotografies…

Doce caballos vivos

Marisa Merz (Artista de l’art pobre)

OBRA: Caps

Marisa Merz va passar de l’abstracció a la figuració.

Feia caps reustilitzant materials d’altres obres amb tot tipus de material: de pedra, de fang…

Caps de Marisa Merz

Mario Merz (Artista de l’art pobre)

OBRA: Iglú de Gias

Mario Merz sempre feia igluús amb els que pretenia representar el buit de la societat d’aquell moment (buit intel·lectual…), també volia representear l’art en moviment. Feia sempre ilglús amb diferents materials. De sacs de sorra, pesses de pissarra…

 

Iglús de Mario Merz

Giulio Paolini (Artista de l’art pobre)

OBRA: L’altre figura

Tres figures.: dos bustos en dos pedestals alt que miren a terra on hi ha trossos de marbre trencat, donant a entendre que hi havia un altre bust trencat a terra.

L’altre figura

Alighiero Boetti (Artista de l’art pobre)

OBRA: Prenent el sol a  Turin

Silueta de l’artista prenent el sol fet amb boles de formigó tallades a mà que representa la inutilitat dels polítics del moment.

Prenent el sol a  Turin

Soffio di foglie (Artista de l’art pobre)

OBRA: Giuseppe Penone (Bufada de fulles)

Pila de fulles trossejades amb un negatiu de la silueta d’una persona.

Giuseppe Penone

NEODADA

JASPER JOHNS

Pintor, escultor i artista gràfic estatunidenc considerat tant del pop art com del neodadà.

Les seves obres es caracteritzaven en temes com banderes nor-americanes, números i lletres de l’alfabet. Pintava amb objectivitat i precisió, aplicant capes gruixudes de pintura, per tal que el quadre es convertís en un objecte i no només en la reproducció d'objectes.

Aquesta idea d'art com objecte es va convertir en una poderosa influència en l'escultura i la pintura posteriors.

Algun cop també afegia objectes reals sobre el llenç, com ara regles i compassos.

OBRES: Map (Based on Buckminster Fuller's Dymaxion Airocean World)→ mostra un mapa Dymaxion.

Map

ROBERT RAUCHENBERG

Artista i pintor estatunidenc nascut l’any 1925 i mort l’any 2008 que va evolucionar des de l’Expressionisme Abstracta fins el Pop Art tot formant part del Neodadà, però sobretot respecte al Pop Art n’era un dels representants del seu país (EEUU)

OBRES:

Combines (convinacios) (1950): obra feta amb materials no tradicionals i objectes diferents d'una manera innovadora per l'època. Tradicionalment les Combines eren alhora pintura i escultura, però Rauschenberg va afegir-hi també fotografia, gravat, paper i performances.

Una de les combines Robert Rauschenberg

PIERO MANZONI

Piero Manzoni  va ser un artista italià nascut el 1933 i mort al 1963 cèlebre pel seu art conceptual irònic, com a resposta a l'obra d'Yves Klein. A part de a l’art conceptual també va paratnya al neodedà.

OBRES:

Merda d'artista: Va ser una obra molt polèmica que va ser exposada per primera vegada el 12 d'agost del 1961 a la Galleria Pescetto, d'Albissola Marina, Itàlia. Es basava en un conjunt de llaunes de conserva que es suposa (ningú no n’ha obert mai cap) que a dintre estaven plenes de la merda de Piero Manzoni. L’artista va fer aquesta obra contra el comercialisme de l’art que ell pensava que l’art ja no es valorava prou, sinó que si algú tenia un nom conegut ja era important tot el que feia encara que no valgués res.

Línies: Va ser una col·lecció d'obres creades el 1959 en la qual Manzoni va dibuixar línies contínues en rotllos de paper de diferents tamanys, els quals després va posar dins de tubs de cartró que va segellar amb la signatura i indicació de la longitud de la peça.

    

Merda d’artista  / Línies

JOHN CAGE

Compositor estadounidense nascut el 1912 i mort el 1992. COnsiderat el pioner en realitzar música aleatòria, música electrònica. També se li atribueix a ell la creació del piano preparat i va tenir un paper important en el desenvolupament de la dansa moderna degut a la seva relació (parella) amb  Merce Cunningham (ballarí i coreògraf).

Va ser una de les principals figures de l’avantguarda de la post-guerra.

JIM DINE

Pintor estadunidese nascut el 1935 considerat el pare del happening a Nova York.

OBRES:

L'obrer somrient (1957) va ser el primer happening de la història/aquest artista i posteriorment molts altres artistes van començar també a fer happenings i aquests es van difondre fins el món pop.

Obra feta per Jim Dine

VIDEOART

VOLF WOSTELL

Artista alemany que va inventar les primeres obres de videoart que feia instal·lacions en televisors. Va néixer l’any 1932 i va morir l’any 1998 i va ser un dels membres fundadors de Fluxos, Happening i un pioner dins l’art audiovisual.

Un dels temes que més tracta és l’Holocaust, ja que el va marcar molt (de forma negativa). També se li atribueix a ell la creació del de-collage per tal de reflexar la destrucció de caràcter negatiu i agressiu del món contemporani.

    

Endogene Depression / Coca-Cola, 1961

NAM JUNE PAIK

Compositor asiàtic que va néixer el 1931 i va morir el 2006  que va esdevenir un dels pares del Videoart durant la segona meitat del s. XX. Aquest artista té una clara referència de l’art japonès, ja als 18 anys hi va emigrar-hi per culpa de la guerra de Corea i allà va estudiar estètica occidental, música i història de l’art.

Aquest artista treballa amb escultures de vídeo, instal·lacions, performances, vídeos i programes de televisió.

Falling Nam

BILL VIOLA

Considerat un dels videoartistes estadounidense més importants a nivell internacional que va néixer l’any 1951  i va morir el 1951 .

En les seves vol capturar l'essència de les emocions tot parlant de temes centrals i del sentit i l'experiència humana utilitzant amb l'espiritualitat dels antics humanistes.

Pel que fa a la tècnica que utilitza, normalment fa servir càmera ultra-lenta (ultra slow-motion), de tal manera que l'espectador hagi d’imlicar-se en la imatge i es connecti profundament amb els significats d'aquesta.

Martyrs

GARY HILL

Artista  estadounidense nescut el 1951 que feia videoinstal·lacions on el jo juga un paper important: hi altera la velocitat o n’inverteix la seva reproducció.

Els seus temes més recorrents sóm la naturalesa del llenguatge (literatura) i la formació cognitiva de les imatges, en la realitat i les aparences en l'ésser.

Inasmuch As It Is Always Already Taking Place, 1990

MARTA ROSTLER

Artista que feia art en formats audioviusuals, fotografia, vídeo, fotomuntges, assajos, escultura instel·lacions i performances.

En les seves obres sempre es fa referència a l'espai privat i esfera pública i el paper de la dona en els mitjans de comunicació. És a dir: el seu discurs artístic fa referencia als conflictes del dia a dia arreu del món, i com aquests afecten a les dones.

Semiothic of the Kitchen

JOHN BALDESSARI

Artista estadounidense nascut el 1931 que treballava art conceptual (un dels pioners). Aquest artista és conegut per incorporar text, paraules i fotografia dins les seves obres pictòriques. Va fer tant films, vídeos, instal·lacions, escultura i fotografia, i composicions fotogràfiques.

Obres característiques de Baldessari

PIPPILOTI RIST

Elisabeth Charlotte Rist nascuda al 1962 és una artista dins el camp del videoart.

Els seus treballs, normalment d’una durada de pocs minuts i altera colors, velocitat i so. Generalment els temes que treballa estan relacionats amb temes de gènere, sexualitat i referents al cos humà a partir del quals intenta transmentre una sensació de felicitat i senzillesa.

Sip my Ocean

TONI OUSTLER

Videoartista estadounidense nascuda l’any 1957, però que també feia música performances i instal·lacions.

Aquest artista sobretot per les seves instal·lacions i escultures de viídeo on projecte imatges de cares que parlen, criden o miren els espectadors sobre pantalles en forma de boles. El tema sobre el qual parla normalment Oursler és la relació entre l'individu i els mitjans de comunicació.

Obra de Oursler al Lisson Gallery

JORDI COLOMER

Artista nascut el 1962 que treballava l’art multimèdia, conegut per les seves videoinstal·lacions, però que també va treballar com escenògraf i fotògraf.

La seva obra es basa en una investigación, que engloba totes les disciplines, d’objectes, imatges i escenaris on es parla de la tradició cultural o l’estat en què es troba l’art contemporani.

Jordi Colomer subjectant una de les seves obresinspirada en els edificis reals de darrere.

JOAN JONAS

Artista estatunidense nascuda el 1936 pionera en el videoart i la performance. La seva obra es basa en filmar a persones que caminaven contra el vent i sobint en les seves obres hi apareix ella mateixa.

Apollo Magazine

VITO ACCONCI

Artista arquitecte i poeta estatunidenc que va  néixer el 1940 i va morir al 2017 . Ha fet obres des de l'art corporal, passant pel videoart, instal·lacions i arquitectura. Sovint en les seves obres hi apareix la pàgina en blanc com un espai on es poder-hi actuar tant amb paraules com amb elements de moviment: Traca la pàgina com un contenidor. Els seus treballs eren de caràcter poètic i utilitzava (material) cassettes, parets o cadires d'una habitació i més tard  va passar a parlar de l'ésser humà, tant físic com psicològic.

Where we are now?, 1976

BRUCE NAUMAN

Artista contemporani estatunidenc nascut el 1941 que treballa en l'escultura, la instal·lació, la fotografia, el video, el dibuix i les performances. Es considera que les seves obres són dadaistes o minimalismes, o bé d'art conceptual o de body art. En les seves obres sempre hi apareix un compromís polític i ètic progressista i és conegut per utilitzar neons en les seves creacions i el sexe i les orgies quasi sempre queden representats.

Double Poke In The Eye II, 1985

CHRIS BURDEN

Artista estatunidenc nascut el 1946 i mort el 2015 conegut per les seves performances i de fet és conegut per una sèrie controvertides performances que va fer en les quals posava el seu cos i salut al límit per representar la idea del perill personal com expressió artística va ser central.

OBRES:

Shoot («Tir»): Obra on demana a un ajudant seu que li dispari al braç esquerre a una distància d'uns cinc metres i aquest ho fa.

En altres obres fins i tot s'ha crucificat sobre un Volkswagen, ha gatejat sobre vidres trencats o s’ha ficat dins d’un sac sota un cotxe enmig del carrer.

Imatges de Shut

MARINA ABRAMOVIC

Artista Serbia nascuda l’any 1946 que fa performance i és considerada, de fet, com l'Àvia de l'art de la performance.

EN la seva obra explora la relació entre l'artista i l'audiència, els límits del cos, i les possibilitats de la ment i l'efimeritat de l'art.

Obres emblemàtiques de Marina Abramovic

POP ART

• Andy Warhol

Màxim representat del pop art. Va compensar sent il·lustrador publicitari i les seves obres estan inspirades en icones… el seu caràcter era molt fred i casa cop es deshumanitzava més i creava més en sèrie. Estava en el món andergroundn i tenia la the factory on s’hi feia de tot i hi colnvidava a tot tipus d'artistes.

 

Marilyn Monroe                      Latas de Sopa Cambell

• Eduardo Paolozzi (pop art anglès)

Fundador del grup independent i de la primera obra pop art, ell creia però i designava que feia surrealisme, però és considerat pop art. Va acabar siguent escultor.

• Richard Hamilton (pop art anglès)

Membre grup independent que feia collages, pintures i fotografies.

• Rober Rauschenberg

Molt polifacètic. Va començar a l'expressionisme abstracte i va acabant desenvolupant al pop art.

• Jasper Johns

Feia una espècie de collages però amb pintura de colors que ell mateix n’era el pintor.

• Takashi Murakami (pop art japonès)

• Enrico Baj (pop art italià)

Pioner i representant del pop art italià. La seva obra parla de la guerra nuclear de la segona guerra mundial.

• Mimmo rotella (pop art italià)

Feia decollages

• Tom wesselmann (pop art americà)

Treballa l'erotisme dins el món del pop art.

    

• Claes Oldenburg (pop art americà)

Fa en temanys gegants objectes quotidians en escultura.

• Yayoi Kusama (pop art Japó)

Ho ha tot amb puntets i treballa tant pintura com instal·lacions.

• Joan Rabascall (pop art català)

Artista conegut català dins la branca del pop art.

• Yves Klein (nou realisme francès)

Inconformisme dadaista. Totes les seves accions tenien per a ell un sentit metafòric i amb elles va anticipar pràctiques que després es van fer comuns al llarg de la dècada dels seixanta.

El 1954 va iniciar les seves pintures de camps monocromes, al principi eren de diverses tonalitats però que finalment va reduir al blau ultramar. Aquest color va arribar a ser fins a tal punt una empremta de reconeixement de les seves obres que ell mateix el va batejar com a color IKB (International Klein Blue).

Les seves Antropometries són pintures realitzades per dones nues que es embadurnar en blau IKB (dones pinzell) -->  l'artista deixava l'empremta dels seus cossos sobre llenços estesos a la paret o el terra.

• César Baldaccini ("César"): (nou realisme francès)

Va ser un destacat escultor francès.

• Armand Fernández ("Arman") (nou realisme francès)

Va ser un pintor i escultor francès, nacionalitzat americà.

• Raymond Hains (nou realisme francès)

Va ser un artista singular i inclassificable, que participa en els moments clau de l'art francès de la postguerra sense arribar a aturar-se plenament en cap.

• Niki de Saint Phalle: (nou realisme francès)

Va ser de les artistes amb més renom del segle XX . Escultora, pintora i cineasta francesa.

• Christo: (nou realisme francès) (Land Art)

Feia instal·lacions ambientals junt a la seva muller.

Feia Wrapet, que significa empaquetar: tampa obres arquitectòniques escultòriques i importants representatives d’un país concret amb teles o plàstics.

• Donald Judd (minimal art)

Specific objects → art industrial, obres exemptes i que hi pots inerectuar amb elles, són obres mooolt grans també. → pintura + escultura.

• Frank Stella (minimal art)

(Die Fahne Hoch!) → pintura. Art abstracte i postictoric que es va convertir amb els anys al minimalisme.

• Carl Andre (minimal art) (Land Art)

(Lever) → escultura. Feia poesia visual. Minimalista, treballa amb formes geomètriques.

• Ricard Serra (minimal art)

→ Escultor, planxes de ferro monumentals que fan com de Parets i pots fer el recorregut per dins. Les planxes de ferro estan ondulades o rectes, en horitzontal o vertical depèn de l'obra. Els ferro està rovellat (color taronjós) edaptades totes les obres a l'esplai on es troben.

• Dan Flavin (minimal art)

→ llum fluorescent, electricitat de colors, colors+geometria. Llum com a material.

• Sol Lewitt (minimal art)

→ figures geomètriques tant en color o blanc i negres, obres planes. Sembla art cinètic.

• ROBERT SMITHSON (Land Art)

Va posar el nom al corrent

Obra més representativa: Spiral Jetty 1970 (espiraL gegant que comença en un toró i desemboca al llac salat. Encara hi és i apareix i desapareix amb el nivell del mar (quan baixa es veu). Està fet amb blocS de pedra. Es troba al desert de Utah, als EEUU.

• MICHEL HEIZER (1994) (Land Art)

SCULTURES DE GRAN DIMENSIÓ.

escultures negatives → extreia terra perquè quedessin superficies negatives (escultures amb formes negatives)

obra més representatives:  (roca de 6,5 d’alçada per 6,5 metres d'ample i la va posar a 200 metres d'altitud → quan baixes per la rampa de sota notes la gravetat/la pressió de la pedra gegantina a sobre.)

• FRANCY HOLT (Land Art)

Treballa molt amb la llum.

obra: cilindres de sol (túnels que donaven als quatre eixos (nord, sud…) de cara al sol per veurà la llum que s’hi produeix, també´a dins hi ha forats als túnels que semblen estrelles… A dins els túnels s’hi pot entrar .Desert de la Gran Ponca, Amèrica anys 60/70.

 

• JAMES TURRELL 1943 (Land Art)

Treballa amb la llum i l’espai (dimensions)

obra: Roden Crater, Arizona → era un volà que va buidar per dintre,,  la terra té molts anys d’activitat i va transformar el volcà en un observaòri des d’un es poden veure els solsticis, l’espai i les estrelles. (encara està en construcció, tot  i que es va iniciar el 1970).

• NICOLÀS GARCIA URINBURG (Land Art)

Amb la col·laboració de Green Peace van tenyir les aigües de color verd fluor per tal de concienciar a la gent que les aigües estan molt brutes i contaminades.

• ANA MENDIETA (Land Art)

Dona feminista, que va morir assassinada pel seu marit (artista minimalista) i adoptada i maltractada durant tota la seva vida.

Feia figures de guix/fang i hi posava la seva forma corporal a dintre (com un negatiu).

Va experimentar moltíssim per tal de fer-se veure, ja que les dones en aquell moment mai se’ls donava tanta visibilitat com als homes.

• RICHARD LONG (Land Art)

Fa línies algèbres i formes geomètriques.

Joseph Beuys (Escultura social)

(Alemanya) (Krefeld, Rep. De Weymar 19 21-Düsseldorf 1986

Conegut pels seus fluxos i i happenings

Obres importants: como explicar los. Quadros a una liebre muerta i 7mil roures

Abans de ser artista va ser pilot a la guerra alemanya, i va estrellat-se a la guerra de Crimea, on el van cuidar i curar i al. Sortir va fer un canvi radical degut al que li havia passat. Per curar-los (farcides de foc) el van envoltar amb grassa d'animal i teles…)

Després d'això va estudiar art i on comença la seva carrera encaminada cap a l'escultura social.

7000 roures barreja dues textures molt diferents. Ell va deixar 7000 pedres com a exposició i consistia en què la gent treies una pedra i on hi havia la pedra hi podies plantar un roure. El primer el va plantar ell i l'últim el seu fill quan ell ja era mort, els del mig la gent. Volia plantar arbres perquè són bons pel medi ambient, ja que creen oxigen (ell era ecologista, va estar en el partit verd i tot).

Al costat del roure plantat hi queda la pedra.

La seva idea sobre l'art era que havia de ser útil i per ell l’art era una filosofia de vida. ART =VIDA.

Como explicar los cuadros a una liebre muerta (FIGURATIU)

Segons Beuys: “una llebre morta pot comprendre molt més que un home amb el seu obstinat racionalisme (i això per què?...) “

A la galeria de Düsseldorf apareix amb la llera. Morta als. Braços amb la la cara (d’ell) plena de mel i làmines de pa d’or. Sobre el. Seu peu dret i té una làmina Metallica lligada a la seva sabata i a l'esquerra un tros de feltre embolicat al peu. Obra dura 3 hores.

Primera part: passeja per la. Sala explicant els quadres de la llera i la. Gent el Mira des d’una finestra. Ell mou la llebre com si pintés.

• Llebre: símbol lunar i de fertilitat terrestre, inspiració i intuïció.
  

Ell pensava que la llebre només mirant el quadre, tot i estar morta, entenia i aprecia a més els quadres que la gent molt racionalista.

També defensa que tot home és un artista, que tothom és capaç de ser-ho i que serveix per la. Curació de la. Societat, de la. Gent i de les escoltes.

Mel i pa d'or al cap: si s’hi posa al cap així la gent veurà que està fent algo relacionat amb el cap i el pensament.

• Mel: abelles molt importants que s'estan axistint. I la seva gran col·lectivitat.
• Or: símbol dels diners i del capitalisme.

Se m'ha borrat la pàgina i he perdut tots els artistes de primer i del primer trimestre de segon.

1r trimestre de seogon: (no ho hi són tots, però he intentat fer-ne una recopilació (els de la llista sí que hi són i ni ha algun més)

Jackson Pollock (EEUU, 1912 - 1956)

Pintor estadounidense considerat el màxim representant de l’expressionisme abstracte i qui li va donar el nom al moviment. Va estudiar a la Arts Students League de Nova York i va estar molt influenciat per l’art de Masson, Miró, Picasso i Orozco.

Entre el 1943 i el 1947 va rebre moltes influències de l’art abstracte; això va fer que l’any 1947 adoptés un estil més lliure i abstracte i evolucionés cap a l’expressionisme abstracte i va desenvolupar la tècnica de l’Action Painting i el Dripping. A causa d’aquesta forma de pintar l'anomenaven Jack the Dipper; un joc de paraules amb Jack the Ripper (Jack l’Esbudellador) i Dipper (degotador). El 1950, però, va a tornar a evolucionar el seu estil cap a una figuració en blanc i negre amb gran virtuosisme.

Des del 1938 fins al 1942 va treballar per el Federalt Art Project (Projecte d’Art Federal) i durant els anys 50 i 60 va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF) (Congrés per la Llibertat Cultural).

El seu mecenes va ser Peggy Guggenheim i l’any 1945 es va casar amb Lee Kranser, però poc després, l’any 1956, l’artista va morir a causa d’un accident de cotxe i la seva carrera es va veure acabada de forma sobtada.

Per últim, com a curiositat es diu que Pollock tenia problemes d'alcoholisme i que per tant, les seves obres destacables són només aquelles que va fer quan va aconseguir controlar-los.

Jackson Pollock al seu taller.

Nom de l’obra: U (Borina d’espígol, 1950) Autor: Paul Jackson Pollock (Cody, Wyoming, 1912-Springs, Long Island, 1956 (Action Painting)

Willem de Kooning (Holanda, 1904 - 1997)

Va ser un pintor molt reconegut en l’estil de l’expressionisme abstracte i l’action painting. Va estar actiu a l’època posterior de la Segona Guerra mundial. Es va formar a l’Escola de Nova York, al costat de Jackson Pollock i Franz Kline. Al 1939 va ser un dels 38 artistes escollits per dissenyar i pintar els 105 murals de la Fira de Nova York.

Tracing the Figure, William de Knooning (1938)

Barnett Newman (1905-1970)

Pintor estatunidenc nascut a Nova York i fill d'immigrants jueus. Va estudiar filosofia i treballar en el negoci textil. Des dels anys 30 que es va dedicar a pintar i l’hi cridava l’atenció l’estil impressionista. Amb el temps va destruir algunes de les seves obres. Més tard, Newman va treballar com escriptor i crític d’art.

En les seves obres de la dècada dels 40 va intentar seguir les influències contemporànies i les seves obres es basaven en disposicions de línies verticals i horitzontals i formes geomètriques, majoritàriament circulars, que representaven superficies buides.

També va explotar el tamany dels quadres rebasant el cap de visió del públic fent que fossin enormes i fa que t’hagis d’allunyar molt per veure’l sencer.

Les seves pintures es caracteritzaven pel nom, ja que els temes específics als que es referia sovint eren temes jueus.

Adam, Barnett Newman (1951 - 52)

Moment, Barnet Newman (1946)

Arshile Gorky (1904-1948)

Va ser un pinto nascut a Armenia el qual primer va pintar paisatges i retrats d’estil cubista i surrealisme, però més tard va descobrir el expressionisme i abstracte.

Quan va morir la seva mare va anar a viure a Nova Anglaterra i estudià en la New School of Design, a Boston. El 1952 es traslladà a Nova York, i continuà els seus estudis en la Grand Central School of Art. Al traslladar-se a la ciutat dels gratacels entrà en contacte amb el treball d'artistes europeus moderns, com Paul Cézanne, Pau Picasso, Georges Braque i Joan Miró. Les seves primeres obres oscil·len entre l'estil cubista i el surrealista, el que donà lloc a crítiques per absència d'originalitat. Malgrat que conegut pel seu gust per la solitud, començà a relacionar-se amb l'avantguarda novaiorquesa; en particular amb pintors com Stuart Davis, John Graham i De Kooning, amb el qual compartí estudi a finals de la dècada de 1930.

The Leaf of the Artichoke Is an Own, Ashile Gorky (1944)

Ashile Gorky, 1936

Franz Kline (1910-1962)

Va ser un pintor estatunidenc que geogràficament es va centrar a Nova York entre els anys 1940 i els anys 1950. Treballava fent servir traços forts i figures abstractes. La major part del treball de Kline, no obstant això, va ser "practicada espontàniament". Va preparar molts esbossos sobre dibuix, tot i que mai els va publicar, abans del seu treball plàstic.

Els millors i més coneguts treballs expressionistes de Kline van ser fets amb els colors blanc i negre purs, tot i que de vegades va introduir diverses tonalitats d'ambdós colors. Només va tornar a utilitzar color en les seves pintures a partir de 1955, tot i que les seves pintures més importants en color van ser fetes a partir de 1959. Les pintures de Kline són molt complexes i subjectives. Els seus treballs més reconeguts van ser originats a partir d'un consell del seu amic Willem de Kooning.

Chief, Franz Kline (1959) Actualment al MoMA de Nova York.

Mark Tobey (1890-1976)

Va ser un pintor estatunidenc. Tobey destaca per l'anomenada «escriptura blanca», una superposició de símbols cal·ligràfics blancs o de colors clars sobre un camp abstracte que al seu torn acostuma a estar compost per milers de pinzellades entrellaçades.

El treball de Tobey també s'ha definit com la creació d'un espai vibrant amb diversos graus de mobilitat, obtinguts mitjançant el moviment brownià d'un pinzell lleuger sobre un fons de diverses tonalitats i densitats Entre les seves creacions destaca especialment la sèrie «Broadway», que precedeix una nova dimensió de la visió pictòrica, la de la contemplació en l'acció.

Tobey, 1964

The Awakening, Mark Tobey (1961). Situada a la galeria Woodside

Mark Rothko (1903-1970)

Va néixer a Dvinsk durant l'època de la Rússia Tsarista. L'artista, en la seva infantesa, va estudiar a l'escola talmúdica però als deu anys va marxar amb la seva família cap als Estats Units, on va continuar la seva formació a la Universitat Yale i, posteriorment, a l'Art Students League de Nova York (1925). Tot i aquest estudis realitzats, la seva formació artística és considerada totalment autodidacta. Situen la seva primera exposició el 1933, en el Portland Art Museum. Més tard, durant els anys de la Guerra Civil Espanyola (1936-39), Rothko exposa quadres per a ajudar els nens espanyols. En aquests anys, llegeix a Èsquil i a Nietzsche, i durant la Segona Guerra Mundial, Rothko rep la influència artística de Pablo Picasso, Max Ernst, Joan Miró i André Masson.

En quatre dècades de treball va pintar uns 820 olis, dels quals aproximadament d'entre 350 i 400 són abstractes. L’artista va patir diverses etapes artístiques. La primera als finals dels anys 30 es caracteritzada per printar quadres de paisatges urbans, preferentment al metro, amb figures aïllades plenes de patetisme. Rothko sembla voler treure les entranyes de Nova York per a qualsevol que pugui observar-lo des de fora, però des d'una visió atemporal i abstreta; el simbolisme i centralitat d'allò humà ja determina els seus quadres.

Els anys que van del 1941 al 1946 signifiquen l'exploració de temes mítics, religiosos, i de les al·lusions a l'origen i a la mort. Despullat de la figuració, Rothko pinta dictat per l'inconscient, produint imatges oníriques que si bé es dirigeixen cap a l'abstracció és per a fer èmfasi en els seus temes: el sentit tràgic de la vida.

La segona es tracta de pintures multiformes, de finals dels anys quaranta, dóna inici al seu enfocament basat en els colors purs en l'espai. Obres que eludeixen la utilització de signes i creen aquest àmbit de transcendència que culminarà en el clàssic d'àrees expansives de color que treballarà fins al final de la seva trajectòria artística i vital.

La forma sensible d'aquest drama seran els plànols infinits de color en expansió fins a alliberar a l'espectador en un estat contemplatiu. Les seves pintures passaran d'una fase on predominen colors lluminosos molt intensos a una altra caracteritzada per tonalitats fosques.

Per últim la seva tercera etapa de maduresa artística, Rothko explora el potencial expressiu de camps rectangulars de colors lluminosos que semblen surar sobre la superfície del llenç. En aquesta tercera etapa arriba a la no–forma, a la simplificació de les imatges. Quadres d'una bellesa basada en una abstracció allunyada de la representació o mímesi, i l'absència de referències, que ens evoca emocions soterrades en allò més profund, un procés que manté l'espectador actiu mentre dura la contemplació.

En certa manera, en la recerca personal de l'artista només es pot arribar a una conclusió pessimista. En les seves darreres obres evoluciona cap a un dualisme més radical, cap a la lluita dels dos extrems. Sense experiments i sense matisos, per això utilitza el blanc i el negre com a colors únics que preveuen un mal final a l'existència humana.

Sense nom, Mark Rothko (1969)

Robert Motherwell (1915-1992)

Pintor estadounidenc que va ser un dels membres més joves de l'anomenada New York School on es va formar per més tard pintar obres d’estil espresionisme abstracte.

Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Stanford el 1937, i un any abans de finalitzar els seus estudis de doctorat a la Universitat Harvard va canviar d'orientació i va començar a estudiar art i història a la Universitat de Colúmbia, sota les ordres de Meyer Schapiro.

El major objectiu de Motherwell era mostrar a l'espectador el compromís mental i físic de l'artista amb el llenç. Preferia utilitzar la duresa de la pintura negra com a element bàsic, una de les seves més conegudes tècniques consistia a diluir la pintura amb aiguarràs per crear un efecte d'ombra.

110, Robert Motherwell (1971)

GRUP COBRA

El grup cobra és un moviment artístic format a Paríss entre el 1948 i el 1951.

El nom esdevé de l’acrònim de “Copenhague, Brussel·les i Amsterdam” les ciutats d’origen dels fundadors del moviment. Va haver tres grans “Grups Cobra”, és a dir nuclis del Grup Cobra, sobretot a França, Brussel·les i altres països d’Europa.

Membres importants d’aquest grup, entre d’altres, hi trobem a Christian Dotremont, Jacques Calonne, Joseph Noiret, Asger Jorn, Else Alfelt, Karel Appel, Mogens Balle, Ejler Bille, Eugène Brands, Hugo Claus, Constant Nieuwenhuys, Corneille, Pierre Alechinsky, Jan Nieuwenhuys, Lucebert, Pol Bury, Georges Collignon, William Gear, Stephen Gilbert, Svavar Gudnason, Reinhoud d'Haese, Henry Heerup, Egill Jacobsen, Carl-Henning Pedersen, Erik Thommesen, Jacques Doucet y Jean-Michel Atlan.

La funció que bàsicament tenia el grup era la de difondre el coneixement entre els membres integrats. Va ser format per l'arquitecte neerlandés Aldo van Eyck.

Treballen a partir de l’art brut, el surrealisme automàtic, l’expressionisme, el comunisme, el socialisme...

DAU AL SET:

Grup d’artistes inspirat en el grup Cobra. Va ser grup català creat a Barcelona que es basava sobretot en els moviments d’avantguardes (dadaisme, surrealisme, existencialisme..). Es va fundar al 1948, durant l'època franquista i va durar 8 anys. El formaven artistes com Joan Brossa, Arnau Puig, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats.

GRUPO EL PASO:

Va ser un col·lectiu d'artistes espanyols fundat al 1957 a Madrid durant la postguerra. Els seus integrant eren Rafael Canogar, Luis Feito, Juana Francés, Manolo Millares, Manuel Rivera, Antonio Suárez, Antonio Saura, l'escultor Pablo Serrano, José Ayllón i Manolo Conde (crítics d'art), Martín Chirino i Manuel Viola. Van definir la vanguàrdia espanyola d'aquella època. Es caracteritzen per la preocupació i l'actitud crítica davant la realitat que estaven vivint i el seu compromís amb la situació històrica. Eren rebels i rupturistes. Les obres d'art que produïen transmetien una expressivitat agressiva i intensa i a més no feien servir gaires tons de color.

MICHEL TAPIÉ:

Nascut a Tarn el 1909, va ser una crític d'art francés i també va treballar en l'organització d'exposicions internacionals. Va crear el concepte de "Informalisme" per definir l'art informal que estava ple desenvolupament en aquella època. Ho explica en el seu llibre titulat "Art autre". També va escrure sobre Gaudí i la Pedrera. Va morir a París al 1987.

CLEMENT GREENBERG:

Va ser un influent crític d'art nord-americà molt relacionat amb el moviment abstracte als Estats Units. Va promoure el moviment de l'expressionisme abstracte i va tenir molta relació amb Jackson Pollock. (1909-1994)

JEAN DUBUFET:

Creador de l’Art Brut. El seu art sempre té un toc d’humor, irònic, molt grotesc i està executat de forma ingenua. Els materials que utilitzava eren: oli, principalment, i altres materials com sorra o palla, aconseguint així textures inusuals. A més, també va treballar escultura en poliestiré. Va estudiar pintura a París.

JEAN FAUTRIER

Artista parisenc (París, França) conegut pel seu art alliberat de les aparences de la realitat, dins de la tendencia informalista. En els seus quadres hi predominen les gammes de colors verd i rosa; així doncs, el podem identificar.

 

ANTONIO SAURA:

Pintor i escriptor expressionista, però d'influència surrealista que va formar part del grup El Paso (grup molt influent de la pintura espanyola de la dècada del 1960). El seu  germà és Carlos Saura Atarés, director de cinema. A part de la pintura Saura també té un recull de litografies, il·lustracions per a obres literàries i assajos d’art. Les seves obres sobint són o en blanc i negre o amb moltes colors vius. (1930- 1998)

Asedio I

Cocktail Party 1960

MANOLO MILLARES:

Manuel Millares Sall, més conegut com a Manolo Millares va ser un pintor i gravador canari.

Co-fundador del grup El Paso l’any 1957, en els seus inicis pinta paisatges, quadres de figures i autoretrats amb un estil que recorda a Van Gogh. Des de 1949 es dedica a la pintura abstracta. Utilitza tot tipus de material per elaborar les seves obres: sacs foradats, tela d'arpillera, cordes en les quals enganxava objectes trets d'escombraries... i posteriorment els cobreix amb capes regants de pintura (com si la pintura caigués), de colors negre, blanc i vermell. (1926-1972)

ALBERTO BURRI:

Pintor i escultor dins de l'art abstracte. Conegut per l'ús de materials quotidians com el quitrà o tela de sac i per l'experimentació propera a l'informalisme. Les seves obres es basen en la combinació de matèries, textures i formes per suggerir imatges que provenen del món contemporani, lluny per tant d'una estètica idealista. Més endavant va incorporar el foc, cremant part de les seves obres o materials. (1915-1995)

 

WOLS:

Wols és el pseudònim d'Alfred Otto Wolfgang Schulze. Pintor i fotògraf alemany; dels pintors més influents del moviment tachista. Va començar amb dibuixos, pintures i aquarel·les, influïts per l'automatisme psíquic del moviment creatiu i cultural. (1913 1951)

ANTONI TÀPIES:

Antoni Tàpies i Puig va ser un artista català internacionalment reconegut com a pintor, escultor i teòric de l'art català. Va formarse de manera autodidacta i va aconseguir crear un estil artístic propi dins de l'art d'avanguardia del s.XX. Un estil abstracte ple de simbolisme on combina la tradició amb la innovació, és a dir: carregat de espiritualisme. (1923 2012)

"L'obra d'Antoni Tàpies està dins de la tradició d'aquestes explosions que de tant en tant es produeixen al nostre país i que commouen tantes coses mortes. És autènticament barcelonina amb irradiació universal. Per això mereix tota la meva admiració." Joan Miró.

Matèria de la Cortina

JOAN PONÇ:

Pintor català de classe baixa, que va morir a França. Va ser un dels pintors més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola i més oblidat de la segona meitat del s.XX.

Ponç va passar tota la seva vida a una habitació fosca, fet que va comportar que de gran es tornés cec.  La seva obra és difícil de catalogar. Historiadors parlen d'ella màgica, o realisme màgic, fins i tot es parla de metafísica. Tot i això, Ponç retrata sobre tot, la seva angoixa en obres plenes de tons obscurs i blaus i negres.També va ser un dels fundadors, junt amb Joan Brossa, del grup artístic avantguardista al 1948 anomenat Dau al Set. (1928 1984)

HANS HARTUNG:

Artista alemany, criat per una família d’artistes. Va estudiar amb pintors com Corinth i Nolde i també va aprendre la base del cubisme i la pintura francesa. És conegut per ser un pintor franco-alemany amb el seu propi estil abstracte gestual. Va ser també un veterà condecorat de la Segona Guerra Mundial de la Legió estrangera francesa. (1904-1989)

RAFAEL CANOGAR:

Pintor espanyol, un dels principals representants de l'art abstracte a Espanya. Deixeble de Daniel Vázquez Díaz. Les seves primeres obres són d’avantguardes, però molt aviat va començar a estudiar amb profunditat l'abstracció.

JOSEP THARRATS:

Artista català de postguerra influït, inicialment, per l'impressionisme que va evolucionar cap a l'art abstracte per influència de Piet Mondrian i Vasily Kandinsky. Al 1947 va conèixer alguns dels membres del grup del Set i en va formar part, però va ser quan va exposar a les Galeries El Jardí de Barcelona l’any 1949 quan es va fer un nom a nivell internacional. Va evolucionar des d'una abstracció lineal d'influència surrealista en la seva etapa de Dau al Set, cap a un informalisme de textura, color abundant i grafia lliure.

MODEST CUIXART:

Artista català (pintor) que va participar en la fundació del grup Dau al Set. El 1955 forma part del grup Taüll, juntament amb Joan Ponç, Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Jordi Mercader…, però no és fins al 1971 quan s'instal·la a Palafrugell, quan fa exposicions a nombroses capitals nacionals i internacionals. Tot i que abans també havia exposat fora d’Espanya, per exemple l’any 1960 participa en una exposició d'avantguarda espanyola a la Tate Gallery de Londres i al Museu Guggenheim de Nova York.

JOAN GUINOVART:

Pintor, dibuixant i gravador català conegut perquè l’any 1957 va iniciar una decantació cap a l'art abstracte creant una obra poc convencional en la que utilitzava elements tridimensionals, les quals la majoria eren de gran format. Finalment va exposar aquesta obra l'any 1994 a un Museu a Agramunt, el poble on havia nascut la seva mare i on ell sempre s’hi havia vinculat. (1927-2007)

ALBERT RÀFOLS CASAMADA:

Poeta i pintor espanyol, que va iniciar els estudis d'arquitectura, però els va abandonar per dedicar-se de ple a les arts plàstiques gràcies al suport del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés. El 1950 va obtenir una beca per poder viatjar a França, on es va instal·lar a París fins 1954 amb la seva dona Maria Girona i Benet, també pintora. Al 1980 va guanyar el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, el 2003 el Premi Nacional d'Arts Visuals de Catalunya, el 1983 la Creu de Sant Jordi i el 1991 la Legió d'Honor (França).  (1923-2009)

El perro morao

JOAN HERNÁNDEZ PIJOAN:

Pintor català d’estil expressionista postcubista tràgic i amb càrrega social. Al 1955 va fer la seva primera exposició individual i en els anys seixanta fou un dels creadors de l'anomenada Escola de Barcelona amb els membres del Grup Sílex (Carles Planell, Eduard Alcoy i Lázaro, Josep Maria Rovira - Brull). Mundialment conegut per treballar a partir del puntillisme (puntets) i també per la seva  figuració geomètrica on destaquen els elements solitaris (fruita, copes, ous, etc.) sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos i verds amb inclusió d'elements matemàtics com quadrícules, que suggereixen una atmosfera màgica per a tornar a l'informalisme. (1931-2005)

WILLIEM DE KOONING:

Artista holandés de postguerra (2na GM) i de nacionalitat nord-americana. Conegut mundialment per cultivar l'expressionisme abstracte i l'action painting, i formà part d'un grup d'artistes conegut com l'Escola de Nova York. (1904-1997)

Sotheby's

ROBERT MOTHERWELL:

Pintor de expressionisme abstracte que formà part de l'Escola de Nova York. Conegut per mostrar al públic amb les seves obres mostrar el compromís mental i físic de l'artista a la superfície. Normalment utilitzava pintura negra al llenç i després usava l'aiguarràs per crear les ombres, tot i que també tenia obres plenes de color. (1915-1991)

Tate

PEGGI GUGGHENHEIM:

(Americana, EEUU) Propietaria de la saga de museus Gughenheim. Mecenes, col·leccionista d'art i l'esposa de Max Ernst i amant d'altres artistes coneguts. (1898-1979)

MAX ERNST:

Artista alemany (pintor+escultor) dins del moviment dadà i el surrealisme que va treballar el collage i el grattage i va inventar el frottage. És conegut com a actor per sortir a la pel·lícula surrealista de Luis Buñuel L'Age d'Or. En les seves obres li agradava expressar els somnis i la imaginació, propis dels surrealistes. (1891-1976)

El Ángel del Hogar

VICTOR VASARELY:

Artista hongarès i creador de l'art òptic. Va estudiar medicina a la Universitat de Budapest però l'abandonà per estudiar pintura a l'acadèmia privada Podolini Volkmann. També va treballar el disseny gràfic ja que va fer cartells durant la dècada dels anys 30. En les seves obres hi destacaven les il·lusions òptiques i les formes geomètriques. (1906-1997)

ALEXANDER CALDER:

Artista estadounidense que va treballar sobretot en el món de la pintura i l'escultura, però és conegut per la creació dels mobiles: un tipus d'escultura que no s'havia vist anteriorment i que creava la sensació de moviment o que es movia per la força del vent o d'un motor. (1898-1976)

EUSEBIO SEMPERE:

Pintor, escultor i artista gràfic espanyol que va estudiar art a València i després es treslladar a París per continuar els estudis. És conegut per les característiques de les seves obres, les quals són abstractes i contenen elements geomètriques i línies. Treballava amb formes semblants a les de l’art cinètic. (1923-1985)

BRIDGET RILEY:

Pintora anglesa (Londres) dins l'art òptic i l'art contemporani que va estudiar art i se la coneix per les seves peces abstractes i el seu art òptic. Primer va començar a treballar amb el puntillisme, però després va començar a utilitzar formes geomètriques i il·lusions òptiques. (1931-...)

ANTOINE PEVSNER:

Escultor rus, però que  es treslladà a París que treballava art abstracte. Junt amb el seu germà, Naum Gabo, va realitzar el Manifest Realista, on defensaven que l'art és independent de la societat. Al conèixer a Marcel Duchamp deixà la pintura, la qual no havia treballat molt i s'enfocà absolutament en l'escultura constructivista.  (1884-1888)

NAUM GABO:

Escriptor i escultor rus del constructivisme rus que va treballar també l'art cinètic (art que crea moviment) Va estudiar medicina, ciències naturals i història de l'art. Va conèixer a Kandinski i el seu art abstracte a principis del segle XX i es va unir al moviment.  (1890-1977)

Offer Waterman

VLADIMIR TATLIN:

Pintor rus i un dels arquitectes del constructivisme rus més importants. Ajuntava totes les disciplines de l'art en una sola. Es va fer famós com arquitecte per dissenyar el Monument a la Tercera Internacional. A part d’això també va inventar una màquina per volar: la Letatlin i el contrarrelleu: la forma de col·locar escultures a les cantonades  dels edificis. (1885-1953)

Monument a la Tercera