Analisi

HISTÒRIA D'UNA IMATGE ANTIGA

Pels voltants dels anys 20 un vailet d'uns sis anys aproximadament anomenat Juan, però que tothom li deia Juanito li va tocar fer la comanió, com tots els infants de la seva edat en aquell moment. És així que ell i la seva germana petita, la Pilar van anar a fer-se les fotos a l'estudi J. Rosset de Mataró.
La Pilar que amb uns tres anys ja era molt presumida va demanar a la seva mare que la pentinés i la poses ben guapa per les fotos del seu germà gran. És així que la seva mare va anar a la botiga del barri de la que més bé se'n parlava sobre els preciosos vestidets per nenes petites que hi tenien i en va comprar un de ben bofó per la Pilar. Era de llí, tenyit de color blanc, un blanc net que brillava com les estrelles. El vestit era de tirats, ja que feia en aquella època de l'any ja començava a fer calor. El tall de la peça acabava en ziga-zaga i va aprofitar per cosir-hi amb punt unes floretes precioses. La Pilar va ser qui va triar les sabates, unes sedalias blanques amb uns mitjonets del mateix color que combinaven perfectament amb el vestit la seva mare havia triat. Pel que respecte al pentinat, portava uns rissos i tirabuixons que van costar hores i paciència dur-los a terme, però que finalment van acabar sent millors del que s'havien imaginat. La petita Pilar anava guarnida amb un bonic collaret i arracades d'or que li havia regalat feia pocs mesos la seva avia pel seu aniversari.
En Juanito, que també li agradava anar arreglat, estava ben content de poder posar-se el tratge, que havia escollit la seva mare per ell, eren uns pantalons i una jaqueta blanca, una samarreta blau marí amb ratlles blanques als punya de les mànigues que conjuntaven perfectament amb un mocador que portava lligat al coll amb el mateix estampat. Per últim les sabates, unes sabates ben abrillantades de color negre, que li esqueien de forma quasi perfecte. Estaven els dos radiants, no els desperfilava nu un cabell mal posat; a simple vista quasi semblaven dos angelets caiguts del cel, això sí dos angelets trapelles com ells sols. No paraven de moure's i fer corre-cuites per tot l'estudi i no s'estaven ni dos minuts quiets al mateix lloc. En Joan, el pare de les criatures els havia de dir constantment que deixessin de bellugar-se tant que la seva mare no volia que es despentinessin o se'ls taquessis els vestits.


vestit tratge marinier, madalleta vega, sort...
actitud nens

Foto antiga de la meva família de part de pare. Són la meva àvia Pilar i el seu germà Juan.