FARTS

FARTS

(fonaments de les art, últims anys de la història de l'art més recent i art contemporani)

(SEGON TRIMESTRE)

ANUNCI PRÀCTICA ARTÍSTICA

Anotacions:

Fer aquest anunci no només ens ha servit per tenir l'eunci en si

de la pràctica real que representarem en persona més endavant.

Sinó que també ens ha anat molt bé per preveure els errors com ara

que si utilitzem paper com a suport, al ser fi i "rígid" al ballar-hi

a sobre, mullar-ho i estirar-lo es trenca molt ràpidament.

Alhora també ens ha servit com assaig del dia de la practica real.

CREACIÓ ARTÍSTICA A PARTIR DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE

La nostra idea és fer un petit video (entre 2-3 min.) on des de diferents disciplines artístiques s’expliqués l'essència de l’Expressionisme Abstracte. Per fer-ho hem pensat utilitzar la pintura, la dansa/moviment, els sons/música i l’escultura. Volem fer un petit vídeo amb cadascuna d'aquestes arts, però totes elles tractant-les des del punt de vista més expressionista abstracte que puguem. Tot el que fem serà per l’art i el sentiment del moment de fer-ho i no pas pel resultat final.

Després de gravar cada vídeo tenim pensat fer-ne un muntatge de tots quatre i afegir-hi trossos en el vídeo que es vagi explicant en què consisteix l'Expressionisme Abstracte i quines bases té per tal de que els espectadors (la classe en aquest cas) entengui l'essència d’aquest moviment artístic.

La següent estructura és el què tenim pensat que sigui el vídeo final muntat (les imatges dels diferents videos s’aniràn intercalant, alhora que s’intercalaran també amb el text escrit):

*La música del vídeo seria el mateix so que produïssim nosaltres quan treballem el so.

CONCEPTE DEL CORRENT (GUIÓ AMB TEXT QUE SORTIRÀ EN EL VIDEO):

Ela següents conceptes/frases aniran sortint en el vídeo:

- EXPRESSIONISME ABSTRACTE

- L’important és el procediment i el que l'artista sent quan pinta/fa la cada obra.

- ACTION PAINTING

- COLOR FIELD PAINTING

- JACKSON POLLOCK

- MARK ROTHKO

Idea de cançó, en el cas que no quedi bé el so fet per nosaltres:

https://www.youtube.com/watch?v=2PhKzNkpkgg

EXPOSICIONS

ESCULTURA SOCIAL (dins de l’art conceptual)

(Cristina i Mònica)

Què és? També es pot dir plàstica social.

Concepte que va crear Joseph Beuys per il·lustrar la seva idea de l’art com a potencial per transformar la societat.

Creaves escultures en la societat se mitjans del s. XX utilitzant el pensament i la manera de fer de les persones.

Idea: barrejar vida i obra (concepte que compartien Warhool i Beuys, per tots dos l’art és =vida)

Artistes:

Joseph Beuys!!! (Alemanya)

(Krefeld, Rep. De Weymar 19 21-Düsseldorf 1986

Conegut pels seus fluxos i i jappenincgs

Obres importants: como explicar los. Quadros a una liebre muerta i 7mil roures

Abans de ser artista va ser pilot a la guerra alemanya, i va estrellat-se a la guerra de Crimea, on el van cuidar i curar i al. Sortir va fer un canvi radical degut al que li havia passat. Per curar-los (farcides de foc) el van envoltar amb grassa d'animal i teles…)

Després d'això va estudiar art i on comença la seva carrera encaminada cap a l'escultura social.

7000 roures barreja dues textures molt diferents. Ell va deixar 7000 pedres com a exposició i consistia en què la gent treies una pedra i on hi havia la pedra hi podies plantar un roure. El primer el va plantar ell i l'últim el seu fill quan ell ja era mort, els del mig la gent. Volia plantar arbres perquè són bons pel medi ambient, ja que creen oxigen (ell era ecologista, va estar en el partit verd i tot).

Al costat del roure plantat hi queda la pedra.

La seva idea sobre l'art era que havia de ser útil i per ell l’art era una filosofia de vida. ART =VIDA.

Como explicat los cuadros a una liebre muerta (FIGURATIU)

Segons Beuys: “una llebre morta pot comprendre molt més que un home amb el seu obstinat racionalisme (i això per què?...) “

A la galeria de Düsseldorf apareix amb la llera. Morta als. Braços amb la la cara (d’ell) plena de mel i làmines de pa d’or. Sobre el. Seu peu dret i té una làmina Metallica lligada a la seva sabata i a l'esquerra un tros de feltre embolicat al peu. Obra dura 3 hores.

Primera part: passeja per la. Sala explicant els quadres de la llera i la. Gent el Mira des d’una finestra. Ell mou la llebre com si pintés.

Llebre: símbol lunar i de fertilitat terrestre, inspiració i intuïció.

Ell pensava que la llebre només mirant el quadre, tot i estar morta, entenia i aprecia a més els quadres que la gent molt racionalista.

També defensa que tot home és un artista, que tothom és capaç de ser-ho i que serveix per la. Curació de la. Societat, de la. Gent i de les escoltes.

Mel i pa d'or al cap: si s’hi posa al cap així la gent veurà que està fent algo relacionat amb el cap i el pensament.

Mel: abelles molt importants que s'estan axistint. I la seva gran col·lectivitat.
Or: símbol dels diners i del capitalisme.

Documenta 7: dura 3 mesos

Víctor Castro (Mexicà) també fa escultura social, tot i que no és massa important.

Per què sorgeix?
Obres

Me gusta Amèrica i Amèrica Le. Gusto (dura 4 dies) en conte dels americans, ja que considera que s’ho han carregat tot… I el capitalisme que hi ha…

El coyote estava al terra amb el seu llit de palla i ell estava embolicat amb una manta i la. Gent mirava des d’una reixa. Van acabar dormint junts i tot, demostrant així que un animal salvatge no és tant salvatge com els homes…

Materials

Grassa (animal, base de l'energia i té un poder curatiu, ja que a ell el va curar quan va cremar-se tant a l'accident que va tenir estant a l'exèrcit) i feltre (conductor de l'energia)
Elements de la natura

Glossari:

Documenta 7 (exposició universal d’art alternativa, com ara la. De Venècia, on apareixen els últims autors més experimentals de l’epoca feta a Castle que es fa cada 4 anys)

LAND ART (art de la terra) (Sara Perulero i Elena Terol)

Context històric:

S’acabava d’arribar a la lluna i tot el món va veure la imatge de la petjada de Neil Armstrong a la pols de la lluna, d’aquí va sorgir la idea del Land Art. També en aquell moment acabava d’esclatar la Guerra del Vietnam.

Característiques del moviment:

Art contemporani que utilitza el paisatge, la terra i la naturalesa per fer les seves obres, però mai maltractant-lo

Anys 60-70 per criticar l'actualitat de la comercialització de l’art popular durant aquell període. Modifiquen la natura per crear les seves obres d’art. Les peces que creen són de gran escala, però al no ser un corrent molt popular ni conegut necessitaven mecenes. Alhora també, al esta fent amb elements de la natura, són obres efímeres.

Gran valor al procés creatiu a part del resultat final.

Es pretén representar la relació entre la terra i l’home i reflectir-hi emocions.

Les obres quasi sempre es veuen en video o foto, ja que són efímeres.

(lo de respectar la natura i el paisatge, però modificant-les.

Treballen molts les formes geomètriques i moltes vegades les obres les trobem al desert o a la platja fetes amb la sorra.

Caràcter ecologista. (ECO-ART, BIO-ART…)

material: pigments naturals, cordes, pedres, paisatge i elements de la natura en sí, tot i que a vegades també fan servir metall.

Autors:

ROBERT SMITHSON

Va posar el nom al corrent

Obra més representativa: Spiral Jetty 1970 (espiraL gegant que comença en un toró i desemboca al llac salat. Encara hi és i apareix i desapareix amb el nivell del mar (quan baixa es veu). Està fet amb blocS de pedra. Es troba al desert de Utah, als EEUU.

MICHEL HEIZER (1994)

SCULTURES DE GRAN DIMENSIÓ.

escultures negatves → extreia terra perquè quedssin superficies negatives (escultures amb formes negatives)

obra ñes representatives: (roca dde 6,5 m’alcada pers 6,5 metres d’ampla i la va posar a 200 metres d’altutud → quan baixes per la rampa de sota notes la gravetat/la pressió de la pedra gegantina a sobre.)

FRANCY HOLT

Treballa molt amb la llum

obra: cilindren de sol (túnels que donaven als quatre eixos (nord, sud…) de cara al sol per veurà la llum que s’hi produeix, també´a dins hi ha forats als túnels que semblen estrelles… A dins els túnels s’hi pot entrar .Desert de la Gran Ponca, Amèrica anys 60/70.

JAMES TURRELL 1943

treballa amb la llum i l’espai (dimensions)

obra: Roden Crater, Arizona → era un volà que va buidar per dintre,, la terra té molts anys d’activitat i va transformar el volcà en un observaòri des d’un es poden veure els solsticis, l’espai i les estrelles. (encara està en construcció, tot i que es va iniciar el 1970).

CHRISTO

Feia Wrapet, que significa empaquetar: tampa obres arquitectòniques escultòriques i importants representatives d’un país concret amb teles o plàstics.

NICOLÀS GARCIA URINBURG

Amb la col·laboració de Green Peace van tenyir les aigües de color verd fluor per tal de concienciar a la gent que les aigües estan molt brutes i contaminades.

ANA MENDIETA

Dona feminista, que va morir assassinada pel seu marit (artista minimalista) i adoptada i maltractada durant tota la seva vida.

Feia figures de guix/fang i hi posava la seva forma corporal a dintre (com un negatiu).

Va experimentar moltíssim per tal de fer-se veure, ja que les dones en aquell moment mai se’ls donava tanta visibilitat com als homes.

RICHARD LONG

Fa línies algèbres i formes geomètriques.

CARL ANDRE

Minimalista, treballa amb formes geomètriques

ABSTRACCIÓ POSTPICTÒRICA (Irina i paula)

S’anomena també abstracció geomètrica i Nova abstracció.

(després es desenvolupen, a partir d’aquest, l’expressió lírica i minimalisme)

anys 60 EEUU I DERIVA DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTA va “morir” als anys 70 també a EEUU, només va sortir del país el Color Field Painting a Canadà i Gran Bretanya.

Va sorgir:

Psicologia de les formes (Bauhaus)
Josef Albers
Defensa l’existència de la pintura en si mateixa.

Busca de l’obertura i la claredat en la imatge resultant + contrast amb les formes.

Va posar el nom: Clement Greenberg (crític, coleccionista d’art i periodista).

Corrents:

Color field (anys 60) → obertura del color i força de la llibertat dins el quadre)

- Kenneth Noland → pinta en circumferències)

- Ellsworth Kelly

Hard edge (contrast entre els límits → trasisions violentes entre les transicions dels colors, formes molt primes amb els límits marcats…) formes geomètriques.

- Frank Stella (no utulitzava marca rectangulars, sinó shape canvas (llenssos tallats en formes geomètriques que no son les abituals → no rectangular ni quadrangular)

Influències per: Piet Mondrian (neoplasticisme), Kazimir Malevich (Suprematisme → quadrat blanc sobre negre, quadrat negre sobre blanc…) : Bauhaus (+ el profe de color de la Bauhaus → els colors canvien depèn de quins altres colors tenen el costat.

MINIMAL ART

També anomenat Minimalisme

Richard wolheim (critic que va posar el nom)

Obres d’art que predomina el procés de creació.

1960 a Nova York va néixer el corrent.

Vol donar els objectes significat per si sols. Volien donat més sentit a l'objecte que a la obra en sí.

Influenciat per l’ann art i l'art conceptual.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

configuracions geomètriques i figures ideades per l'autor i fetes en una indústria.
L'autor no és important, l'important és la obra en sí.
Màxima sensillesa
Reducció màxima dels elements artistics: volum, colors ii formes.
Individualitat de l’obra.
Importància de l'entorn.
Abstracció total.
Caràcter “opac” i literal (tot considerat tal i com és, és a dir la pintura és pintura i el suport és suport. Simple i fàcil de veure i detectar).
Superfícies monocromàtiques i simples.
Qualitat gairebé immaterial.

ARTISTES

Donald Judd (specific objects → art industrial, obres exemptes i que hi pots inerectuar amb elles, són obres mooolt grans també.) → pintura + escultura
Frank Stella (Die Fahne Hoch!) → pintura.

Art abstracte i postictoric que es va convertir amb els anys al minimalisme.

Carl Andre (Lever) → escultura

Feia poesia visual.

Ricard Serra → Escultor, planxes de ferro monumentals que fan com de Parets i pots fer el recorregut per dins. Les planxes de ferro estan ondulades o rectes, en horitzontal o vertical depèn de l'obra. Els ferro està rovellat (color taronjós) edaptades totes les obres a l'esplai on es troben.
Dan Flavin → llum fluorescent, electricitat de colors, colors+geometria. Llum com a material.
Sol Lewit → figures geomètriques mtant en color o blanc i negres, obres planes. Sembla art cinètic.

El minimalisme es va acabar l'any 70 aprox. i és diu que és dels últims moviment de les avantguardes i acaba en la modernitat (s.18 - 1970)i en aquell moment comença la postmodernitat.

GLOSSARI:

Modernitat
Post-modernitat

*Art sonor

NOU REALISME FRANCÈS: Xènia i Èlia

Qui posa el nom:

Pierre Restany, abril 1960

Paral·lel que el neodadadisme i el pop art (EEUU)

Capitalisme una merda i recullen les coses copitalistes i n’exposen la part més fosca.

És realisme perk agafen coses de la vida real i quotidiana.

Sorgeix per la necessitat d’unir l’alrt i la vida, el retorn a la realitat (acabar)

CONTEXT HISTÒRIC

Revolució obrera de 1848 i a partir d’aquest moment els moviments revolucionaris van adquirint importància.
Burgesia consolida el seu poder i deriva cap a postures més conservadores
Creixement demogràfic, concentració en nuclis urbans, desenvolupament de la indústria, el comerç i el progrés en tecnologia (ex: telèfon).
Apareix la filosofia positivista davant l’idealisme anterior, que provoca un auge de les ciències.

PAÏSOS ON ES DESENVOLUPA

Sorgeix principalment a França, s’estén a Regne Unit, Itàlia, Països Baixos; a la resta d’Europa en general. Al haver la guerra el moviment fuig d’Europa i s'estén pels Països Anglosaxons.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

Problemes de la societat és tema central. ja no importava el món subjectiu de l'autor, sinó l'entorn social i personal dels personatges.

Els autors retrataven fidelment el que veien. Per això la literatura realista presentar assumptes versemblants, possibles i objectius.

Recerca d'objectivitat, els autors realistes van adoptar l'actitud d'un cronista que observa el que passa i s'esforça per descriure-minuciosa i exhaustiva.

Objectiva tenia un cap didàctic: va pretendre mostrar els defectes de la societat per crear la necessitat de corregir-los.

Rebuig de l'expressionisme abstracte i de l’informalisme.

Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.

Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància universal (des del punt de vista social i cultural).

Caràcter irònic però sense intenció polèmica.

Colors plans i intensos.

ARTISTES:

Yves Klein:

Inconformisme dadaista. Totes les seves accions tenien per a ell un sentit metafòric i amb elles va anticipar pràctiques que després es van fer comuns al llarg de la dècada dels seixanta.
El 1954 va iniciar les seves pintures de camps monocromes, al principi eren de diverses tonalitats però que finalment va reduir al blau ultramar. Aquest color va arribar a ser fins a tal punt una empremta de reconeixement de les seves obres que ell mateix el va batejar com a color IKB (International Klein Blue).

Les seves Antropometries són pintures realitzades per dones nues que es embadurnaven en blau IKB (dones pinzell) --> l'artista deixava l'empremta dels seus cossos sobre llenços estesos a la paret o el terra.

César Baldaccini ("César"):

Va ser un destacat escultor francès.

Armand Fernández("Arman"):

Va ser un pintor i escultor francès, nacionalitzat americà

Raymond Hains:

Va ser un artista singular i inclassificable, que participa en els moments clau de l'art francès de la postguerra sense arribar a aturar-se plenament en cap.

Niki de Saint Phalle:

Va ser de les artistes amb més renom del segle XX . Escultora, pintora i cineasta francesa.

Christo:

Feia instal·lacions ambientals junt a la seva muller.

GLOSSARI

Decollage: En comptes d'encanxar papers/materials uns obres els altres, els arrenquen. Un exemple en serien els catells publicitataris que s'aomulen uns sobre dels altres i que algu n'arrenques trossos.

POP ART: Andreu i Aina

CONTEXT HISTORIC

POST GUERRA DE La 2na GM i és van trencat W canons establerts de l’art tradicional. Urss comunisme i EEUU capitalisme (enfrontats).

El pop art vol reflectir com es troba la. Gent en el capitalisme, les obres de l:art passen a ser obres repetitives i en massa (molt menys valor).

Va néixer a EEUU i reflectia el ben estar que s’hi vivia. A nivell europeu es continuava reflectint la. Situació econòmica i de benestar a EEUU.

ORIGEN

Va sorgir a Anglaterra, pero va agafar força a EEUU. Lawrence alloway crític que posa el nom. Volien reflectir el consumisme d'EEUU i s’hi fa referència a personatges, empreses… famosos del moment. Tothom el pot entendre i arriba molt a les masses (gent del carrer).

Influència del dadaisme(ready make → agafà objectes reals… producte final) , tot i que no és antiart.

CARACTERÍSTIQUES PRONCIPALS

Rebutja a l'expressionisme abstracte i posa a l’art prope al public
Eliminen els signes que seblim manuals de l’art, no es nota la petjada humana, fet en seria i mecànicament. Serigrafia i litografia.
Absència de pensament crític
És fa referència a la fama, erotisme, capitalisme
Us de colors brillants i fluorescents per cridar l’atenció com en la publicitat.
Art figuratiu.

PAÏSOS ON ES DESENVOLUPEN

Anglaterra

Grup independent 1962 joves artistes que desafia en la visió modernista de l'art i la seva tradició aliat. Discutien sobre el canvi repetí de consumisme del. Moment. → van crear el pop art.

Estats Units

Arriba als any 60 i al principi estava considerant com una burla i que estava destruint tot que s'havia fet fins ara, tot i això va acabar callant i siguent el pioner de pop art, ja que era el país més consumista del moment.

Japó

65: Va arribar-hi més tard i allà es. Feien gravats en fusta i art tradicional japonès, totalment diferent al Pop Art d’EEUU o Anglaterra.

Espanya

Grup Equipo Crònica 63-81. És dedicaven a analitzar la situació política d'Espanya del moment (franquisme) i feien remakes de l’art tradicional espanyol però fent-ne burla. Els arriba molt la influència del pop art d’anglaterra. Els temes eren els productes consumistes i la cultura popular (temes del pop art).

Itàlia

50-60. Representa els. Teves i objectes consumistes.

TÈCNIQUES I MATERIALS

Molt diversos (escultura +pintura)

Collage
Serigrafia
Pintura acrílica
Trama

AUTORS

Andy Warhol

Màxim representat del pop art. Va compensar sent il·lustrador publicitari i les seves obres estan inspirades en icones… el seu caràcter era molt fred i casa cop es deshumanitzava més i creava més en sèrie. Estava en el món andergroundn i tenia la the factory on s’hi feia de tot i hi colnvidava a tot tipus d'artistes.

Eduardo Paolozzi (pop art anglès)

fundador del grup independent i de la primera obra pop art, ell creia però i designava que feia surrealisme, però és considerat pop art. Va acabar siguent escultor.

Richard Hamilton (pop art anglès)

membre grup independent que feia collages, pintures i fotografies.

Rober Rauschenberg

Molt polifacètic. Va començar a l'expressionisme abstracte i va acabant desenvolupant al pop art.

Jasper Johns
Takashi Murakami (pop art japonès)
Enrico Baj (italià)

Pioner i representant del pop art italià. La seva obra parla de la guerra nuclear de la segona guerra mundial.

Mimmo rotella (italià)

FA decollages

Tom wesselmann (americà)

Treballa l'erotisme dins el món del pop art.

Claes Oldenburg

Fa temanys gegants d'objectes cuaotidiants en escultura

Yayoi Kusama (Japó)

Ho ha tot amb puntets i treballa tant pintura com instal·lacions.

Joan Rabascall (català)

GLOSSARI

Serigrafia
Litografia
Pintura acrílica
Trama
Línies sintètiques

ART POBRE

Art Pobre: Art amb caràcter antidefinició i sempre en reñacoó al contesct socialpolític de l’època. Avui en dia l’evolució d’aquest art seria l’eco-art.

L’Art Pobre es crea a partir de brossa o deixalles que la societat no utilitza i considera que ha de llençar i en creen obres d’arts. Neix a Itàlia a Milà a partir del concepte d’aprofitat el que tenim i no utiltzem. Posteriorment va expendir-se en altres llocs.

anys 60/70, el pop art arrassa a EEUU i a Europa està ple de dictadures i guerres. Època també de la industrialització.

Surt de Marccel Duixam i el dadaisme (com tota la resta d’avanguardes)

Materials que utlilitzen:

Vaixelles
Plom
Miralls
Ferro
Carbó
Vidre
Acer
Arbres (fulles…)
Peces de roba

El concepte de l’art pobre sorgeix de la pobresa del material i de l’elaboració d’aquest (no es poleix…) per tal de fer una crítica a la modernitat de la societat d’aquell moment.

ARTISTES:

Michelangelo Pistoletto

OBRA: Venus dels draps

Pila de roba gastada amb una venus de marbre (o d’or) blanc. La pila de roba està en moviment, ja que no està enganxada i la roba pot anar queien… i cada cop que tonen a montar l’obra és diferent la pila de roba.

OBRA: Archittectura de lo specchio

Obra que hi ha el MACBA d’un mirall gegant amb marc partit en quatre parts.

Amb aquesta obra Pistoletto el que vol és remarcar la importància que té l’art amb l'espectador i per això fa que en l’obra només t’hi puguis veure a tu (l’espectador).

Hans Hacke

OBRA: CLub de condensació (1965)

Cub d’agua condensada que va caient gotes que varia des del punt de vista que el miris.

Giovanni Anselmo

OBRA: Sense Títol

Un bloc de marbre amb un enciam amb una corda que subjecta l’enciam i un altre tros de marbre. Quan l’enciam es fa malbé cauen l’enciam i el bloc petit de marbre sobre una petita pila de serradures de fusta que hi ha a terra.

Janis Kounelli

OBRA: Doce caballos vivos

Dotze cavalls vius en una sala amb menjar i lligats per una cadena. Volia representar el cavall amb el propi cavall real i no com s’havia fet durant tota la història amb imatges, dibuixos, fotografies...

Marisa Merz

OBRA: Caps

Marisa Merz va passar de l’abstracció a la figuració.

Feia caps reustilitzant materials d’altres obres amb tot tipus de material: de pedra, de fang…

Mario Merz

OBRA: Iglú de Gias

Mario Merz sempre feia igluús amb els que pretenia representar el buit de la societat d’aquell moment (buit intel·lectual…), també volia representear l’art en moviment. Feia sempre ilglús amb diferents materials. De sacs de sorra, pesses de pissarra…

Giulio Paolini

OBRA: L’altre figura

Tres figures.: dos bustos en dos pedestals alt que miren a terra on hi ha trossos de marbre trencat, donant a entendre que hi havia un altre bust trencat a terra.

Alighiero Boetti

OBRA: Prenent el sol a Turin

Silueta de l’artista prenent el sol fet amb boles de formigó tallades a mà que representa la inutilitat dels polítics del moment.

Soffio di foglie

OBRA: Giuseppe Penone (Bufada de fulles)

Pila de fulles trossejades amb un negatiu de la silueta d’una persona.

(PRIMER TRIMESTRE)

AUTOVALORACIÓ

Personalment crec que el trimestre m'ha anat bé, penso que he treballat el corrent artístic que em tocava bé, al dia i que la presentació que vam elaborar ha sigut dinàmica i visual, per tant crec que tothom ha pugut entendre què és l'experssionisme abstracte. Pel que fa al blog tot ho he portat el dia, tot i que jo ja tenia el meu propi glossari i autors i no comptava en haver d'apliar-ho i he tingut dificultats (temps) en acabar-ho al dia. Tot i això penso que he treballat bé durant aquest primer trimestre.

EXPOSICIONS

INFORMALISME: (Berta Company i Marta Gimeno)

Apareix a Europa cap als anys 50 a finals de la Segona Guerra Mundial
Llenguatge abstracte, sense forma, és un llenguatge abstracte
Els materials són el més important

(s’ha d’acabar)

Grup a Catalunya i grup a Espanya: (BCN + MADRID)

Cada artísta, dins de l’informalisme, té el seu estil pròpi.

Materials:

Sorra, guix, fusta, grava… entre d’altres

Tècniques:

Abstracció lírica

Autors + obres

Grup Dau el 7: tàpies…
Grup el paso: grup informalistes de Madrid: Saura,
Grup Cobra: França, Brussel·les… (països d’europa),

GLOSSARI:

AUTOMATISME PSÍQUIC: atzar en l’estat d’ànim que l’artista es trobi en el moment de fer l’obra.
Abstracció lírica: cahotic, més expressiva… (com una dansa…)

Taquisme:
Art brut: Denominat com l’art marginal, fet per la gent marginada/exclosa (no formas en l’art: nens, ingressats...)
Especialisme
Pintura matèrica
Litografía
Xilografía

OP ART I ART CINÈTIC (Laia Àlvarez i Laia Herraiz)

→ OP ART:

Obres sempre planes, per tant no hi ha ombres ni res, però intenten crear percepcions de tal manera que intenten simular efectes òptics de moviments, volums… LÍNIES PLANES
Utilitzen molt la percepció Geomètrica
Puntillisme

Autors + obres:

- Jesus Rafael Soto (obra: has de donar-li voltes i que surtin diferents efectes al mirar-ho…, l’espectador també ha de participar...)

- Bridget Riley

- Kenneth Noland (Sembla que s’hagués a punt de moure (obres). L’artista va ser molt criticat)

Glossari:

- Efecte òptic

- Clarobscur

- Obres planes:

- Percepció geomètrica

- Persistencia ratiniana

- Puntillisme (1012… primeres avantguardes)

→ ART CINÈTIC:

Context històric: (concrectivisme rus: No és una tendència artístic, sinó que és social, polític, filosòfic… neis amb la ideologia de Karl Marx amb el comunisme
També s'anomena art en moviment i utilitzen les formes geomètriques per crear efectes visual.

Autors + obres (“kalder” → mòbils + font de mercuri)

Glossari:

- ready made

- Sicodèlia: Efectes a es drogues

- Estètica sicodèlica:

→ ART CONCEPTUAL (Marc Picasso Lisa Amate i Elsa Curado)

L’important és la idea i no el projecte final (renuncia la obra com a objecte i exigeix a l’espectador que en faci un esforç o una reflexió) EX: text que explica la idea (només) i l’autor s’ha d’imaginar l’obra feta.
Pensar la idea i ja → per això s’ha acabat extingint aquest corrent. (L’important és la idea/el que es vol tranmetre: art d’acció i art d’idea)
Moviment molt versàtil → moltes tècniques per fer que s’entengui

Context històric: surt de la idea de què és o no és art. → aquesta idea se li surt

ARTISTES:

Henry Flint: 1961 utilitza art conceptual en un dels seus articles sobre el flux.
Josef Kosuth:
L. Weiner: treballa amb text
G. Mathiunas: va dedicar tota la seva vida a experimentar, trobar i treballar amb fluxos.
Senyora Lenon: treballa molt amb el feminisme (obra: Cute pieze: ella vestida amb el seu millor vestit en un escenari amb unes tizores al costat, de tal manera que la gent pot pujar-hi i tallar-li un tros del vestit. Ho saben (el públic) a partir d’instruccions escirtes.
Marina abramobich

GLOSSARI:

Fluxos: grup aleman. (fluïr)
Body art: Treballar amb el propia cos de l’artista
“annart”: art a la terra
Mail Art: Art d’enviar-se cartes.

Expressionisme abstracte

JORDINA ESTRADA MAR MOLINS

INTRODUCCIÓ

L'expressionisme abstracte és el nom que se li ha posat al corrent artístic basant en la tendència que tenen determinats artistes a distorsionar o deformar la realitat a partir de les emocions.

El moviment va començar gràcies a Clement Greenberg com a teòric impulsor. Ell és un important crític d’art que va promoure el corrent ja que estava avorrit de l’art anterior i ell pensava que l’art estatunidenc era molt millor que l’europeu. Va defensar Jackson Pollock com el major exponent de la seva generació ja que eren amics molt propers i aquest últim ja havia fet els seus primers dipping’s.

L’expressionisme abstracte és molt ampli i no gaire exacte. Hi podem distingir diferents subtendències com ara el corrent gestual, el corrent sígnic/cal·ligràfic i el corrent especialista. També hem de tenir en compte que moltes de les obres que es consideren d’aquest estil no són del tot abstractes; com per exemple els grotescos personatges femenins pintats per Willem de Kooning.

Finalment, el nom al moviment el va posar Robert Coates, un escriptor estatunidenc i important crític d’art del New Yorker. Va agafar el terme expressionisme abstracte en el 1946 per referir-se, d’alguna manera, les obres que s'estaven originan a l’època i no sabia anomenar-les, i va trobar que era la millor forma de fer-ho.

CONTEXT HISTÒRIC

Va sorgir a EEUU a principis dels anys quaranta (1947) i va arribar el seu màxim desenvolupament al començament dels anys cinquanta. La formació d'aquest moviment es va veure influenciada pel moviment surrealista.

Al començament de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels artistes surrealistes es va exiliar a Nova York, entre els artistes exiliats trobem a: Max Ernts, Roberto Matta, Salvador Dalí i André Masson. Aquests pintors van tenir com a seu de les seves activitats artístiques la galeria neoyorkina "Art of This Century", la qual va ser oberta l’any 1942 per la col·leccionista Peggy Guggenheim per tal que els artistes exiliats tinguessin un centre on mostrar les seves obres.

Aquesta presència d’artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors nord-americans, especialment entre els joves artistes novaiorquesos, molts dels quals posteriorment van exposar a la galería de Peggy Guggenheim. Pollock va arribar a ser l’artista més important d'aquesta galeria.

El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu d’aquell moment: Picasso, Miró, Matisse i Léger, estan considerats com els factors bàsics sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme abstracte.

La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes artístics d’Amèrica del Nord, i els va fer descobrir l'estimulant llibertat de la creació espontània. Emergeix així la vigorosa escola de Nova York, caracteritzada per una pintura subjectiva de gran llibertat expressiva, la qual va evolucionar. Al principi contenia elements figuratius (fase mítica), però va acabar per prescindir totalment d'ells (fase gestual).

L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte a EEUU va provocar a Europa el desenvolupament d'un moviment paral·lel: l’Informalisme.

L’Expressionisme Abstracte va dominar a Occident tot el període des del 1947, des que va sorgir fins l’any 1960. Aquest moviment es va desenvolupar després d’un gran debat generat per les primeres obres avantguardes del s.XX, on els cercles d’artistes que treballaven l’abstracció van començar a imposar-se com la via més autèntica d’entendre la creació artística. També hi van ajudar les condemnes i repressions que va patir l’art abstracte realitzades pels governs totalitaris que va haver a Europa; com n’és el cas de les persecucions dels nazis de “l’art degenerat” o la imposició del realisme socialista a l’URSS durant el període d’entreguerres, van facilitat que; un cop acabada la Segona Guerra Mundial, les democràcies parlamentàries donessin suport als artistes vanguardistes.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar.
Es basa en els plantejaments de Kandinsky, la pintura automàtica del surrealisme abstracte d’André Masson, el surrealisme simbòlic de Max Ernst i la filosofia existencialista de Jean-Paul Sartre (ser és fer com a base que justificava la seva actitud creativa).
Normalment en les obres hi ha inclosos elements que procedeixen del surrealisme; com ara la importància de l’atzar, l’irracionalisme i el subjectivisme.
Ausencia d’objectivitat.
Rebuig a tot allò considerat convencional i/o estètic.
Expressió lliure i subjectiva del subconscient.
Acció sense premeditació, totalment espontània.
S'utilitza l’atzar i allò que sigui fruit de lo accidental.
El més important és el procés/acte de pintar; més que el fruit final de l’obra.
Predomina la pincelada gestual.
S’utilitzen molt les taques i les línies amb ritme.

Branques dins de l'expressic’conisme abstracte:

L’expressionisme abstracte americà està dividit en dues branques: l’Action Painting i el Colour Field Painting.

L’Action Painting, Pintura d’Acció o Pintura Gestual (conegut amb tots tres noms) o conegut col·loquialment com dripping o chorreo, es basa en la lluita de l’individu contra el món, ja que la tècnica va estar molt influida per la visió de Picasso. Alguns dels artistes més rellevants que utilitzaven aquesta tècnica són Philip Guston, Robert Motherwell, Willem de Kooning, Jackson Pollock, Franz Kline, Mark Tobey i Sam Francis.

Tècnicament es defineix com en l’acció esquitxar pintura sobre un llenç de forma espontània i energètica sense esquemes ni plantejaments anteriors. De tal manera que es converteix en un espai d’acció; d’aquí el seu nom.

Característiques de la tècnica:

És més important l’acció de pintat que el resultat final; es tracta d’expressar tot allò que un senti.
En els quadres, a part de veure la forma de pinta i el gest de l’artista; també s’hi veu el caràcter, personalitat i sentiments de l’artista en el moment en que pintava l’obra.
Trenca totalment amb qualsevol referent real.
Rebutja l’estètica.
Predomia l’espontanietat.
Utilització i exploració de l’atzar i de lo accidental.
Predomina la pinzellada gestual en expressions de gran dinamisme.
Ús de pinzells, teles, bombetes, gerros… en general tot allò amb el que es pogués crear art abstracte.

*Una de les sub-tècniques més utilitzades de l’Action Painting és el Dripping, que consisteix en abocar pintura en una tela (al terra) i moure’s de manera semiautomàtica jugant amb l’atzar.

El Colour Field Painting és un estil que es va inspirar en el Modernisme Europeu. Els seus principals representants en són: Mark Rokhto, Robert Motherwell., Barnett Newman. Tot i que artistes com Josef Albers, Frederick Spratt, Edward Avedisian, Walter Darby Bannard també van utilitzar aquesta tècnica.

Característiques de la tècnica:

Amplis camps de colors llisos i sòlids, normalment rectangles, estesos o tenyits en un llenç tot creant areas de superficies uniformes.
No se li dona gaire importància a la pinzellada; ja que és més important la forma de l’obra, tant en conjunt com en el seu procés.
Ús de colors vibrants.
El color no recau sobre cap context objectiu; sinó que es converteix en el subjecte per si mateix.
(A partir del 1969) Ús de formats amb franges, blancs, patrons geomètrics simples i referències a l’imaginari de paisatges i de la naturalesa.

ARTISTES I OBRES

La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre 1942 i 1947.

Jackson Pollock (EEUU, 1912 - 1956)

Pintor estadounidense considerat el màxim representant de l’expressionisme abstracte i qui li va donar el nom al moviment. Va estudiar a la Arts Students League de Nova York i va estar molt influenciat per l’art de Masson, Miró, Picasso i Orozco.

Entre el 1943 i el 1947 va rebre moltes influències de l’art abstracte; això va fer que l’any 1947 adoptés un estil més lliure i abstracte i evolucionés cap a l’expressionisme abstracte i va desenvolupar la tècnica de l’Action Painting i el Dripping. A causa d’aquesta forma de pintar l'anomenaven Jack the Dipper; un joc de paraules amb Jack the Ripper (Jack l’Esbudellador) i Dipper (degotador). El 1950, però, va a tornar a evolucionar el seu estil cap a una figuració en blanc i negre amb gran virtuosisme.

Des del 1938 fins al 1942 va treballar per el Federalt Art Project (Projecte d’Art Federal) i durant els anys 50 i 60 va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF) (Congrés per la Llibertat Cultural).

El seu mecenes va ser Peggy Guggenheim i l’any 1945 es va casar amb Lee Kranser, però poc després, l’any 1956, l’artista va morir a causa d’un accident de cotxe i la seva carrera es va veure acabada de forma sobtada.

Per últim, com a curiositat es diu que Pollock tenia problemes d'alcoholisme i que per tant, les seves obres destacables són només aquelles que va fer quan va aconseguir controlar-los.

Jackson Pollock al seu taller

Nom de l’obra: U (Borina d’espígol, 1950)

Autor: Paul Jackson Pollock (Cody, Wyoming, 1912-Springs, Long Island, 1956

(Action Painting)

Willem de Kooning (Holanda, 1904 - 1997)

Va ser un pintor molt reconegut en l’estil de l’expressionisme abstracte i l’action painting. Va estar actiu a l’època posterior de la Segona Guerra mundial. Es va formar a l’Escola de Nova York, al costat de Jackson Pollock i Franz Kline. Al 1939 va ser un dels 38 artistes escollits per dissenyar i pintar els 105 murals de la Fira de Nova York.

Willem de Kooning

Tracing the Figure, William de Knooning (1938)

Barnett Newman (1905-1970)

Pintor estatunidenc nascut a Nova York i fill d'immigrants jueus. Va estudiar filosofia i treballar en el negoci textil. Des dels anys 30 que es va dedicar a pintar i l’hi cridava l’atenció l’estil impressionista. Amb el temps va destruir algunes de les seves obres. Més tard, Newman va treballar com escriptor i crític d’art.

En les seves obres de la dècada dels 40 va intentar seguir les influències contemporànies i les seves obres es basaven en disposicions de línies verticals i horitzontals i formes geomètriques, majoritàriament circulars, que representaven superficies buides.

També va explotar el tamany dels quadres rebasant el cap de visió del públic fent que fossin enormes i fa que t’hagis d’allunyar molt per veure’l sencer.

Les seves pintures es caracteritzaven pel nom, ja que els temes específics als que es referia sovint eren temes jueus.

Adam, Barnett Newman (1951 - 52)

Moment, Barnet Newman (1946)

Arshile Gorky (1904-1948)

Va ser un pinto nascut a Armenia el qual primer va pintar paisatges i retrats d’estil cubista i surrealisme, però més tard va descobrir el expressionisme i abstracte.

Quan va morir la seva mare va anar a viure a Nova Anglaterra i estudià en la New School of Design, a Boston. El 1952 es traslladà a Nova York, i continuà els seus estudis en la Grand Central School of Art. Al traslladar-se a la ciutat dels gratacels entrà en contacte amb el treball d'artistes europeus moderns, com Paul Cézanne, Pau Picasso, Georges Braque i Joan Miró. Les seves primeres obres oscil·len entre l'estil cubista i el surrealista, el que donà lloc a crítiques per absència d'originalitat. Malgrat que conegut pel seu gust per la solitud, començà a relacionar-se amb l'avantguarda novaiorquesa; en particular amb pintors com Stuart Davis, John Graham i De Kooning, amb el qual compartí estudi a finals de la dècada de 1930.

Ashile Gorky, 1936

The Leaf of the Artichoke Is an Own, Ashile Gorky (1944)

Franz Kline (1910-1962)

Va ser un pintor estatunidenc que geogràficament es va centrar a Nova York entre els anys 1940 i els anys 1950. Treballava fent servir traços forts i figures abstractes. La major part del treball de Kline, no obstant això, va ser "practicada espontàniament". Va preparar molts esbossos sobre dibuix, tot i que mai els va publicar, abans del seu treball plàstic.

Els millors i més coneguts treballs expressionistes de Kline van ser fets amb els colors blanc i negre purs, tot i que de vegades va introduir diverses tonalitats d'ambdós colors. Només va tornar a utilitzar color en les seves pintures a partir de 1955, tot i que les seves pintures més importants en color van ser fetes a partir de 1959. Les pintures de Kline són molt complexes i subjectives. Els seus treballs més reconeguts van ser originats a partir d'un consell del seu amic Willem de Kooning.

Chief, Franz Kline (1959) Actualment al MoMA de Nova York.

Mark Tobey (1890-1976)

Va ser un pintor estatunidenc. Tobey destaca per l'anomenada «escriptura blanca», una superposició de símbols cal·ligràfics blancs o de colors clars sobre un camp abstracte que al seu torn acostuma a estar compost per milers de pinzellades entrellaçades.

El treball de Tobey també s'ha definit com la creació d'un espai vibrant amb diversos graus de mobilitat, obtinguts mitjançant el moviment brownià d'un pinzell lleuger sobre un fons de diverses tonalitats i densitats Entre les seves creacions destaca especialment la sèrie «Broadway», que precedeix una nova dimensió de la visió pictòrica, la de la contemplació en l'acció.

Tobey, 1964

The Awakening, Mark Tobey (1961). Situada a la galeria Woodside.

Mark Rothko (1903-1970)

Va néixer a Dvinsk durant l'època de la Rússia Tsarista. L'artista, en la seva infantesa, va estudiar a l'escola talmúdica però als deu anys va marxar amb la seva família cap als Estats Units, on va continuar la seva formació a la Universitat Yale i, posteriorment, a l'Art Students League de Nova York (1925). Tot i aquest estudis realitzats, la seva formació artística és considerada totalment autodidacta. Situen la seva primera exposició el 1933, en el Portland Art Museum. Més tard, durant els anys de la Guerra Civil Espanyola (1936-39), Rothko exposa quadres per a ajudar els nens espanyols. En aquests anys, llegeix a Èsquil i a Nietzsche, i durant la Segona Guerra Mundial, Rothko rep la influència artística de Pablo Picasso, Max Ernst, Joan Miró i André Masson.

En quatre dècades de treball va pintar uns 820 olis, dels quals aproximadament d'entre 350 i 400 són abstractes. L’artista va patir diverses etapes artístiques. La primera als finals dels anys 30 es caracteritzada per printar quadres de paisatges urbans, preferentment al metro, amb figures aïllades plenes de patetisme. Rothko sembla voler treure les entranyes de Nova York per a qualsevol que pugui observar-lo des de fora, però des d'una visió atemporal i abstreta; el simbolisme i centralitat d'allò humà ja determina els seus quadres.

Els anys que van del 1941 al 1946 signifiquen l'exploració de temes mítics, religiosos, i de les al·lusions a l'origen i a la mort. Despullat de la figuració, Rothko pinta dictat per l'inconscient, produint imatges oníriques que si bé es dirigeixen cap a l'abstracció és per a fer èmfasi en els seus temes: el sentit tràgic de la vida.

La segona es tracta de pintures multiformes, de finals dels anys quaranta, dóna inici al seu enfocament basat en els colors purs en l'espai. Obres que eludeixen la utilització de signes i creen aquest àmbit de transcendència que culminarà en el clàssic d'àrees expansives de color que treballarà fins al final de la seva trajectòria artística i vital.

La forma sensible d'aquest drama seran els plànols infinits de color en expansió fins a alliberar a l'espectador en un estat contemplatiu. Les seves pintures passaran d'una fase on predominen colors lluminosos molt intensos a una altra caracteritzada per tonalitats fosques.

Per últim la seva tercera etapa de maduresa artística, Rothko explora el potencial expressiu de camps rectangulars de colors lluminosos que semblen surar sobre la superfície del llenç. En aquesta tercera etapa arriba a la no–forma, a la simplificació de les imatges. Quadres d'una bellesa basada en una abstracció allunyada de la representació o mímesi, i l'absència de referències, que ens evoca emocions soterrades en allò més profund, un procés que manté l'espectador actiu mentre dura la contemplació.

En certa manera, en la recerca personal de l'artista només es pot arribar a una conclusió pessimista. En les seves darreres obres evoluciona cap a un dualisme més radical, cap a la lluita dels dos extrems. Sense experiments i sense matisos, per això utilitza el blanc i el negre com a colors únics que preveuen un mal final a l'existència humana.

Sense nom, Mark Rothko (1969)

Robert Motherwell (1915-1992)

Pintor estadounidenc que va ser un dels membres més joves de l'anomenada New York School on es va formar per més tard pintar obres d’estil espresionisme abstracte.

Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Stanford el 1937, i un any abans de finalitzar els seus estudis de doctorat a la Universitat Harvard va canviar d'orientació i va començar a estudiar art i història a la Universitat de Colúmbia, sota les ordres de Meyer Schapiro.

El major objectiu de Motherwell era mostrar a l'espectador el compromís mental i físic de l'artista amb el llenç. Preferia utilitzar la duresa de la pintura negra com a element bàsic, una de les seves més conegudes tècniques consistia a diluir la pintura amb aiguarràs per crear un efecte d'ombra.

110, Robert Motherwell (1971)

---------

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

http://www.marmoron.com/lartdelseglexxalescola/html/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Expressionisme-abstracte.htm

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/04/12/l%E2%80%99expressionisme/

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/l_expressio_abs.htm

https://es.slideshare.net/andreamunguia37/action-painting-55425977

(262 pàgina - 281 d’un dels llibres que ens va deixar l’Anna

Dossier imprès de l’assignatura (que ens va donar l’Anna)

https://es.slideshare.net/literatura.vanguardia/expresionismo-abstracto

https://ca.wikipedia.org/wiki/Color_field#Pintors

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jackson_Pollock

INTRODUCCIÓ

L'expressionisme abstracte és el nom que se li ha posat al corrent artístic basant en la tendència que tenen determinats artistes a distorsionar o deformar la realitat a partir de les emocions.

El moviment va començar gràcies a Jackson Pollock quan va fer el seu primer dipping (una pintura dinàmica i gestual allunyada del llenguatge figuratiu; realitzada a partir de l’automatisme surrealista i l’abstracció). Tot i això l’expressionisme abstracte és molt ampli i no gaire exacte. Hi podem distingir diferents subtendències com ara el corrent gestual, el corrent sígnic/cal·ligràfic i el corrent especialista. També hem de tenir en compte que moltes de les obres que es consideren d’aquest estil no són del tot abstractes; com per exemple els grotescos personatges femenins pintats per Willem de Kooning.

CONTEXT HISTÒRIC

Al començament de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels artistes surrealistes es va exiliar a Nova York, entre els artistes exiliats trobem a: Max Ernts, Roberto Matta, Salvador Dalí i André Masson. Aquests pintors van tenir com a seu de les seves activitats artístiques la galeria neoyorkina "Art of This Century", la qual va ser oberta l’any 1942 per la col·leccionista Peggy Guggenheim per tal que els artistes exiliats tinguessin un centre on mostrar les seves obres.

Aquesta presència d’artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors nord-americans, especialment entre els joves artistes novaiorquesos, molts dels quals posteriorment van exposar a la galería de Peggy Guggenheim. Pollock va arribar a ser l’artista més important d'aquesta galeria.

El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu d’aquell moment: Picasso, Miró, Matisse i Léger, estan considerats com els factors basícs sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme abstracte.

La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes artístics d’Amèrica del Nord, i els va fer descobrir l'estimulant llibertat de la creació espontània. Emergeix així la vigorosa escola de Nova York, caracteritzada per una pintura subjectiva de gran llibertat expressiva, la qual va evolucionar. Al principi contenia elements figuratius (fase mítica), però va acabar per prescindir totalment d'ells (fase gestual).

L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte a EEUU va provocar a Europa el desenvolupament d'un moviment paral·lel: l’Informalisme.

L’Expressionisme Abstracte va dominar a Occident tot el període des del 1947, des que va sorgir fins l’any 1960. Aquest moviment es va desenvolupar després d’un gran debat generat per les primeres obres avantguardes del s.XX, on els cercles d’artistes que treballaven l’abstracció van començar a imposar-se com la via més autèntica d’entendre la creació artística. També hi van ajudar les condemnes i repressions que va patir l’art abstracte realitzades pels governs totalitaris que va haver a Europa; com n’és el cas de les persequcions dels nazis de “l’art degenarat” o la imposició del realisme socialista a l’URSS durant el període d’entreguerres, van facilitat que; un cop acabada la Segona Guerra Mundial, les democràcies parlamentaries donguessin suport als artistes avnguardistes.

Característiques generals de l’estil:

Consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar.
Es basa en els plantejaments de Kandinsky, la pintura automàtica del surrealisme abstracte d’André Masson, el surrealisme simbòlic de Max Ernst i la filosofia existencialista de Jean-Paul Sartre (ser és fer com a base que justificava la seva actitud creativa).
Normalment en les obres hi ha inclosos elements que procedeixen del surrealisme; com ara la importància de l’atzar, l’irracionalisme i el subjectivisme.
Ausencia d’objectivitat.
Rebuig a tot allò considerat convencional i/o estètic.
Expressió lliure i subjectiva del subconscient.
Acció sense premeditació, totalment espontània.
S'utilitza l’atzar i allò que sigui fruit de lo accidental.
El més important és el procés/acte de pintar; més que el fruit final de l’obra.
Predomina la pinzellada gestual.
S’utilitzen molt les taques i les línies amb ritme.

Branques dins de l'expressionisme abstracte:

L’expressionisme abstracte americà està dividit en dues branques: l’Action Painting i el Colour Field Painting.

L’Action Painting, Pintura d’Acció o Pintura Gestual (conegut amb tots tres noms) es basa en la lluita de l’individu contra el món, ja que la tècnica va estar molt influida per la visió de Picasso. Alguns dels artistes més rellevants que utilitzaven aquesta tècnica són Philip Guston, Robert Motherwell, Willem de Kooning, Jackson Pollock, Franz Kline, Mark Tobey i Sam Francis.

Característiques de la tècnica:

És més important l’acció de pintat que el resultat final; es tracta d’expressar tot allò que un senti.
En els quadres, a part de veure la forma de pinta i el gest de l’artista; també s’hi veu el caràcter, personalitat i sentiments de l’artista en el moment en que pintava l’obra.
Trenca totalment amb qualsevol referent real.
Rebutja l’estètica.
Predomia l’espontanietat.
Utilització i exploració de l’atzar i de lo accidental.
Predomina la pinzellada gestual en expressions de gran dinamisme.
Ús de pinzells, teles, bombetes, gerros… en general tot allò amb el que es pogués crear art abstracte.

* Una de les sub-tècniques més utilitzades de l’Action Painting és el Dripping, que consisteix en abocar pintura en una tela (al terra) i moure’s de manera semiautomàtica jugant amb l’atzar.

Dripping de Jacsonk Pollock

El Colour Field Painting és un estil que es va inspirar en el Modernisme Europeu. Els seus principals representants en són: Mark Rokhto, Robert Motherwell., Barnett Newman. Tot i que artistes com Josef Albers, Frederick Spratt, Edward Avedisian, Walter Darby Bannard també van utilitzar aquesta tècnica.

Característiques de la tècnica:

Amplis camps de colors llisos i sòlids, normalment rectangles, estesos o tenyits en un llenç tot creant areas de superficies uniformes.
No se li dona gaire importància a la pinzellada; ja que és més important la forma de l’obra, tant en conjunt com en el seu procés.
Ús de colors vibrants.
El color no recau sobre cap context objectiu; sinó que es converteix en el subjecte per si mateix.
(A partir del 1969) Ús de formats amb franges, blancs, patrons geomètrics simples i referències a l’imaginari de paisatges i de la naturalesa.

Resultat d'imatges de Colour Field Painting

Rothko color field painting

ARTISTES

La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre 1942 i 1947.

JACKSON POLLOCK (EEUU, 1912-1956)

Entre el 1943 i el 1947 va rebre moltes influències de l’art abstracte; això va fer que l’any 1947 adoptés un estil més lliure i abstracte i evolucionés cap a l’expressionisme abstracte i va desenvolupar la tècnica de l’Aaction Painting i el Dripping. A causa d’aquesta forma de pintar l’enomenaven Jack the Dipper; un joc de paraules amb Jack the Ripper (Jack l’Esbudellador) i Dipper (degotador).

El 1950, però va a tornar a evolucionar el seu estil cap a una figuració en blanc i negre amb gran virtuosisme.

Des del 1938 fins el 1942 va treballar per el Federalt Art Project (Projecte d’Art Federal) i durant el s anys 50 i 60 va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF) (Congrès per la Llibertat Cultural).

Per últim, com a curiositat es diu que Pollock tenia problemes d'alcoholisme i que per tant, les seves obres destacables són només aquelles que va fer quan va aconseguir controlar-los.