CÒMIC

EL CÒMIC

PROCÈS DE CREACIÓ D'UN CÒMIC

Esborranys, exercicis, esboços i passos per arribar al còmic final

(títol linckat a la carpeta del googlefotos amb totes les fotografies del procès)

PRIMER PAS:

Primer vaig buscar idees i vaig fer diferents exercicis de plans i angulacions de vinyetes.

La idea: Una persona a la selva que perd les ulleres i no veu res fins que les troba i hi torna a veure.

SEGON PAS:

Vaig començar a fer esboços i esborranys de les vinyetes que volia fer i vaig estructurar la història amb les seves vinyetes corresponents.

TERCER PAS:

Vaig començar a passar a net (format final) el còmic.

QUART PAS:

En acabar de dibuixar-lo tot, el vaig pintar en aquarel·les tot.

CINQUÈ PAS:

Un cop pintat vaig fer-ne alguns detalls amb llàpiçs de colors i vaig repassar en punta fina el que n'era necessari.

SISÈ PAS:

Un cop acabat vaig enganyar en les vinyetes que representa que eren el que veia el protagonista quan no portava ulleres troços de paper vegetal, per tal de donar un afecte de borrositat/no nitidesa. En la última vinyeta, com que representa que el personatge es posa les ulleres i per fi hi veu bé, vaig posar franges intercalades, cada cop de menys dimensió, del paper vegetal, per donar la sensació de que la imatge s'enfocava a poc a poc.

SETÉ PAS:

Acabat ja tot el còmic vaig repassar en retolador negre les vinyetes i en vermell vaig escriure.hi el títiol: Expedició a la selva.

Còmic final
(Entregat a paper a data el dia de trimestrals (11/03/19), deixat al caixó)

TEORIA DEL CÒMIC

QUÈ ÉS EL CÒMIC?

Un còmic és medi d’expressió que combina imatges gràfiques (fotografies, dibuixos…) fixes i lletra o expressions gràfiques, les quals elaboren una història il·lustrada a partir d’una sèrie de vinyetes amb continuïtat. Cal esmentar que hi predomina la imatge sobre el text, ja que és aquesta la que ens narra i descriu els personatges, els espais i la història.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

Organització seqüencial (el còmic està composat per vinyetes, les quals estan fetes d’imatges, les quals estan ordenades, normalment cronològicament, per tal d’explicar una història/acció.)
Utilització de codis pictocinètics (és dir: es fa ús de imatges i/o senyals que representin moviment, com ara les línies cinètiques en una pilota, per exemple, per marcar que aquesta s’està movent.)
Utilització de codis audiopictòrics (els sons es representen de manera gràfica. Ex: Boom! … )
Espai i temps (s’explica/es transmet l’espai i el temps a partir de les vinyetes, és a dir amb les imatges.)
Guió i dibuix (el guió és escrit per un escriptor i és qui s'encarrega de la part narrativa del còmic, mentre que del dibuix se’n encarrega el dibuixant i ell, per tant, és qui s’encarrega de l’aspecte plàstic.)
Textos plàstics (no tots els textos es “posen” amb la mateixa forma, n’hi ha que es col·loquen en bafarades (pensaments o converses), per exemple, dins de les vinyetes, mentre que n’hi ha altres que es posen sota l vinyeta en una espècie de calaix com a text narratiu. D’altres apareixen, també en les vinyetes, molts grossos per explicar que es tracta d’un crit.)
Capacitat simbòlica (Els símbols en els còmics serveixes per transmetre idees més complexes i la seva gran utilització ha fet que, amb el temps, s'associin directament al món del còmic. En són exemples: una bombeta ensesa significa una idea i un tronc amb una serra pot representar una persona dormint molt profundament.)
Llenguatge col·loquial (El llenguatge verbal que s'utilitza en el còmic acostuman a ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions… amb la intenció de fer-lo el més quotidià possible.
Persones implicades en la creació d’un còmic (El dibuixant, qui realitza els esbossos a llapis i a vegades també l’entinta. L’entintador, qui entinta el còmic convertint l’esbós en dibuixos clars i amb “una sola línia” per tal de facilitar la visió del còmic. El retolador o retolista, que s’encarrega de fer una primera “pintada en blanc i negre”, és a dir repassa les línies i lletres donant-lis més gruix a les més importants o a les que representa que estan més a prop del lector. Per últim el colorista, qui pintar en color el còmic.

HISTÒRIA DEL CÒMIC

Es considera que els còmics són la forma d’explicar/representar històries més antigues del món, de fet si mirem enrere en el temps els homes de les cavernes no deixaven de fer “còmics” per explicar les seves caces… També els egipcis representaven les seves vivències, creences i vides en comics i vinyetes, a l’igual que ho feien els mesopotàmics o els romans. Un exemple molt clar seria La Columna Trajana del s.II, els llibres il·luminats o el passadís de Bayeux.

Els orígens del còmic tal i com el coneixem avui en dia, doncs, és el fruit de molt segles d’experimentació, però sobretot es relaciona la seva història amb la impremta i la caricatura.

Tot i això el 1796 Jean Charles Pellerin és qui, oficialment, actuar com a pioneer d’aquesta indústria tot creant, a França, produccions d’estampas conegudes com imatges d’Espinal (lloc concret de França on Pellerin va realitzar-les). Després d’això els tres grans iniciadors dels còmics del segle XIX són Rudolphe Töpffer, Christophe i Wilhelm Busch.

El 9 d’abril de 1893 es va publicar, en format de vinyeta, la primera pàgina “de historietas” al diari New York Times amb el famós personatge Yellow Kid. Posteriorment de la vinyeta en va desenvolupar la tira, que són un conjunt de vinyetes juntes que representen una acció o història. També els textos es van incloure dins les vinyetes com si fossin cartells, inscripcions en les parets, en la roba/camises dels personatges… fins a arribar escriure’l en bafarades/en forma de globus.

Més endavant els còmics es van industrialitzar gràcies a Los Syndicates nord-americans, ja que van ser ells els responsables de l'estandardització que es va produir. Fins aquell moment les impressions dels còmics estaven lligades a les redaccions dels diaris i al deslligar-se’n les agencies van estendre una gran campanya de difusió i va ser llavors quan es va acabar l'artesanat dels còmic.

El 1915 el King Features Syndicate amb la finalitat de produir i distribuir els còmics al gran mercat mundial. Cal remarcar però que tot i que Los Syndicates suposessin la gran visibilitat del món del còmic a la societat, és cert que ho van fer d’una forma molt conservadora, on tots els còmics seguien la standaritat: vinyetes de les mateixes mides, homogeneïtat formal… per tal d’arribar a la major quantitat de públic consumidor.

Pel que fa Espanya, al 1923, els còmics “naixen” de la revista Pulgarcito on hi apareixen personatges com Zipi-Zape o Mortadelo y Filemon (1936). També es globalitza el format rectangular vertical en forma de quadern com a format estàndard del còmic.

CÒMICS FAMOSOS DURANT LA HISTÒRIA

AMÈRICA:

Popeye (1929), Flash Gordon (1934) o Little Orphan Annie (1924). (Després de la Gran Depressió)
Betty Boop de Max Fleischer, el qual va estar prohibit el 1939 per censura.
Príncipe Valiente (1937) i Tarzán (1929) de Harold Foster
Superman (1937) de Joe Shuster
Batman (1939) de Bob Kane
Captain America (1941) de Jack Kirby, escrit durant la Segona Guerra Mundial, per tant es basava en un heroi americà (còmic escrit a Amèrica) que lluita contra alemanys o japonesos (temàtica típica d’aleshores).

EUROPA:

Les aventures d'en Tintin de Hergé
Les Schtroumpfs (Els barrufets) de Pierre Culliford "Peyo" (1928-1992)
Asterix i Obelix de Albert Uderzo, René Goscinny, Jean-Yves Ferri

TIPUS DE CÒMIC

Hi ha molts tipus de còmics depenen de la seva estètica, els més comuns i coneguta ara per ara són els mangas els quals representen els personatges sense grans detalls, però fan els ulls dels personatges molt grans per tal de que el lector enfatitzi més amb el que els passa als protagonistes.

A part d’aquest hi ha una gran quantitat d’estils en els còmics, ja que és un món on tot està permès. Altres estils serien l’estil americà (còmics de superherois com ara el Superman o el Capità Amèrica), l’estil europeu (torsos petits i les caderes grans, rostres expressius i estètics…), l’estil Manga i l’estil Cartroon (una sèrie de dibuixos animats que utilitza aquesta estètica es la de Los Padrinos Mágicos.

(exeples a: https://prezi.com/e8qgr8qu-wui/estilos-en-el-comic/ )

LES VINYETES

Les vinyetes són la unitat mínima de narració que trobem els còmics i les historietes. Representen una escena o un moment breu dins la seqüència narrativa general i normalment tenen forma de quadrat o rectangle, tot i també pot ocupar una o més pàgines senceres o que dins la mateixa vinyeta hi passi més d’una escena de la narració. La idea principal de les vinyetes és l’equivalent al que serien els fotogrames cinematogràfics.

Les vinyetes poden ser de diferents mides i formes dins la mateixa seqüència: és a dir pot ser que en un còmic hi hagi una vinyeta quadrada seguida per una de rectangular i a sota una que ocupi tot el que resta de la pàgina.

També podem diferenciar les vinyetes segons l’espai de separació que hi hagi entre elles, ja que denotaran diferents significats. En aquest cas hi trobem:

Amb vores: Es tracta de la vinyeta convencional que té forma quadrada o rectangular i dins la qual s’hi troba un moment de la narració.
Sense vores: Pot significar que l’espai que representa és i·limitat o bé que es tracta d’un moment amb molta serenitat.
Formes variades: El seu significat varia segons la narració, però sol simbolitzar tensió o desencadenament de l’acció.
Vores ondulades: Indiquen que el que hi ha representat és un somni o desig d’algun personatge.

En les vinyetes també hi trobem diferents perspectives, les quals fan referència a als punts de vista des d’on es suposa l’escriptor veuria el que està passant en la història. Els punts de vista més comuns que es solen representar, a part del pla frontal (des d’una prexpectiva frontal, l’ull de l’espectador està en línia recta amb l’escena) són:

El pla picat: des de dalt de l’escena (com si el dibuixant estigués “al cel”, és a dur per daunt del que està dibuixant. Indica disminució o abatiment del personatge representat per sota del lector.
El pla contrapicat: des de baix de l’escena (com si el dibuixant estigués “sota terra”, és a dir per sota del que està dibuixant. Indica poder o autoritat del personatge representat per sobre del lector.
El pla zenital: pla que es mira verticalment des de sobre l'escena, com si sigués una imatge feta en dron o com el que podria veure un ocell que vola pel cel.
El pla dièdric: Aquest pla és el contrari del pla zenital, és a dir l’escena és vista verticalment des de sota (com si estiguessin sota l’aigua i veiessin una barca o en el terra i veiessin com una bamba ens està a punt de trepitjar).

Per últim, com passa en el cinema cada vinyeta pot tenir diferents enquadraments, els quals els principals són els següents:

El pla general: representa la figura (humana) sencera.
El pla tres quarts: la figura (humana) apareix tallada fins els genolls.
El pla mitjà: apareix la meitat de la figura (humana) del cap a la cintura.
El primer pla: representa una part concreta del que es vulgui representar, normalment una cara (d’una figura humana) o una fulla (d’un arbre)... per tal de donar-li un èmfasi o protagonisme especial.
El pla detall: que representa un detall en concret, per exemple un ull que li cau una llàgrima, una ungla trencada d’un dit...

ELS PERSONATGES

Els personatges en el món del còmic poden ser de tota mena de tipus, ja que tot està permès. Hi poden aparèixer des de figures humanes o superherois com figures fantastiques inventades pel creador del còmic, com animals, objectes o éssers fantàstics. Cases, invents, elements de la natura que han cobrat vida…

Com en tot arreu hi podem trobar personatges plans (no evolucionen en el transcurs de la història) com rodons (evolucionen en el transcurs de la història: primer són d’una manera i a poc a poc, degut al que els va passant, canvien). També podem distingir entre personatges principals o protagonistes (sobre els quals es desenvolupa la història) i personatges secundaris.

Per últim, els personatges dels còmics quasi sempre són animats, amb això volem dir que canvien d’expressions, de sentiments, d’emocions i de gestos depenent del que els passa en cada moment. És a dir, tenen cara d’enfadats, de contents, de tristos, vegades estan quiets, asseguts, corrent o caminant. També depèn del personatge tindrà un rostre més desenfadat, engelicat, poruc, innocent o divertit que d’altres.

EL TEXT I ELS SÍMBOLS

En el món del còmic s'utilitzen molt els símbols, de fet abans s'utilitzaven en moltes altres disciplines també, però a poc a poc se’ls ha anat quedant el món del còmic. Quan parlem de símbols ens referim a símbols que representen conceptes o idees. Per exemple una bombeta sobre el cap d’un dels personatges representa que ha tingut o que té una idea o una serra o un tronc sobre el cap d’algú que està dormint simbolitza que està dormint profundament.

Pel que fa als textos els podem trobar de moltes maneres, des de dins de bafarades, que depenen de la forma que tinguin representen pensaments, desitjos o el diàleg que estan tenint els personatges. Amb lletres extravagants o simplement sense estar dins de cap globus solen representar sorolls o exclamacions. Per últim també podem trobar text en elsedicis o cartells, per exemple que hi hagi representats en la història i en els “calaixos”, normalment situats sota les vinyetes que actuen de narrador.

EL MUNTATGE

Quan es parla del muntatge d’un còmic el que es fa referència és al muntatge de les vinyetes, el qual determina la construcció i el desenvolupament de la narració d’un còmic. Hi ha moltes maneres que s’utilitzen per realitzar les transicions entre vinyetes, ja que un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d’espai, d’escala o de temps (avançat o retrocès, els quals poden ser immediats o mediats).

Alhora, quan es munta un còmic s’està decidint, a gran mesura, l'estructura plàstica i narrativa creades pels diferents efectes estètics a partir de la visió global de l’obra.

Per muntar un còmic s’ha de tenir en compte els següents aspectes:

El raccord, que consisteix en la creació d’una continuïtat fluïda entre les vinyetes consecutives, fent així que el moviment o l’acció que s’hi representa continui en la següent vinyeta en el punt exacte en la que en l’anterior havia acabat.

És possible que el raccord, en algun cas es dugui a terme per solapament. És a dir: un element d’una vinyeta invaeixi l’espai de la vinyeta consecutiva així eliminant l’espai que les separa (les vinyetes).

El split-panell (vinyeta partida): consisteix en subdividir una vinyeta en dues parts desiguals asimètriques per tal de representar dues accions relacionades entre si com per exemple una conversa telefònica o dues accions que succeeixen a la vegada.
Les vinyetes detall: s’utilitzen per mostrar un detall en primer pla per tal que no passi desapercebut pel lector. Aquesta vinyeta es col·loca dins la mateixa vinyeta on apareix el detall representat de forma ampliada.
Les elipsis: les elipsis són quan el dibuixant/narrador no explica/dibuixa alguna part de la història deixant que le lector suposi el que ha passat. També es poden explicar com salts en el temps que no s'explica el que ha passant entre mig d'aquest sal, el qual pot ser endavant o enrere.