PÀGINA INICIAL
(2BATX)
Tercer Trimestre
(1BATX)
Projecte fotografia antiga (FINAL)
LA FOTOGRAFIA:
 |
| *la tenim ben retallada i quadrada, però per alguna raó en el blog no ens deixa penjar-la, PERÒ HI ÉS! |
LA HISTÒRIA:
La llàgrima de l’oliver
...Quan va obrir els ulls era ahir, o potser demà; no se'n recordava. Al despertar sentia com el vent li esgarrapava la cara i el cel, tenyit de cendra, es filtrava dins la retina dels seus ulls i li cremava l'ànima lentament. Estirat sota el seu oliver, l'Enric sentia com el terra se l'empassava i com tornava a adormir-se, indiferent de la llum que s'apagava dins seu.
Dos dies abans, l'Enric, que llavors no tenia més que 6 anys, era un nen somiador i juganer que s'acabava de mudar a una masia heretada amb el seu pare i en Carles, el seu germà gran. Van decidir marxar de la ciutat després de la mort sobtada de la seva mare a Barcelona, en temps de post guerra. Van mudar-se a un petit poble a la rural Tarragona, a la masia que abans havia sigut dels avis i que ara se'ls traspassava a ells. La masia es trobava a un petit turó situat al punt més alt del poble, on la seva única companyia era una petita casa on vivien en Manel i els seus pares, els seus veïns.
El pare de l'Enric i d'en Carles es passava les tardes i les nits a la taverna del poble, així que els nens es quedaven a càrrec dels pares d'en Manel, que per pena, els acollien i els alimentaven a canvi que ells els ajudessin amb la finca.
Tots tres infants passaven tardes absents, mirant el cel, corrent pel turó o estirats sota l'oliver que vestia i acompanyava els seus dies.
Un dia, després que l'Enric netegés l'habitació del seu pare, tal com feia sempre, va sortir fora de la masia i es va absentar mirant el cel. De sobte li va semblar veure una petita estrella flotant que l'observava. Era un globus groc! Feia 3 anys que no en veia un, gairebé tot el temps que portava sense veure la seva mare, sa mare li havia enviat aquell regal del cel per a recordar-li que encara era allà, que encara era amb ell.
Sense pensar-s'ho dues vegades va cridar a en Carles i a en Manel el més ràpid possible per explicar-els'hi que la seva mare havia tornat.
Va entrar corrents a la masia, plorant i suplicant a ple pulmó al seu germà que aparegués.; mare els enviava un missatge.
El seu germà en sentir-lo cridar d'aquella manera es va espantar i en arribar, quan l'Enric va explicar-li el que acabava de veure al cel, no va poder contenir la llàgrima que portava guardant tant de temps. Va acompanyar al seu germà, tot sabent que el rostre de la seva mare, que cada cop era més borrós, es trobava enterrat a Barcelona.
En Manel, que també va sentir els crits de desesperació del seu amic, va sortir corrents per veure que li passa al seu amic. Quan va arribar, l'Enric li va ensenyar com, al cel, es trobava dansant un petit globus groc. Havien de recollir-lo immediatament!
Tots tres van córrer al ritme del vent darrere el globus, que cada cop veien com s'apropava més a l'oliver del turó.
El mateix cel que li havia fet arribar aquell missatge li volia arrabassar. L'Enric no estava disposat a tornar a perdre a la seva mare.
Seguien corrents darrere el globus que cada cop s'allunyava més d'ells i en arribar al cim, el globus ja no hi era.
L'Enric, destrossat i incapaç d'assimilar-ho va notar com un fred li envaïa el cos de cap a peus i com una onada d'enyorança i impotència mossegava el seu cos jove i no massa sa.
-"A l'olivera!". Va cridar en Manel.
El globus estava ancorat a la copa de l'oliver que coronava el turó.
L'Enric, que a poc a poc sortia de l'estat de xoc, va albirar la petita resplendor groga endinsant el cap dins la copa de l'arbre i amb l'esperança entre les dents va desfer-se de l'onada de tristor que feia uns segons l'havia abraçat i va córrer en direcció a l'oliver.
En Carles i en Manel el van acompanyar fins a estar just a sota del petit arbre. L'Enric amb una rapidesa imprevisible va agafar l'objecte que li era més proper per tal d'intentar agafar el globus. En un dels bruscos i nerviosos moviments de l'Enric, el globus es va enganxar amb una branca que el va fer esclatar. Provocant un soroll que va ressonar dins el cap de l'Enric com una bomba.
El seu germà i el seu veí, que fins aquell moment havien contemplat la desesperació del seu amic per atrapar aquell globus, van quedar-se bocabadats en veure l'impacte que va tenir l'esclatada en l'Enric.
Va caure a terra i es va colpejar el cap contra una de les pedres que poblaven el terra.
Els seus amics, espantats, van sortir corrents en direcció al centre del poble per demanar ajuda.
L'Enric era estirat a terra inconscient i amb la mirada perduda dins les seves parpelles. Va quedar adormit durant tres hores.
...Quan va obrir els ulls era ahir, o potser demà; no se'n recordava. Al despertar va sentir com el vent li esgarrapava la cara i el cel, tenyit de cendra, es filtrava dins la retina dels seus ulls i li cremava l'ànima lentament. Estirat sota l'oliver, l'Enric sentia com el terra se l'empassava i com tornava a adormir-se, indiferent de la llum que s'apagava dins seu.
LA INSTALACIÓ
Desprès de tenir redactada la història vam pensar com plasmar-la de cara el públic. Tots dos teniem clar que voliem fer una instalació així que vam inciar el projecte. Vam fer pluja d'idees i vam triar les qu e ens agradaven i les que no eren viables o no acabavem de veure clares. Dd'aquesta manera i després de descartar moltisims esboços ens vam quedar amb dues iddes:
 |
| Idea final 1 |
 |
| Idea final 2 |
 |
| Idea final 3 |
Finalment hem escollit la idea final número 3, ja que era la que més ens convencia al dos.
Aquesta instalació és exterior. La idea és utilitzar un globus de color groc i omplir-lo d'espuma (la d'illar les cases) per tal que el globus quedi en forma rígina i mantigui la forma i no es desinfli.
El globus és de color groc ja que s'imbolitza la il·lusió i alegria de retrobar-se amb la mare o amb el seu record.
Posarím el globus en una branca de la olivera del centre del pati principal de l'escola per tal de que l'observador es trovés en la mateixa situació que el protajonista de la història i s'endinsés més en ella, ja que volem centrar el nostre treball en la història. En concret volem que el públic es trobi en el mateix moment que el globus queda encallat a les branques de l'arbre, just abans d'esclatar.
També d'una de les branques de l'olivera hi penjaria amb dos cordills la història i la fotografia impreses i plastifcades per tal de que no es fecin malbé.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada